• Amb el poder de la ment ben entrenada es pot deixar el tabac i instal·lar una banda gàstrica virtual

Foto: EL PERIÒDIC

Mentre escolto de fons una agradable música per fomentar la concentració, amb sons binaurals de fons, els meus dos hemisferis cerebrals aprenen a activar-se equilibradament, gràcies a les ones alfa, que generen un tipus determinat de vibracions. Això em permet treballar més temps concentrada, sentir-me més activada, mentre que s'amplifiquen les meves possibilitats de fer noves connexions neuronals, ja que aquests sons fan que s'encenguin més zones del cervell.

Cada cop es coneix més com funciona el cervell humà, i per això sabem que usem molt poc les capacitats del nostre hemisferi dret, que és on s'allotja la creativitat, les nostres aptituds artístiques, la intuïció, les emocions... I tradicionalment, hem confiat massa en el nostre cervell esquerra, el racional. Ara se sap que cos, ment i emocions estan interconnectats per una multitud de neurotransmissors que s'encarreguen de fer circular la informació de la ment als òrgans vitals, el pensament es transforma en emocions, que també s'acaben somatitzant-se en el cos. L'alegria protegeix el nostre sistema immunològic, la ràbia el deixa a la intempèrie, a mercè de tot tipus d'invasors externs, disposats a generar refredats, gastroenteritis... No és casual que les persones alegres tinguin més bona salut. Tenen tota una farmacopea al seu servei, que els proporcionen substàncies que altres s'han de prendre via fàrmacs per esmenar mancances químiques.

Un dels reptes fascinants que tenim com a humans és aprendre també de nosaltres mateixos. Si no tens cura dels teus pensaments i de les teves accions, el teu cos en passarà factura i es transformarà com no voldries, i les teves emocions es tornaran fosques.

Utilitzar les possibilitats del cervell vol dir utilitzar la visualització creativa per dissenyar la nostra imatge del futur, quan fem i siguem com volem en realitat. Deia un savi oriental que no és tan important com ets sinó com vols ser. A partir d'aquí, hi ha moltes eines que tothom pot desenvolupar per transformar-se, avançar, canviar internament el que sigui necessari per assolir aquesta visió. Amb el poder de la ment ben entrenada, es pot deixar una addicció com el tabac, o bé a algú amb sobre pes se li pot instal·lar-se una banda gàstrica virtual.

Jo mateixa, quan vaig aprendre la tècnica per fer-la amb els meus clients, recordo que em vaig concentrar tant que sentia perfectament la sensació física que el meu estómac estava envoltat d'una malla que el constrenyia, i de cop era més petit, i el sentia ple. No tenia cap necessitat de perdre pes, però vaig fer l'exercici perquè volia viure'l i experimentar si funcionava o no. Vaig estar una setmana sencera sense la sensació de gana, i em venia de gust menjar coses més lleugeres, com plàtans o iogurts, mentre que van deixar de venir-me de gust les patates fregides. I això que no havia fet cap dels exercicis de reforç recomanats, ni res.

Amb hipnoteràpia es poden aconseguir canvis potents d'aquest tipus. Segurament si hagués persistit, escoltant la hipnosi cada dia i fent exercicis de reforç, se m'hagués instal·lat l'hàbit de menjar més saludablement, i anar eliminant pes. Però aquest no era el meu objectiu. Per a mi era fins i tot incòmode anar a un sopar, mirar el menjar i adonar-me que havia de fer un esforç per menjar alguna cosa.

Ara bé, ser persistent és molt important per convertir un comportament en un hàbit. I per a les persones que s'han aprimat un cop i un altre, i tornen a recuperar el pes en pocs mesos, els cal canviar el patró mental intern de recuperació de pes: ja saben aprimar-se, el que no saben és mantenir-se: amb un bon entrenament mental la ment pot canviar aquests patrons de funcionament inconscients i aconseguir que vulguis menjar el que et sigui saludable per al teu cos, en lloc d'haver-te d'estar de les coses que t'agraden, que tinguis la gana justa, que gaudeixis de menjar coses saludables, que puguis fer excepcions i que no passi res.

Quan escoltes el cos, fent una bona connexió cos ment, de cop perceps la necessitat de menjar determinats aliments, i això no és casual. El pes més gran és el de la culpa per haver menjat, i aquest és el primer que es procura eliminar. El millor d'aquests canvis és que apareixen amb la mateixa suavitat que la música que escolto, amb naturalitat, en un fluir fàcil i elegant, per arribar a un nivell d'autoconeixement i autodomini que ens permeti ser qui realment volem ser, sense patir prohibicions ni restriccions, simplement gaudint dels canvis interns produïts.