• Seguí considera que no s'ha complert amb la paraula, però vol fer arribar totes les ?consideracions'

Seguí (esquerra) abans de la primera assemblea de Podem Foto: ÀLEX LARA

El moviment nascut aquest mateix estiu, Podem Andorra, va fer públic ahir el seu malestar amb el Govern. Segons un dels fundadors del moviment, Joan Seguí, dijous passat va demanar al ministeri d'Interior participar com a agrupació a la presentació que faran el proper dimarts sobre el projecte de llei qualificada reguladora de les mesures de conflicte col·lectiu, és a dir, el projecte de llei referent al dret de vaga. La resposta per part de la directora del Departament de Treball, Maria Geli, va ser negativa al·legant, segons Seguí, que «no volen més actors en aquesta política pública».

Des de Podem Andorra van recordar que el Govern havia anunciat que estudiarà les aportacions dels agents socials, sindicats i patronals per la creació de la nova llei. De fet, a principis d'aquesta setmana el ministre Portaveu, Jordi Cinca, va assegurar que havien fet arribar el projecte de llei a les organitzacions sindicals i empresarials i que la reunió del proper dimarts serviria per debatre les «petites modificacions» que es podrien produir en el text. Per tant, Seguí creu que la negativa «contradiu les paraules de Cinca i ensenya la realitat de la seva gestió político-social antidemocràtica, tancada i continuista».

El projecte de llei / Hi havia dues vies per incloure el dret a vaga a la legislació andorrana. Per una part, es podia incloure dins de la Llei del Codi de relacions laborals, però aquest procés és més lent que el d'entrar a tràmit un projecte de llei independent. Per aquest motiu el Govern va decidir apostar pel projecte. El text que es debatrà el proper dimarts amb els agents socials recull el seguit de lleis que, siguin vigents o no, han regulat el dret dels treballadors i de les empreses. La proposició de llei qualificada reguladora de les mesures de conflicte col·lectiu recull aspectes com en quines condicions es pot exercir el dret a vaga, quins serveis s'han de mantenir o quins treballadors el poden exercir.

A més, afegeix un seguit de modificacions que s'inclourien en les lleis ja existents perquè s'hi tingui en consideració el dret de vaga. Per exemple, la disposició final primera diu que, mentre no es reguli específicament l'exercici del dret de vaga per al personal de l'Administració pública, les disposicions del capítol segon del projecte de llei serien també aplicables a aquests treballadors. Però hi ha excepcions com els membres del Cos de Policia i del Cos Penitenciari que «no podrien exercir en cap cas el dret de vaga ni accions substitutives d'aquest dret o accions concertades que puguin alterar el funcionament normal dels serveis», tal i com recull la Llei qualificada del Cos de Policia i la Llei del Cos Penitenciari.

També en quedarien exclosos els treballadors dels comuns regits per normes estatutàries pròpies i els funcionaris que es regeixen per la Llei del 2004 de la funció pública i de l'Administració de la Justícia, tot i que en aquest cas s'afegeix la possibilitat, en un futur, de regular el dret de vaga específicament.

Solució provisional / En un comunicat que el mateix Seguí va publicar a les xarxes socials de Podem ahir, va assegurar que va intentar defensar davant Geli «la multitud de treballadors no representats en cap sindicat per por» i que el moviment social canalitza. L'única «porta mig oberta» que va aconseguir Seguí és que, en un temps de màxima celeritat, faci arribar a la directora del Departament de Treball totes les consideracions, ja que Geli li va assegurar que «aquestes es miraran» de cara al debat del proper dimarts.

Per aquest motiu, Seguí va publicar el projecte de llei qualificada reguladora de les mesures de conflicte col·lectiu i va demanar a tot aquell que vulgui participar en el debat, que li faci arribar les consideracions per trametre al ministeri. I va assegurar que, mentrestant, intentarà «fer veure a la classe governant que totes les lleis han de complaure un màxim de persones» i va fer especial incidència en la llei del dret de vaga, afegint que «aquesta ens pot deixar marcats per sempre si no es fa amb seny». 

Per a més informació consulti l'edició en paper.