PUBLICITAT

La llei de bases tributàries insisteix en una Agència Tributària estatal

  • Una disposició encomana al Govern que arribi a un acord amb els comuns abans del 2017?
  • La finalitat és que el contribuent liquidi totes les obligacions amb una mateixa administració
GLÒRIA GURDÓ
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
El vicepresident de la comissió legislativa de Finances, Xavier Montané. Foto: TONY LARA

La llei de bases de l'ordenament tributari que aprovarà aquesta tarda el Consell General, inclou una disposició final que encomana al Govern que, previ acord amb els comuns, presenti un Projecte de llei de creació de l'Agència Tributària per a totes les administracions del país, abans de l'1 de gener del 2017. El ponent del projecte de llei de bases de l'ordenament tributari, el conseller de Demòcrates per Andorra (DA) i vicepresident de la comissió legislativa de Finances, Xavier Montané, va explicar ahir que «tots els grups de l'arc parlamentaris estan d'acord amb aquesta disposició», i va manifestar que no veu dificultats majors perquè el Govern pugui tirar el projecte de llei de creació de l'Agència Tributària única endavant.

No obstant això, els comuns ja van expressar el seu desacord amb aquesta idea formulada pel ministre Cinca, en reiterades ocasions. Si des del Govern la creació d'una Agència Tributària única es justifica per augmentar el grau d'eficiència del país i donar més facilitats als contribuents per liquidar les diferents figures impositives sense haver d'anar d'una banda a una altra, des dels comuns s'argumenta que els tributs, les taxes i les sancions poc tenen a veure amb els impostos de l'Estat.

Sense suport / Ara fa un any, la cònsol major d'Escaldes-Engordany, Trini Marín, va reconèixer després d'una reunió de cònsols que no havien aconseguit el suport dels parlamentaris per crear una agència tributària comunal. Marín, va explicar que «estan més d'acord en fer una agència tributària única, d'àmbit estatal, tal com preveu el projecte de Llei de bases de l'ordenament tributari entrat a tràmit parlamentari». Però, va matisar que «també ens han dit que el projecte ha rebut moltes esmenes». I va recordar que havien demanat una pròrroga per adaptar-se a la nova llei i crear una agència tributària comunal única.

Un any després, la situació segueix en el mateix punt mort, i els parlamentaris ratifiquen el seu posicionament. Els cònsols defensen l'agència tributària comunal per la diversitat de figures impositives de les corporacions locals i descarten que l'Agència estatal podés recaptar i repartir, perquè consideren que caldria unificar tots els tributs, i no seria necessari si s'acceptés una agència comunal.

el projecte de les esmenes / Sigui com sigui, el projecte de llei de bases de l'ordenament tributari va rebre 268 esmenes. Ahir, Montané va reiterar que «no el vam retornar al Govern perquè estava ben presentat, però hi havia matisos a fer». I va argumentar que «la lectura que em vam fer donava peu a interpretacions que no estaven recollides en el text i vam pensar que seria convenient matisar-les».

No obstant això, el conseller de DA va reconèixer que «potser sí que en alguna esmena fem algun excés de redundància o de prudència, però creiem que el resultat és satisfactori». Montané va explicar que moltes esmenes es van pactar amb el Govern i que la majoria d'esmenes presentades per DA van obtenir el suport dels grups de l'oposició, el Partit Socialdemòcrata (PS) i Socialdemocràcia i Progrés (SDP). De fet, de les 268 esmenes presentades pels grups de l'arc parlamentari, 15 van ser retirades i oblidades, 95 van ser retirades per transacció i van ser aprovades per unanimitat, altres 43 van ser retirades per transacció i van ser aprovades per majoria; 47 van ser aprovades per unanimitat, 20 per majoria i finalment, 48 esmenes presentades per l'oposició, ja sigui el PS o SDP, no van prosperar. O sigui que el text final refós per la comissió legislativa de Finances, introdueix 205 esmenes.

a mida del país /Montané també va rebutjar ahir l'opinió del PS que el projecte de llei desembocarà finalment en una llei descafeïnada que resta eficiència a l'Agència Tributària per fer bé la seva feina i sobretot, defensar-se dels defraudadors. I va dir que «estic totalment en desacord amb aquests propòsits, perquè la llei dóna les eines necessàries a l'Agència Tributària perquè tothom compleixi, estableix els procediments de demanda d'informació i d'inspecció,per requeriment de la pròpia Agència». I va afegir que «el fet de protegir el domicili particular o zones més privades de l'empresa no vol dir que l'Agència no pugui fer les comprovacions que necessiti, perquè també pot demanar informació a tercers». El vicepresident de la comissió de Finances es va referir a les persones jurídiques o físiques que mantinguin tractes mercantils amb l'empresa que estigui sota sospita així com els bancs amb els que té relacions comercials. «Els tercers poden aportar la informació complementària que l'Agència necessiti per determinar si hi ha frau», va explicar el conseller. I va reiterar que «totes aquestes coses les hem precisat a través de les esmenes».

Montané també va defensar que «l'escorcoll a les empreses per part dels agents de l'Agència Tributària tampoc no es pot fer de qualsevol manera ni a qualsevol hora, com deixava creure el redactat anterior, per això vam precisar que calia fer-ho en hores de treball i amb el consentiment del propietari». Per a tots aquells casos en que els empresaris no siguin col·laboradors sempre es podrà recórrer a la Justícia.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT