• L'obra, critica amb la societat i la política, ha estat ?andorranitzada'

El cartell de l'obra. Foto: LAPSUS TEATRE

Perill... Públic és el segon projecte de producció teatral de LapsusTeatre. Aquesta nova proposta, en clau de comèdia, s'ha creat especialment per a la companyia a partir de la traducció i l'adaptació d'un text contemporani francès de Frédéric Sabrou (Danger... Public). Les representacions seran el 27, 28 i 29 de novembre, a les 21.30 h, a la sala d'actes de La Valireta, Encamp

Xavi Fernández, que també ha dirigit el projecte, i Joan Sans, membre de la companyia, s'han fet càrrec del procés de traducció i adaptació del text en una aposta decidida per «adequar-lo al nostre territori i al nostre entorn polític, mediàtic i social amb l'objectiu que hi fossin presents els nostres tics i les nostres manies». Sans i Fernández confessen, però, que «qualsevol semblança amb la realitat pot no ser pura coincidència».

Perill... Públic és la història d'una companyia de teatre que ha de fer front a una tria terrible, actuar davant d'un públic compost principalment d'espectadors d'extrema dreta. «Tria terrible, tenint en compte que mai havien tingut tant públic a la sala. Un dilema cruel per als artistes, però que en l'adaptació s'ha tractat amb humor per reforçar la invitació a la reflexió».

El gran dilema que es formula de forma irònica és el «compromís». El compromís que, per ferm que sigui, no aconsegueix fer canviar la forma de funcionar d'aquest món i que massa sovint s'associa amb un terme il·lusori. Sergi Colom (Joan Sans) és l'autor i director del Jardí dels retrets. 90 minuts abans que s'aixequi una altra vegada el teló es retroba amb els actors als vestidors del teatre: la Júlia (Mercè Rosas), el Boris (Sito Adrán) i l'Elena (Cristina Gavaldà), que també és la seva parella, per comunicar-los que la sala (una sala de teatre qualsevol del nostre país), que habitualment és buida, s'omple de forma inexplicable amb 380 reserves. Cadascú ho entoma a la seva manera, fins i tot el tècnic de sala magrebí, el Samir (Marcos Rodríguez). Però un diari els revela que després d'un míting nacionalista, un dels representants d'extrema dreta, l'Areny, evocant els seus projectes constructius per la cultura i el teatre a casa nostra, n'ha recomanat l'obra. Vaja, que tenen tots els números perquè aquests 380 espectadors siguin simpatitzants d'aquest partit i amb els seus tics feixistes. Aquesta situació capgira el concepte de «compromís». de tots plegats: «S'ha d'actuar o no? Cedeixen a la hipocresia ordinària o es manifesten obertament defensant una ètica que segurament no interessa a ningú?».

Per a més informació consulti l'edició en paper.