• La invisibilitat de l'àtom és la propietat que permet definir un element com a tal

Foto: NOE

Som física, som química. Per això ens cal entendre la formació de l'univers i la seva constitució en l'actualitat un 4,9% de matèria ordinària, un 26,8% de matèria fosca i un 68,3% d'energia fosca. O perquè els nuclis atòmics no tenen forma de petita esfera ni pilota de rugbi sinó d'ou o de pera, és a dir són deformats. Obtenir molècules per recordar la llum ... La manipulació de materials conductors com el grafé ... La concreció d'una nova física, d'altres energies amb bosons, kaons i musons no continguda en el model estàndard de la física de partícules ...

Si la física sembla expandir-se infinitament en el seu interès volent abastar l'univers, la química s'encongeix exponencialment manipulant la matèria a escala microscòpica amb la química supra molecular i la nanotecnologia. Els superàtoms, o agregats estables d'àtoms metàl·lics retenen la seva integritat quan participen en reaccions per formar estructures més grans ... Les noves generacions de polímers amb estructures molt més complexes ... Imants més lleugers per a les noves tecnologies ...

Tot el que és tangible està format per elements químics. «Cap cosa no torna al no res, ans totes, per la disgregació, tornen als elements de la pròpia matèria». (Lucreci 50 a JC). La indivisibilitat de l'àtom és la propietat que permet definir un element com a tal. Els elements es presenten de dues formes, en estat pur, o en combinació amb altres. L'estructura bàsica de la taula periòdica que recull tots els elements (118 avui) sorgeix de les lleis universals i fonamentals de la mecànica quàntica. Cada element químic es defineix pel nombre atòmic que és el nombre de protons que es troben en el nucli de cada àtom de l'element. I la taula periòdica que no està tancada i la descoberta de nous elements, ens demanen de continuar investigant la realitat, en física i química.

Aquest és el tema en que es centraran els vuitens debats de Recerca organitzats per la Societat Andorrana de Ciències i el Ministeri d'Educació i Juventut, els dies 5 (dimecres) i 6 (dijous) a la Sala d'Actes de Mora Banc, a l'avinguda Meritxell d'Andorra la Vella, entre les 6 i les 9 del vespre. Hi participaran Francesc Xavier Gil amb la conferència plenària sobre Aplicació de la física i la química en els reptes tecnològics del segle XXI, Marc Núñez amb Grafè: nanotecnologia i fabricació de components per a la nanoelectrònica, Matías Rey amb Grip A, alarmisme o perill real? Noves molècules actives contra soques resistents, Jordi Llovera amb Edificis que no necessiten calefacció, Oriol Travesset amb Una visió energètica del sector del transport a Andorra present i futur, Iker del Rosal amb Polímers: formació i propietats i Laura Trapero amb Quins són els reptes de la predicció meteorològica en zones de muntanya? Coordinats per Èric Jover. Tots hi som convidats per a conèixer millor com som.