• DA li dóna suport, el PS hi vota en contra i SDP s'absté

El conseller de DA, Xavier Montané conversa amb una companya de files, ahir Foto: TONY LARA

Tot i les felicitacions creuades entre la majoria de Demòcrates per Andorra (DA) i l'oposició del Partit Socialdemòcrata (PS) i de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), per la feina de la comissió legislativa de Finances en refondre el projecte de Llei de bases de l'ordenament tributari, el text va passar només amb els 21 vots de DA. SDP es va abstenir i el PS hi va votar en contra. El perquè –després que tots tres grups consensuessin un nombre significatiu d'esmenes al llarg del treball en comissió– el va explicar el vicepresident de la comissió i conseller demòcrata, Xavier Montané, quan va dir que «no hem assolit tot l'equilibri que voldríem, entre les garanties que la llei ha de donar als obligats tributaris i les que ha de donar a l'Agència Tributària». I va afegir que « per al senyor Rios el text és massa garantista per als obligats tributaris, i per al senyor Bartumeu és massa garantista per a l'Agència Tributària, per això entenem que estem entre totes dues posicions i que per tant, el text en general satisfà».

poca o massa protecció / Si per al president del grup mixt (SDP), Jaume Bartumeu és intolerable que la llei pugui exigir l'obligació d'informació dels pagaments efectuats a través d'una sèrie de figures societàries molt definides durant els últims 15 anys, per al president del grup socialdemòcrata, David Rios, tampoc és tolerable que la llei protegeixi el despatx del director d'una empresa com un domicili particular –només franquejable amb mandat judicial– o que es pugui atorgar beneficis fiscals a projectes considerats estratègics per al país. Arguments que va rebatre Montané, apostant per una Agència Tributària més col·laboradora que sancionadora per donar confiança a l'obligat tributari que encara ha d'integrar la cultura fiscal en el seu dia a dia. A més a més, Montané va recordar a Bartumeu que la Llei també estableix el termini de prescripció en tres anys i que els processos no poden continuar oberts més enllà d'aquest termini. És a dir, a diferència del que passa a Espanya un procés d'inspecció no pot sumar-se a un altre i allargar-se més enllà del termini de prescripció.

Montané també va contestar els arguments de Rios en quant a l'oportunitat d'establir un règim fiscal especial per a un projecte considerat estratègic, argumentant en to conciliador que «els projectes especials al qual fa referència la Llei hauran de ser sotmesos a aquesta Cambra». I en quant a la demanda d'informació, per esvair els dubtes del PS, el conseller demòcrata va afegir que «hi ha altres maneres d'accedir a la informació, a tal punt que el senyor Bartumeu creu que aquesta demanda és excessiva». Aquests propòsits van ser altra vegada rebatuts per Bartumeu que va fer «petites precisions», per reprovar a Montané voler distribuir extrems entre els grups d'oposició, i per reiterar que «aquesta llei despulla de qualsevol dret, llibertat o protecció els ciutadans, perquè el que exigeix als articles 68 i 69, és una retroactivitat com una casa de pagès».

article 68 / L'article 68 de la Llei diu que l'obligació d'informació afecta qualsevol persona física o jurídica resident o no, que operi a Andorra a través d'acords fiduciaris –prestanoms–, trusts, fundacions públiques o privades, i que quan no tenen beneficiaris designats i no es pot identificar la o les persones que les han formalitzat –ja sigui per defunció o qualsevol altre motiu–, l'obligació d'informació afecta els pagaments fets els últims 15 anys a comptar de la data de defunció de les persones que les van formalitzar. La Llei també estableix un registre dels professionals o de qualsevol altra persona que gestioni els acords contractuals en aquest àmbit amb l'obligació de comunicar al registre la informació referida. Les entitats financeres regulades queden exemptes d'aquesta obligació quan estan sotmeses a un organisme regulador andorrà o de qualsevol Estat membre de la UE. O sigui que l'esperit de l'article és donar més transparència a les actuacions en els casos referits. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.