• L'acord, sense esmenes, arribarà a l'Assemblé Nationale per ser aprovat a començament del 2015

Una sessió parlamentària de l'Assemblée Nationale. Foto: EL PERIÒDIC

Amitjans del passat octubre, la Comissió legislativa d'Afers Exteriors de l'Assemblée Nationale, va aprovar arran de les conclusions del ponent –el diputat demòcrata independent (UDI), François Rochebloine–, el projecte de llei del Conveni de no doble imposició amb Andorra (CNDI) sense esmenes. Tot és a punt perquè el parlament francès pugui debatre i aprovar el text a començaments de l'any que ve quan l'Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) entri en vigor a Andorra, conditio sine qua non perquè França accepti el CNDI. Rochebloine va defensar en Comissió que «el text del conveni és en aparença un clàssic, tant en la forma com en el contingut i completa la xarxa dels prop de 130 convenis fiscals subscrits pel nostre país al món». No obstant això, el ponent va matisar que «l'originalitat de l'acord és el seu cosignatari. Andorra un petit Estat de 76.000 habitants, sense sortida al mar, als Pirineus, hereu d'una tradició històrica de segles d'antiguitat, i molt poc conegut. Per a molts, evoca un paradís fiscal o un gran supermercat discount». I preparant el terreny per a les preguntes que no podria evitar per part dels companys parlamentaris, va admetre que «és incontestable que durant anys Andorra ha esta un oasi financer», però va matisar que «mai ha estat un estereotip de paradís fiscal a imatge de certes illes del Pacífic». Recordant que Andorra «ha estat colpejada durament per la crisi», Rochebloine va afegir que «el Principat es va determinar a canviar el seu model, jugant la carta de la normalització d'impostos i l'obertura econòmica».

Una determinació que «França ha encoratjat des del principi», va exposar Rochebloine argumentant que «el 2009, vam signar un acord d'intercanvi d'informació fiscal amb Andorra i a partir del 2010, el Principat va començar a adquirir un marc fiscal modern, amb impostos sobre els beneficis, les plusvàlues, els ingressos de les activitats econòmiques i els ingressos dels no residents, a més d'un impost general indirecte equivalent a la TVA». Com no podia ser d'altra manera el ponent també va defensar que «un impost sobre la renda personal completarà el dispositiu a partir del proper mes de gener. Aquest esforç d'estandardització ha donat els seus fruits i Andorra està alliberada de la llista grisa de l'OCDE». Si el CNDI respon a una demanda reiterada per Andorra per desencallar el país i obrir-lo a la diversificació econòmica, Rochebloine va afirmar que «França també n'a de treure algun avantatge». Cosa que va argumentar pel fet que «el mercat francès no ha deixat de retrocedir a Andorra des del 2000» i que ara per ara, només el 16% de les importacions són franceses mentre que les importacions espanyoles representen el 63% de la balança comercial del Principat.

El model de l'ocde / Rochebloine va defensar que el CNDI amb Andorra «ens dóna l'ocasió de reforçar-hi la nostra presència i d'intensificar els intercanvis entre les administracions fiscals dels dos països per lluitar contra el frau fiscal». I va puntualitzar que el CNDI es basa en el model de l'OCDE, que és el principal vector en l'organització de la tributació internacional». I va argumentar que «s'aplica a l'impost sobre la renda, l'impost de societats i les contribucions a França, i tots els impostos directes andorrans». A més, va afegir que «l'acord es basa en la definició del concepte de resident fiscal per determinar l'impost segons els ingressos, quan els dos països comparteixen la mateixa renda o el mateix contribuent».

dues situacions / Rochebloine va identificar dues situacions. La primera és que l'acord transfereix el dret de fiscalitzar a un dels dos Estats contractants com en el cas dels salaris, que són gravats on s'exerceix l'activitat. La segona és quan tots dos Estats comparteixin el dret. En aquest cas, el beneficiari de les rendes podrà obtenir de l'Estat on resideix un crèdit fiscal igual a la quantitat pagada a l'altre Estat contractant. Cosa que s'aplicarà als dividends, interessos i cànons.

No obstant això, si l'ingrés té el seu origen en el territori de l'altre Estat contractant, aquest conserva la capacitat d'operar una retenció a la font, un tipus establert per l'acord que varia del 5% a 15%. En quant als beneficis, seran gravats a l'Estat de residència del beneficiari, fins i tot si es deriven d'activitats fetes en el territori de l'altre Estat contractant, tret que aquesta activitat es faci a través de l'establiment. El CNDI precisa després les modalitats d'eliminació de la doble imposició quan tots dos Estats tenen el mateix dret d'imposar una mateixa renda.

Per a més informació consulti l'edició en paper.