• El retaule barroc de l'església parroquial d'Escaldes-Engordany passarà pel taller el 2015 H Els experts de la Universitat de Girona creuen que els autors són Francesc i Jaume Pedrell

El retaule barroc de la Immaculada de l'església parroquial d'Escaldes-Engordany Foto: TONY LARA

L'església parroquial d'Escaldes – Engordany Sant Pere Màrtir, és una de les ninetes dels ulls de Patrimoni Cultural. El 2013 van començar els treballs de restauració de les pintures murals que decoren l'absis de l'església, obra de l'artista catalana Núria Llimona, del 1960 i d'inspiració romànica. Per l'any següent (aquest), tenien previst iniciar la restauració del retaule barroc de la Immaculada del segle XVII, finalment, però, sembla que l'any escollit serà el 2015, tal i com consta en el projecte de pressupost entrat a tràmit parlamentari.

El retaule barroc de la Immaculada és una de les petites joies que amaga l'art del país, tal i com certifiquen els elogis que va rebre dels investigadors de la Universitat de Girona que van catalogar, endreçar i posar ordre al barroc nacional, i que van descriure el seu autor com a «l'autor de més entitat entre tots els que van treballar a les valls andorranes durant els segles de l'època moderna (...), que també podem considerar dels més interessants que treballaren a la Catalunya del segle XVII».

De fet: ens torbem davant de l'escultor barroc «de més entitat» del barroc andorrà, pel disseny d'un esquema arquitectònic «molt original» que el singularitza respecte als retaulers que treballaven a Andorra en la mateixa època.

L'autor no va seguir el sistema reticular, les cimeres habituals amb violutes i el coronament arquejat, i va introduir una novetat important: «la fornícula de la Verge Maria, que s'eleva per sobre del sagrari, trenca l'horitzontalitat del primer pis i es converteix en nucli del retaule, deixant en un segon terme les imatges de sant Pere màrtir i de sant Iu que la flanquegen. L'autor també exhibeix una inusitada iniciativa a l'hora de resoldre el timpà, amb un Pare Etern escortat per dos medallons de sant Pere i sant Pau en lloc de l'habitual segon pis», tal i com informava aquest racó de diari el novembre del 2013.

Ja fa un any, el retaule presentava nombrosos aixecaments de policromia, especialment en els daurats i una acumulació de brutícia que li dóna un aspecte «ennegrit i apagat». Per tant, ja li tocava passar pel taller.

De totes maneres, no es la primera vagada que el retaule passa per les mans dels restauradors. El 1981 va patir una primera intervenció, molt necessària tenint en compte que Pere Canturri va redescobrir el conjunt a les golfes de Sant Pere màrtir el 1973, on havia anat a parar quan van enderrocar l'antiga parroquial, el 1958, i on pel que es veu l'havien oblidat.

«En pèssim estat», per cert; tant, que es van haver de reconstruir part de les motllures i dels medallons: són els fragments de fusta vista que es poden distingir a ull nu, i que es deixaran tal com estan perquè quedi clar quina és la part original i quina, la restaurada».

El misteri de l'autoria

El retaule és obra d'autor anònim que daten entre el 1620 i el 1650, però segons van assegurar els gironins: «Hi ha prou evidències en la cal·ligrafia escultòrica i en la cultura gràfica que gestiona per afirmar la identitat d'autoria», que segons ells, podria estar en mans de dos artesans actius en aquesta època a Barcelona, la Catalunya central i el Pirineu: Francesc i Jaume Pedrell, pare i fills, «imatgers, retaulers i escultors documentats a la Seu entre el 1635 i el 1652».

Per a més informació consulti l'edició en paper.