Foto:

Tots sabíem que votar la consulta el 9 de novembre no seria un camí de roses, i que el PP ens guanyaria el pols i que no podríem votar, més ben dit molts creiem que no podríem votar perquè la policia de Rajoy ho impediria, i que aquesta realitat donaria a Europa i al món una visió democràticament pulcra del procés català. Em seduïa la idea de la fotografia d'una gran part de la ciutadania d'aquest país volent exercir un dels drets més elementals en democràcia com és votar i com des del govern central no se'ns deixava. Ara la proposta del President Mas m'ha totalment descol·locat, ara ja no se on soc, sense la unitat dels grups parlamentaris que s'ha fet miques per la proposta de canviar la consulta per un procés de participació. Per mi, com per molta gent, és repetir el que ja vam fer en molts ajuntaments desprès que en el 2009 Arenys de Munt iniciés la primera consulta participativa, que no minimitzo, doncs va ser un primer pas cap al que s'ha anomenat el procés català.

La Història ens ensenya que quan el catalanisme ha anat unit ha triomfat, em remunto a la Solidaritat Catalana de principis del segle XX que va unir grups tant diversos que anaven des del Carlins fins als Republicans, excepte els Radicals de Lerroux, i que va fer possible el protagonisme de Prat de la Riba com a President de la Diputació de Barcelona, Els fets de la Setmana Tràgica van posar fi a la coalició catalanista. Ha passat més d'un segle i mentre nosaltres estem en picabaralles partidistes, el govern del PP es frega les mans de satisfacció, no aprenem mai la lliçó de la Història que es repeteix una i altra vegada. Ens caldria una unitat d'acció davant el 9?N i demano al president Mas i a la resta dels nostres representants polítics recolzats per ANC i Omnium que han defensat la necessitat irrenunciable del dret a decidir del poble català que es faci un darrer esforç: encara son a temps de preparar un acte unitari pel 9?N com ara concentracions davant els col·legis electorals, o davant els ajuntaments reclamant que volem votar i posant en evidència que el govern del PP ho impedeix.

El que cal són unes eleccions al Parlament de Catalunya, que alguns anomenen plebiscitàries, que no necessàriament han de ser de llista única sinó que poden incloure punts de consens, sense oblidar que la societat catalana és plural i que hi ha també força gent que legítimament no es partidària d'un estat propi per Catalunya, per això necessitem votar i acceptar les regles del joc democràtic i fer els possibles per guanyar amb totes les garanties d'un procés impecable.