• L'entitat té previst traslladar a la ministra d'educació la necessitat de la detecció a l'escola
• Tot i la manca de dades els experts parlen d'un notable augment de casos de nens afectats

Un grup d'escolars sortint d'una escola de la parròquia d'Andorra la Vella. Foto: ÀLEX LARA

La manca d'una formació específica i continuada per part de molts mestres i docents dificulta el diagnostic de l'autisme a l'escola. Segons la presidenta de l'Associació d'Afectats d'Autisme d'Andorra, (AUTE) Maite Martínez, una gran part del professorat no disposa de prou coneixements per poder sospitar del trastorn en graus superiors. És, per això, que l'entitat presentarà en una propera trobada amb la ministra d'Educació, Roser Suñe, una proposta de cursos adreçats als ensenyants. Un projecte que va ser elaborat per la psicòloga del Servei de Salut Mental, Silvia Pascal, i que, entre d'altres aspectes, fixa entre 12 i 20 les hores que caldria dedicar als cursets. Tots ells s'integrarien en l'actual pla de formació continuada impulsada per l'executiu. D'aquesta manera es facilitarien les eines necessàries que permetrien contribuir a la detecció i posterior diagnòstic de la discapacitat com passa amb d'altres alteracions com «poden ser la dislèxia o la TDHA».

Dintre de la tasca de sensibilització, l'AUTE va duu a terme el curs passat dues xerrades informatives a l'escola espanyola i la d'Ordino en el marc d'un projecte consensuat amb el ministeri i que preveu arribar a un ampli ventall de centres educatives del país. I és justament a l'escola on aquest trastorn acostuma a anar acompanyat d'un fracàs escolar.

Però cal donar un pas més enllà i «a banda de les declaracions de bones intencions» ara és el moment de les actuacions per tal d'enfrontar-se a la dificultat que malhauradament reflecteix, en molts casos, la poca sensibilitat pels que pateixen aquests nens i nenes i les seves famílies i la molta ignorància sobre el que de veritat és l'autisme.

Tot i que no existeix un cens al Principat del nombre actual de nens autistes, en els darrers anys «s'han disparat expotencialment» degut principalment a una identificació cada vegada més precoç per part dels professionals.

Un diagnòstic molt delicat i que ha d'anar acompanyat de proves específiques que determinin l'abast del trastorn.

En aquest sentit, el psicoanalista, Ivan Ruiz, va explicar que alguns dels símptomes que poden encendre les alarmes és quan el nen deixar de mirar, de dir algunes paraules que havia començat a aprendre, es tapa les orelles perquè la veu dels adults li molesta, la dificultat per caminar, la poca disposició a la comunicació i a l'aprensió dels objectes.

SUPERAR EL TRASTORN/Encara que normalment el diagnòstic del trastorn de l'espectre autista no desapareix amb el temps, alguns estudis sostenen que hi ha un petit percentatge de casos que aconsegueixen superar-ho. Els investigadors continuen analitzant els futurs canvis que puguin produir-se en les funcions cerebrals d'aquestes persones.

La paraula autisme es va començar a utilitzar fa més de 100 anys i tot i la seva classificació mèdica fa més de mig segle i una divulgació cada vegada més gran, és encara un gran desconegut. Avui en dia se sap que no és un problema social sinó que té un origen neurològic i que es tracta d'una alteració que abasta moltes afectacions. Una de les majors dificultats a la qual s'enfronten els metges és un habitual retard en el diagnòstic degut a diferents factors com ara, las característiques de cada nen, la variabilitat al llarg del desenvolupament, la por dels facultatius a equivocar-se o l'absència de criteris diagnòstics consensuats per a menors de tres anys. A més hi ha pediatres que no compten d'entrada amb una formació especialitzada.

Per a més informació consulti l'edició en paper.