• Algunes de les escultures creades per a l'Andorra Shopping Night pateixen desperfectes les primeres hores

L'obra ?Fashion Victim' d'Eve Ariza dissabte al matí, just muntada. Foto: EL PERIÒDIC

L'art al carrer és l'art a l'abast de tothom, un bon aparador per als artistes que surten de les galeries i converteixen les seves criatures en obra pública. Les conseqüències d'aquesta accessibilitat, però, són imprevisibles, i si no, que li preguntin a la Fashion Victim de l'Eve Ariza (The Fashion Bag, a la Plaça Coprínceps), que ha acabat sent víctima de l'atac del públic. De les més de 200 bosses grogues que formaven la gegantina faldilla de la difunta (6x3 metres), ahir al matí no en quedava ni rastre, de fet, l'organització va decidir retirar l'estructura ja el dissabte al vespre. Ni 12 hores.

«Quan em van fer l'encàrrec, vaig pensar en una dona que s'hagués mort de plaer comprant», de la fashion victim, però, només deixar-ne la silueta que queda en l'escena del crim, això sí, amb una faldilla amb abundància de bosses de la compra, plenes de palla (com si fossin coixins), grogues – «perquè em va donar la sensació que seria un color atractiu»– i amb tres dibuixos barrejats: cors, smiles i les sigles AND – «que es poden llegir com Andorra o com la ‘i' anglesa»). Ariza sabia que eren bosses que «venien ganes de tocar-les». Masses ganes es veu, perquè «la gent la va utilitzar com a diana, es van endur totes les bosses», vaja, «no sé si com a un joc o no», però la conclusió és que «la gent l'ha tractat fatal».

L'artista va quedar-se una estona observant com reaccionava la gent en front la seva creació – això sí, «de la que jo perdo el control un cop aquesta està al carrer» –. Ella sabia que l'obra es transformaria per l'acció del públic, tot i així, es va quedar sorpresa: «esperava que passés alguna cosa, però ni tan rapidament ni tan drasticament; l'obra va durar poquíssim». Gent de totes les edats, «no nens fent gamberrades», sinó tot tipus de gent, i a plena llum del dia, davant de tothom, decidia agafar i emportar-se les bosses, molts d'ells pensant-se que aquestes tenien premi («mentre estava muntant la gent no parava de preguntar-me que tenien dins»).

Per tant, l'artista té clar que «no es pot parlar de vandalisme» sinó més aviat «d'ignorància»: «una obra així, és un mirall de la societat en que vivim». L'obra, representava el ‘tot per l'aparença' – fins la mort – i de fet, «l'aparença és el que mata», com les bosses grogues llamineres que van fer caure en la temptació a centenars de persones.

Ariza va enganxar les bosses varies vegades. Al vespre, però, l'organització va decidir retirar l'estructura. Avui l'artista ha de decidir què passarà amb la Fashion Victim, el que te clar és que «l'estructura de les bosses m'ha costat molt temps fer-la, i jo no tornaré a començar».

Ariza creu que la reacció de la gent obre un espai important de reflexió sobra la nostra societat. No està enfadada i de fet, considera que la seva obra encara està viva, sent conscients que pot semblar una paradoxa, ja que parlem d'una morta: «encara queda la silueta de la víctima i el cartell», per tant, «segueix sent obra».

«Jo no ho considero un fiasco, al contrari, per mi ha estat un èxit», precisament perquè ha tret a la llum com són i com reaccionen les persones, obrint moltes vies d'anàlisi: «també pot ser que al tractar-se d'una víctima, la gent encara hagi estat més cruel amb ella».

Quan un artista es planteja una obra, ho pot fer de moltes maneres, «jo ho he fet de manera efímera, sabent que té una durada determinada, i que hauràs d'acceptar qualsevol cosa», sinó,per Ariza no seria art a l'espai urbà: «llavors s'hauria de posar en una vitrina i no deixar que ningú la toqués».

En resum i com a conclusió: «l'art al carrer és un reflex del que passa al carrer», i el que passa, podríem dir que no acaba de rutllar: «la gent necessita desfogar-se» i no veu més enllà dels seus nassos i d'una bossa amb premi, sigui de que sigui i del que segui. «Donava perquè vingués un sociòleg a analitzar les reaccions de la gent».

La d'Ariza ha estat amb diferència l'obra que ha patit ‘l'estampida' de la gent que dissabte bullia dins de la Shopping Night, però no és l'única. Unes altres perjudicades han estat les creacions de Mercè Ciaurriz: La Sabata de davant de l'Escale i la Model a l'Avinguda Meritxell, les dues realitzades amb penjadors de roba (My Closet). De la model, durant dissabte s'hi podia veure gent ‘penjant-se' dels penjadors, valgui la redundància, i com a conseqüència, ahir ja presentava desperfectes. Pel que fa a la sabata, la gent ha considerat que era perfecte per fer-se les fotos, això sí, no al costat ni davant, al mig, apartant els penjadors que la formen de davant per posar-hi el peu (tal i com es pot veure a la fotografia). Què s'ha de treure el llaç? Doncs el trec. Clar que sí!

Ciaurriz, a diferència d'Ariza, si que fa més referència a evitar el vandalisme: potser «ha de ser menys accessible» perquè no el destrossin amb tanta facilitat. O bé, potser l'art al carrer ha d'estar fet d'un material més resistent, «com el bronze», i no de penjadors.

Un altre de les escultures que també s'ha vist una mica malmesa ha estat la cremallera del Gegant de Moda ( The Zip Avenue) de l'Òscar Fernández (ahir no hi havia el cartell i la cremallera de porexpan estava partida).

En canvi, una de les menys perjudicades ha estat la d'Ahmed Keshta, això sí, molt més rígida i menys efímera que les altres. L'única cosa que potser s'haurà d'anar canviat és la catifa rosa que cus la màquina, i en la que tothom s'asseu o trepitja: «si hagués cobrat un euro per fotografia, dissabte m'hagués fet milionari!». Keshta, però, com Ariza diu que res és segur: «Ja veurem que succeïx, perquè l'obra ara és del públic».

Els tres artistes amb els quals ha parlat aquest rotatiu coincideixen en que la iniciativa es bona i que ha estat un èxit. Ara bé, és la primera vegada, i potser hi haurà coses a millorar. A banda del material, un d'ells també va comentar que potser hi ha poca informació d'on està el límit d'interacció amb les obres.

Andorra Turisme pel seu cantó va dir ahir que està treballant per trobar una solució, tenint en compte que aquestes creacions havien d'estar als carrers de l'eix principal i l'entorn fins al 16 de novembre. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.