PUBLICITAT

Els Amics de les Arts estrenen cançó inèdita al Festival Narciso Yepes

  • El grup diu que el d'ahir era «un dels dies més feliços de la gira»
LAIA F. MAROT
ORDINO

Poder portar la seva música a l'estranger – fora de Catalunya – és una cosa que els amics de les arts valoren molt, i a Andorra «amb el valor afegit que entenen les lletres».

El grup català format per Eduard Costa, Joan Enric Barceló, Ferran Piqué i Dani Alegret van dir ahir que el concert d'Escaldes-Engordany de fa dos anys – en el qual van presentar Espècies per catalogar –, és «un dels millors que recordem», i ahir es mostraven il·lusionats de tornar a estar aquí: «per nosaltres és un dels dies més feliços de la gira».

Aquesta vegada, però, tornaven en el marc del Festival Narciso Yepes Ordino i Fundació Crèdit Andorrà, i en l'escenari de l'Auditori Nacional, per presentar el seu quart disc, Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure. Un concert «amb sorpreses»: la cançó inèdita – tocada per primera vegada dijous passat a Barcelona davant de 150 persones – La taula petita, un tema que, segons va explicar Alegret, «havia d'entrar al disc i no ho va fer, i no sabíem quan i com treure'l» i van pensar que el concert a Andorra «seria bonic interpretar-lo», va explicar Alegret.

Es tracta «d'un tema tranquil», ideal per l'escenari d'ahir, «amb 400 persones es poden fer coses més íntimes i interactuar més amb el públic». De fet, tot el muntatge que van presentar Els Amics de les Arts era molt diferent al de fa dos anys, a destacar: l'aposta per la il·luminació, un sistema de llum de leds, amb l'objectiu d'integrar la llum i que formi part de l'espectacle.

Tampoc hi van faltar els seus clàssics: Jean-Luc, Louisiana o La merda se'ns menja, «que ens agrada molt».

El d'ahir era el 35é concert d'Els Amics de les Arts d'aquesta gira que van començar el maig, «un bon moment, ja que venim rodats», després de l'estiu de Festivals, entre ells Peralada i Festival Porta Ferrada. «Estem en un punt molt dolç de la gira», va assegurar Barceló. Gairebé dues hores de concert amb la «comunió» dalt de l'escenari que caracteritza els quatre membres del grup. En els seus diàlegs – amb els quals ja venen ven preparats i estudiats – sempre hi ha un 10% o 15% d'improvisació, i que es crea gràcies ‘al seu bon rollo', això sí, «tenim una màxima, si no passa no passa, no forcem res».

Pel que fa al seu últim disc, Alegret va parlar de la realtivitat de l'èxit, i va explicar que Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure «emociona d'una altra manera» i «ha tingut una acollida extraordinària»: la gent després del concert els diu que «no és el disc que m'esperava, i els hi agrada». A més, «allà on anem fem el ple, i això ja és un èxit».

El grup català ja té a la motxilla dos discs d'Or i «sabem que el 4rt de vendes, està a punt a punt». Potser l'any que ve podrem tornar a gaudir d'Els Amics de les Arts, Piqué va explicar que l'any que ve el grup fa deu anys, «i esperem tornar». Aviat començaran a preparar l'aniversari. 



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT