• Dos dels grans, Carlos Pérez de Rozas i Ricardo Doménech, van parlar de la representació de l'obra d'Esteve Albert el 1962 a la revista Triunfo

«Un hombre, una mujer y un niño. Representan a la Sagrada Familia en el ?Pessebre Vivent D'Engordany', el espectáculo que en Nochebuena - elegidos los actores entre el pueblo- se celebra en Engordany». Foto: el periòdic

«Todo el encanto y toda la gracia de las tradiciones populares – ‘voz del pueblo, voz del cielo'– se hallan presentes en el Pessebre vivent d'Engoranay». Així comença el seu article Ricardo Doménech, publicat el 22 de desembre de 1962 – any de l'última representació– a la revista Triunfo.

Es tracta d'un complet reportatge fotogràfic de Pérez de Rozas que descriu Doménech. L'article comença situant l'escenari: a Engordany, en «una ladera de Les Escaldes (Andorra la nueva)» amb els pastorets, La Verge, Sant Josep i el Nen amb una imatge general de la «representación de la Natividad» per introduir el lector; tot i que Doménech avisa: «Para comprenderlo en su integridad, aquellos lectores que vivan en una gran ciudad, que estén contagiados por la inquietud, por la prisa, por la fiebre ciudadana, tendrán que hacer un poderoso esfuerzo de imaginación. Pero vale la pena».

Val la pena traslladar-se amb la imaginació a l'Andorra de 1962, i val la pena fer-ho a través de les paraules d'un home com Doménech, escriptor i assagista, un dels estudiosos fonamentals del teatre espanyol del segle XX i iniciador del rescat de la dramatúrgia de l'exili espanyol; i a través dels ulls del famós fotògraf i periodista català Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada, a qui al llarg de la seva carrera li van concedir diferents premis, entre els quals destaquen la Medalla al Mérito Militar, la Medalla al Mérito Naval i la Medalla d'Argent de la Creu Roja.

Puresa de la tradició catalana

«Es Nochebuena. Hace frío. Hace un frío de ‘mil diablos'. Sin embargo, por todos los caminos vienen grupos de pastores y labradores. Se oyen las zambombas, los panderos, las panderetas, las flautas y las castañuelas. Se oye, como si fuera por primera vez un villancico. Su melodia es muy simple y su letra es sabia e ingenua a un tiempo».Doménech segueix explicant les diferents escenes, també posant de relleu els detalls que mostren la identitat del poble andorrà en el pessebre; per exemple: «un grupo de ‘pastorets' bailan en corro. Llevan la típica caperuza andorrana y, como diria el poeta, sus ojos claros guardan todo el misterio de los paisajes que han visto».

I finalment, arriba al pessebre, on hi ha «un hombre, una mujer y un niño. Nada menos». L'home és pastor, un bon pastor «dicen que maneja la honda como nadie–, y esta noche se llama José». Ella, aquesta nit es diu Maria i Doménech l'observa bé : «Tiene las mejillas sonrosadas, pero sin pintar, y sus labios no conocen el rouge».

Els pastorets que van arribant a veure el nen Jesús, «es la envidia de todos sus compañeros, de todos esos chavales que le miran embobados», li porten presents: «los mejores frutos de la tierra, los mejores quesos, los mejores baile sy las mejores canciones».

Així doncs, «Esto es - quizá nuestra imaginación, contaminada por la vida ciudadana, no nos haya dejado ver más – el ‘Pessebre vivent d'Engordany». Potser la imaginació no els hi va permetre, però les fotos de Pérez de Rozas aconsegueixen captar l'essència del pessebre, la il·lusió de la gent que el feia, la importància de formar-ne part. Doménech conclou el reportatge dient que «Esteban Albert ha compilado las tradiciones navideñas catalanas, que se conservan en toda su pureza en los Valles de Andorra, y ha dado forma a este especáculo festivo, el qual se representa todos los años en Engordany, asi nieve o hiele, al aire libre, donde dicen que Dios está al alcance de la mano».

Retorn el 2014

Com ja tothom sap, aquest any – en motiu del centenari d'Esteve Albert però amb la intenció de quedar-se – torna el Pessebre Vivent d'Escaldes, 52 anys després de les imatge sque es venuen en aquest reportatge de Pérez de Rozas i Doménech.

Precisament avui comencen els càstings per tots aquells infants que vulguin participar en la representació d'aquest any (a la sala d'actes del Comú d'Escaldes, de 11 a 13 hores).

Just la setmana passada la consellera de Cultura del Comú d'Escaldes-Engordany, Núria Barquín, va anunciar que el projecte va vent en popa. Pel que fa als càstings d'adults, «ja tenim tots els protagonistes principals, i ara tots aquells que s'hi van apuntant són figurants», va explicar Barquín. Recordem que de personatges que parlin n'hi ha entre trenta i quaranta, de figurants n'hi poden haver tants com participants.

La consellera de cultura escaldenca encara no ha volgut concretar quin serà l'escenari escollit per la representació, més enllà de repetir que serà a la zona Alta. El format tampoc serà el mateix que el que podem apreciar en les fotografies de Pérez de Rozas del 1962.

Les novetats principals: no serà itinerant i el públic també hi participarà, «formant part del pessebre».

Per a més informació consulti l'edició en paper.