• Els treballadors hauran d'informar a Treball abans de 7 dies i l'empresari definirà els serveis mínims
• Espot assegura que el nou marc legal no ha estat motivat per les darreres accions del funcionariat

Espot, pensatiu, durant la presentació del projecte de llei. Foto: TONY LARA

Si tot va sota les previsions del Govern, Andorra deixarà de ser, d'aquí a uns mesos, un país que sorprèn als estrangers quan descobreixen que no té regulat el dret de vaga. Ahir el Govern va voler acabar amb aquesta situació entrant a tràmit un projecte de llei al respecte, i ja el tenen els grups parlamentaris amb la voluntat que tot s'acceleri i pugui ser aprovat abans que finalitzi la legislatura. El text s'inspira en bona part en legislacions de països veïns i pretén que un dret reconegut a la Constitució, va recordar el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, «es pugui desenvolupar amb totes les garanties». Ahir el ministre ja va desgranar alguns punts del nou marc legal, que prohibeix conceptes com la vaga de zel o les obstruccions dels piquets al lloc de treball als que es neguin a fer vaga.

En el cas de les restriccions als piquets, Espot va voler deixar clar que està permesa la figura del piquet informatiu, és a dir, persones que realitzin «accions per publicitar la vaga», però «garantint la seguretat de les persones i el dret de les persones a exercir la seva feina». En el cas de la vaga de zel, el Govern ha estat molt més prohibitiu. Les vagues rotatòries o de zel es consideren «un abús del dret de vaga» i seran sancionats. El ministre va justificar que la vaga de zel «no és una vaga». Si així ho denuncia l'empresari o administració, el treballador podrà recórrer. Si no demostra que estava realitzant la seva feina de manera correcta «i de manera diligent», rebrà la sanció corresponent.

D'altres conceptes que queden prohibits a la nova llei són les vagues polítiques o de solidaritat, així com les que pretenen l'alteració dels pactes d'un conveni col·lectiu vigent.

ELS PASSOS / Per iniciar un procés de vaga per part dels treballadors s'hauran de seguir els següents passos. En primer lloc, caldrà aprovar-se en assemblea per majoria simple dels treballadors de l'empresa, o en reunió conjunta per majoria simple dels representants dels treballadors o de les organitzacions sindicals. En un període de no més de 48 hores s'haurà de comunicar a l'empresari. Un cop tot aprovat, s'ha de notificar al Departament de Treball amb una antelació mínima de set dies laborables, o de 10 dies laborables si afecta empreses del sector públic o parapúbliques.

Espot va explicar que serà l'empresari qui definirà els serveis mínims, malgrat que els treballadors podran impugnar la decisió davant el departament de Treball, que haurà de pronunciar-se abans de les 24 hores. «És l'empresari qui té el coneixement de com funciona l'empresa», va justificar Espot, afegint que al llarg dels anys s'anirà creant jurisprudència per poder filar més en aquest aspecte. Amb tot, es preveu que el Govern pugui intervenir quan la vaga afecti a empreses públiques o privades que realitzin un servei públic o de primera necessitat.

El text també estipula que l'exercici del dret de vaga comporta la suspensió del salari per part del treballador.

D'altra banda, Espot va assegurar que aquest projecte de llei no ve motivat per les darreres manifestacions i vagues del funcionariat, en desacord amb el projecte de pensions. Ni tampoc l'ha precipitat perquè s'entrés a tràmit de manera urgent. «No hi ha relació amb els fets, perquè tampoc es podran emparar amb aquesta llei», va assegurar. Era una llei que s'havia de fer, i punt.

Conflictes col·lectius, regulats / A banda de la vaga, aquest projecte de llei contempla dues problemàtiques més. Per una banda, els conflictes col·lectius, és a dir, entre treballadors i empresaris. S'haurà de notificar la situació a Treball i aquest convocarà les parts en un acte de conciliació. Els acords es faran per majoria simple de cada part i tenen la mateixa eficàcia que els d'un conveni col·lectiu.

Si no hi ha acord, s'hauran de sotmetre a una solució arbitral, dictada per les dues parts o per Treball si no s'arribés a una entesa.

Finalment, el nou text també regula el dret de tancament patronal, decidida unilateralment per una empresa quan hi ha perill evident per a la seguretat de les persones, si hi ha una ocupació il·legal del centre o si no és possible prestar uns serveis mínims. S'ha de comunicar la decisió tant als treballadors com al Govern amb una antel·lació mínima de 48 hores. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.