Foto:

De sempre que tothom s'ha buscat la vida com ha pogut amb més o menys dificultats. La recerca de tresors és una tradició llarguíssima que va començar de manera professional, que se sàpiga, en la violació de tombes en temps dels faraons egipcis. No obstant això, ja a la prehistòria europea, també es va saquejar tot el que es va poder i així va seguir. Per això, era millor donar permís, autoritzar les recerca i crear un marc en què les autoritats també obtinguessin el seu benefici, com feien els reis. Així doncs, d'acord amb un document de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, cap al final del segle XV, pocs anys abans d'avançar l'aventura de Colom a l'Atlàntic, el rei d'Aragó va concedir el dret d'explotació aurífera a un dels seus súbdits, un senyor que es deia Jaume Pallarès, en les seves exploracions als rius, el Segre, al Noguera Pallaresa i al mateix riu Valira. No anava gens desencaminat el senyor. Pallarès. Volia explotar les zones amb fonts primàries d'or. Al Segre actualment, s'estima una reserva de 12 tones d'or, i s'havia explotat en temps medievals, cosa que l'estiu passat es va reproduir a Balaguer. Pallarès volia anar més amunt, però la riquesa va continuar venint d'on sempre, del treball de la ramaderia i de l'agricultura, és a dir, de molta feina per explotar els recursos naturals i satisfer les parts que corresponien a reis, nobles i altres autoritats. De tant en quan, alguna indústria, el sector secundari. Ens imaginem un temps en què calia buscar diners. El patró or, molt abans d'establir-se, ja era la guia per pagar conquestes, guerres i altres compromisos propis de l'època. Al final de l'edat Mitjana, de l'Àfrica arribava or, però i si n'haguessin trobat generosament a les valls andorranes? Ja s'havien signat pariatges i els impostos estaven definits, però què no s'hagués pagat si les exploracions haguessin estat productives? Com el Far West, seria, fadrins d'aquí i forans aventurers buscant-ne, netejant lleres, remenant llims i terres, barallant-se, i vés a saber quina autoritat manaria. Tenim perspectiva històrica, però és un panorama difícil d'imaginar en els sistemes de cases i explotació rural pirinenc. Ja en el segle XXI, propis i estranys ens apropiem d'aquest espai amb unes comoditats inimaginables. La riquesa no havia de venir d'un or hipotètic, ni d'una producció arrencada a la terra i als ramats, sinó d'una acumulació ordenada de persones, d'aquí l'expressió que la riquesa són les persones. O no? H