PUBLICITAT

La màgia de la física i la química a l'abast de tots

  • Els científics expliquen els avenços en àrees com la bioteenginyeria
GLÒRIA GURDÓ
ANDORRA LA VELLA

Els 8ns Debats de Recerca que organitza la Societat Andorrana de Ciències (SAC) i el ministeri d'Educació van arrencar ahir a la sala d'actes del patrocinador, MoraBanc. Sota el títol Investigant la realitat els Debats de Recerca se centren en la física i la química. El coordinador dels Debats, el doctor Èric Jover va argumentar que el «que fem és ambiciós» referint-se al fet que la física i la química, temes centrals dels debats «no són els camps més atractius de la ciència». Per això, els investigadors van intentar apropar la temàtica al públic, tot fent més entenedores les aplicacions que les ciències elementals, com aquestes, tenen per a la societat. La conferència plenària d'obertura, va anar a càrrec del director del Centre de Recerca en Biomaterials, Bioenginyeria i Enginyeria de Teixits, de la Universitat Politècnica de Catalunya, Francesc Xavier Gil, un expert en teixits humans, que va explicar com els investigadors estan a prop de fer nous teixits humans que substitueixin els naturals.

Ajuts als científics / La ministra d'Educació, Roser Suñé va explicar que actualment «el ministeri incentiva la recerca amb ajudes econòmiques». També va destacar en la presentació d'aquestes jornades tot el ventall de diferents investigacions que s'estan fent i el fet que «molts dels ponents han rebut ajuts del Govern des de fa temps per a l'elaborar de les tesis que posen en comú en aquest esdeveniment».

Ara, a més, sembla que tots aquests professionals es poden recuperar per a Andorra. «Fa quinze anys t'hauria dit que estan condemnats a investigar a fora perquè la majoria d'aquestes recerques fan servir infraestructures molt grans i costoses», va explicar Jover. I va afegir que «no veig gens impossible que tinguem grups de recerca en centres universitaris potents, com poden ser Barcelona o Tolosa i podem crear grups de recerca que, des d'Andorra, treballin amb infraestructures més pesants».



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT