• Augmenta la població de coloms amb uns bombardejos que provoquen estralls

Foto:

La vida al poble ja és gairebé tan complicada com a la gran ciutat. Milers de perills ens amenacen cada dia en un entorn cada cop més hostil. Hem d'escapolir-nos de l'escomesa de senyores armades amb exemplars de la revista Atalaya, un nom que no presagia res de bo; esquivar ciclistes que han convertit la vorera en un parc temàtic d'esports extrems i que escolten Arcade Fire a tota pastilla amb els seus walkman. També hem de procurar no trepitjar les mines antipersona de color marró dipositades pels simpàtics gossets i els seus solidaris amos.

Als atacs terrestres s'hi sumen els aeris a causa de l'augment de coloms. A Sant Julià de Lòria, i suposo que a les altres parròquies també, la població d'aquestes aus ha crescut molt i els seus vols rasants són letals quan deixen anar la seva càrrega de defecacions, barreja de nitrogen i substàncies altament corrosives i que són molt àcides Atès que contenen una concentració elevada d'àcid fosfòric i úric. Perquè s'ho mengen absolutament tot. A banda de les molles de pa, fet a partir de farines refinades de blat de cultiu convencional (pesticides, adobs sintètics?) amb un munt d'additius (colorants, antiaglomerants?), deixades per jubilats ociosos i veïnes protectores dels animals, es cruspeixen filtres de cigarretes, tiquets de pagament de la zona blava, xips de targeta black de Caja Madrid i residus tòxics.

Fins i tot, si t'asseus a qualsevol terrasseta del poble durant la Ruta de la Tapa o en el Reviu l'Aperitiu, són capaços de capturar les engrunes de les patates fregides que se t'escapen de la boca abans que arribin a terra, això si no se t'enfilen a la taula o et piquen els peus. Beuen amb el mateix desfici que un solter en un casament, i de tot: dels bassals d'aigua barrejada amb gasolina o oli, Pepsi gelada de cogombre, llimonada de curri o líquid de tabac. Per això, les seves bombes, a més d'altament corrosives, transmeten malalties, entre d'altres, com la clamidiosis, la histoplasmosi , la psitacosi, la salmonel·losi, l'arizonosis i la colibacil·losis.

No hi ha refugi atòmic o búnquer on refugiar-se perquè la seva munició ho degrada tot sense qui existeixi cap alarma antiaèria que ens avisi dels seus atacs indiscriminats. Si algú és propietari d'un cotxe blanc, l'impacte serà de color negre i de color blanc si el cotxe és negre en una aplicació de la Llei de Murphy a la columbofília. Malgrat que l'esperança de vida d'un colom sigui de cinc anys, tenen prou temps d'existència perquè els seus bombardejos facin molt de mal a finestres, tendals, balcons, edificis i, com no, a les persones.

Són més perillosos per a la salut pública que la ministra espanyola de sanitat Ana Mato amb la seva gestió de la crisi de l'Ebola. Quan aterren, es passegen per les voreres sense immutar-se per la presència humana, quasi amb insolència, i no s'aparten al nostre pas, com si ens volguessin provocar més que Kanye West, Miley Cyrus i Dieudonné M'Bala junts. De fet, han baixat a repostar per continuar amb els seus raids al millor estil Baró Roig i que, posteriorment, els seus excrements, per una simple qüestió de física --incloent-hi les lleis fonamentals de la gravetat de Newton--, iniciïn el seu descens gràcies a la força d'atracció terrestre que s'estipula en 9,8 newtons, en el sistema internacional.

La jaqueta que estrenes aquell dia, la barana del balcó, la pista d'skate del Prat Gran, bancs i altre mobiliari urbà, l'estàtua de Vincles solidaris de la plaça de la Germandat... res no s'escapa als seus míssils d'abast llarg i mitjà. Junt amb les rates i les paneroles, són dels animals que millor s'han adaptat a viure en ambients humans. A més, nosaltres hi hem col·laborat ja que la cria de coloms és una activitat antiga i molt estesa.

Va ser un dels primers serveis de transmissions que van utilitzar els exèrcits (coloms missatgers). És el símbol de la pau i s'utilitza per fer trucs de màgia, intercanviant el paper de l'au amb el del mocador de color vermell. Li han dedicat cançons, el gran Eugenio el va fer protagonista d'un dels seus acudits, i un dels personatges més populars de la literatura catalana és la Colometa de La plaça del diamant. Però no aconseguiran que els suporti i que em posin especialment nerviós. Al meu carrer hi ha coloms residents en règim de pensió completa. Van ben alimentats i això es nota. No els cal Activia per regular el trànsit intestinal amb l'acció del bifidus. Les voreres en són un bon testimoni.

He decidit deixar d'estendre la roba al balcó, posar les plantes més arrecerades i preparar una comanda de productes dissuasoris Avestop; això, si no prospera l'invent del dissenyador belga Tuur Van Balen i el biòleg britànic James Chappell. Han aconseguit que els coloms caguin sabó. Tots dos han creat un bacteri que modifica el metabolisme dels coloms per tal que defequin un tipus de detergent semblant al que s'utilitza per netejar finestres. Les de casa meva ho agrairan. H

Periodista