• Hi circulen 6.000 vehicles diaris un 150% més que als seus inicis

Vehicles entrant i sortint del túnel del Cadí Foto: EL PERIÒDIC

El 29 d'octubre del 1984, l'expresident Jordi Pujol inaugurava el túnel del Cadí, una infraestructura de més de cinc quilòmetres que perfora la serralada del Cadí-Moixeró i uneix les comarques del Berguedà i la Cerdanya. 30 anys més tard, el túnel continua sent una infraestructura «bàsica» per al desenvolupament econòmic i social del Pirineu, especialment per a les comarques del Berguedà, la Cerdanya i l'Alt Urgell. Més de 5.700 vehicles hi circulen cada dia de mitjana, amb una intensitat més elevada durant els caps de setmana. La infraestructura, però, no ha estat exempta de crítiques, sobretot per l'elevat preu del peatge, que va dels 11,66 euros per als vehicles, fins als 30,52 per als camions.

Les comarques veïnes del Berguedà i la Cerdanya s'havien donat l'esquena històricament per qüestions geogràfiques. Aquest fet, però, va canviar radicalment amb l'obertura del túnel del Cadí. En una entrevista a l'ACN, els presidents dels dos consells comarcals en van fer un balanç molt positiu. Des del Berguedà, Sergi Roca va destacar que «el túnel ha permès posar la comarca al mapa i donar molta importància a tot aquest territori». A més, Roca creu que sense aquesta infraestructura no s'haguessin fet les inversions en carreteres que hi ha hagut al Berguedà.

De la seva banda, el president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Ramon Moliner, va apuntar que el túnel va suposar un «abans i un després» per a l'economia de la comarca. «La Cerdanya sempre havia estat una comarca turística, però la millora de les infraestructures va suposar que aquest sector encara agafés molt més pes», va argumentar Moliner. D'altra banda, el també alcalde d'Alp considera que «el túnel ha permès que la població no baixi i es mantingui el cens», ja que «el creixement de l'activitat econòmica ha provocat que vingui més gent i també que els joves que marxen a estudiar fora decideixin tornar».

El túnel del Cadí va passar a finals del 2012 en mans privades. Concretament, l'empresa d'infraestructures Abertis, en una aliança amb un banc brasiler, va tancar un acord amb la Generalitat per gestionar els túnels de Vallvidrera i del Cadí. L'empresa, per tant, es va adjudicar la gestió d'aquestes dues infraestructures durant 25 anys. El consorci va pagar un total de 430 milions d'euros pel traspàs de la gestió. L'any de l'obertura del túnel del Cadí, el 1984, la infraestructura va registrar un trànsit de 144.126 vehicles, amb una mitjana de 2.288 vehicles diaris. Segons les dades del Departament de Territori, en els seus trenta anys de funcionament, aquesta xifra s'ha incrementat un 150% arribant a una mitjana de vehicles diaris de 5.732.

Les dades s'han mantingut pràcticament iguals els anys 2012 i 2013, tot i que fa dos anys el volum de trànsit va experimentar una reducció del 9% a causa de la crisi. Entre els anys 2004 i 2011 el trànsit diari sempre s'havia mantingut per sobre els 6.000 vehicles diaris, arribant al seu màxim l'any 2009 amb una mitjana de 6.886. Les puntes de trànsit més altes es registren durant els caps de setmana, especialment en la temporada d'esquí i els períodes de vacances.

Pel que fa a les inversions que s'han fet els darrers anys al túnel del Cadí, el Departament de Territori ha informat que la més important va ser la construcció d'una galeria de serveis i d'evacuació, que va entrar en servei l'any 2008, amb una inversió de més de 20 milions d'euros. A més, segons el Govern, periòdicament es duen a terme actuacions com ara la repavimentació de la calçada o de millora de l'enllumenat i dels sistemes de control, seguretat i comunicació. De la seva banda, fonts a de la Concessionària Túnels de Barcelona i Cadí van assegurar a l'ACN que durant la vigència del nou contracte de concessió es realitzaran «totes les inversions de reposició que siguin necessàries pel manteniment de la infraestructura».

en contra del peatge / El peatge del túnel del Cadí, per a totes aquelles persones que l'hagin de pagar íntegrament, costa 11,66 euros per als vehicles, 25,45 per a les furgonetes i 30,52 per als camions. Amb tot, des de l'any 1999 els veïns de l'Alt Urgell, la Cerdanya i el Berguedà poden acollir-se al 100% de descompte. Alguns empresaris i comerciants han fet sonar la seva veu en contra el peatge en considerar que suposa un «greuge comparatiu» respecte altres territoris. És el cas de Xavier Gual, empresari i membre de la junta de l'Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà, qui en reclama la gratuïtat. Segons ell, el peatge «té un impacte molt important pels empresaris que fem negocis a l'altre cantó del túnel».

Des de l'Associació de Comerciants de Puigcerdà també es mostren molt crítics amb el peatge. La vicepresidenta de l'entitat i regidora de comerç de l'Ajuntament de Puigcerdà, Marta Rufiandis, va considerar el peatge «absolutament negatiu» i creu que «resta competitivitat a la comarca». Segons ella, es tracta d'un greuge comparatiu amb altres comarques del Pirineu, com la Vall d'Aran.

Per a més informació consulti l'edició en paper.