• Les corporacions rebran 1,9 milions que s'afegiran als 54,6 milions pactats per les transferències

L'entrada a tràmit del projecte de llei dels pressupostos de l'Estat el passat 9 d'octubre, al hall del Consell General Foto: TONY LARA

Els pressupostos de l'any que ve preveuen una partida per als comuns de 56,442 milions d'euros, gairebé dos milions d'euros més que se sumaran als 54,6 milions de transferències pactats entre l'Executiu i les corporacions locals. I és que el Govern afegirà a la transferència teòrica del 18% dels ingressos de l'Estat –en virtut de la Llei qualificada de competències i transferències–, una partida d'1.842.905 euros en concepte de despeses corrents que corresponen segons va explicar ahir la cònsol major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, «a la previsió de la liquidació d'altres impostos que compartim», com ara l'Impost sobre les transmissions immobiliàries (ITP) i una part de la taxa sobre la tinença de vehicles. L'increment global de les transferències previst pel Govern, tampoc no va sorprendre el cònsol menor de Sant Julià de Lòria, Manel Torrentallé, que el va atribuir «al repartiment del 4% sobre les transmissions immobiliàries entre particulars pactat».

Un argument que també va reprendre Ferrer, en recordar que «el Govern es queda el 4,5% de totes les transaccions entre persones jurídiques ja que se'ls aplica l'IGI i en canvi, l'ITP del 4% només s'aplica a les transaccions entre persones físiques», i va afegir que «per això vam arribar a l'acord de que el 4% es repartiria». El Govern inclou el 3% d'ITP que correspon aquest any als comuns en les previsions pressupostàries a més d'algun altre serrell com el de la taxa de tinença de vehicles.

Amb tot, la xifra pressupostada és susceptible de variar en funció de les quantitats que el Govern encara ha de recaptar, van recordar des del Departament de Finances del comú de la capital. I és precisament aquest motiu el que també va portar el Govern a negociar un topall per a les transferències que aquest any ja estaven congelades en 52 milions d'euros i que ho continuaran estant els propers dos anys en 54,6 milions. I és que el Govern vol tenir ben assentat el nou marc fiscal per determinar amb objectivitat els ingressos de l'Estat amb el desplegament de l'Impost sobre la renda de les persones fisíques (IRPF), i les modificacions de l'IGI que el Consell General va aprovar l'estiu passat.

Pacte institucional / No obstant això, al darrera de la congelació de les transferències també hi ha molt més que el recompte d'ingressos. El pacte al qual van arribar el Govern i els comuns a l'abril passat –a excepció de Sant Julià de Lòria– va ser el de mantenir les transferències congelades els propers dos anys després d'incrementar-les fins a 54,6 milions. Aquesta quantitat emanava d'una sèrie de càlculs que els va sotmetre l'Executiu i que els cònsols majoritàriament van acceptar a l'espera de tancar la delimitació de competències. I és que per al Govern és essencial conèixer quants diners recapta i quants diners necessita l'Estat per funcionar tot evitant endeutaments innecessaris.

Així, si el principal argument en què se sustentava la proposta era avaluar l'impacte del desplegament del nou marc fiscal perquè les figures impositives no existien quan es va promulgar la Llei qualificada de les transferències que fixa la quantitat que han de percebre els comuns en el 18% dels ingressos generals de l'Estat, el Govern també es proposava establir les necessitats amb les corporacions locals per després avaluar-ne el cost, i repartir els diners d'una manera més adaptada a la realitat del país.

El pacte per les transferències es va tancar, però, sense que el Govern i els comuns arribessin a cap conclusió sobre les necessitats reals i el preu que tenen. Pocs dies després de pactar la quantitat de la transferència dels propers dos anys, el Govern i els comuns van rubricar un acord de mínims a excepció del Comú de Sant Julià. La cònsol major, Montserrat Gil va expressar el seu desacord amb la congelació de les transferències el 2015 i 2016 i va dir que el comú lauredià es reservava la possibilitat de recórrer a la Justícia. La cònsol va afirmar que s'havien d'oposar a la mesura «per responsabilitat envers la ciutadania i perquè no s'ha treballat amb els comuns el model fiscal». I va afegir que «la congelació s'ha d'aprovar al Consell General i any rere any amb la Llei del pressupost». Cosa que també va recordar ahir el cònsol menor de Sant Julià, Manel Torrentallé.

Amb tot, els cònsols es van mostrar satisfets amb el text consensuat que dóna l'oportunitat als comuns d'obrir noves vies de finançament com ara l'emissió de deute públic. A més, també preveu la modificació de la llei de transferències per eliminar l'obligatorietat de destinar el 80% de les transferències a inversió, cosa que els comuns sempre han assenyalat com un incentiu per a l'endeutament. El text també fa referència a la «regla d'or» perquè els comuns continuïn limitant l'endeutament. I estableix acords en matèria de cens de població, urbanisme, recursos naturals, manteniment de carreteres i gestió de residus.

Per a més informació consulti l'edició en paper.