• Andorra demostra capacitat de reacció al primer gol israelià, però concedeix massa a una pacient Israel

Emili refusa una pilota davant de Damari, autor ahir de tres dels quatre gols d'Israel Foto: TONY LARA

La visita d'Israel a Andorra es va saldar amb una contundent victòria dels israelians en el marcador (1-4), però amb la sensació que hi va haver un excés de gols. La tricolor va saber respondre al gol matiner dels d'Eli Gutman amb una posada en escena ofensiva de gran mèrit, però la benzina es va anar acabant massa ràpid fins que les errades defensives van condemnar novament l'equip a rebre una golejada innecessària.

Les il·lusions inicials, amb el record d'aquella victòria de 2004 contra Macedònia, pensant que podia ser possible repetir la gesta 10 anys després, van rebre un cop molt dur, massa dur, quan als dos minuts de joc Damari, per la dreta, controlant i mirant, la va posar per sobre d'un Ferran Pol que va veure penalitzada la seva alçada. Compte, perquè encara el porter andorrà va arribar a fregar la pilota amb els dits, però la volea perfecta va pujar al marcador inevitablement. Què dur.

La idea d'un equip andorrà bolcat a buscar la victòria es va esvair en aquell moment, i colpejat l'equip, Israel, sense fer res, assetjava l'àrea tricolor. Als deu minuts de joc, era el capità Ben Haim qui ho provava de lluny, xut ras creuat que va acabar en córner, però a partir d'aquí el conjunt de Koldo Álvarez va voler dir la seva. Primer ho va fer amb una centrada de Peppe que Riera no hagués pogut arribar mai, però era la intenció el que valia, perquè la tricolor volia desfer-se del setge.

Per banda dreta, Andorra guanyava terreny poc a poc. Amb Rubio des del darrera, Cristian de comodí, Peppe i Riera buscant la mobilitat, es podia fer mal, encara que fos intentar-ho, i en una d'aquelles en què la pilota va anar a la banda, prop del córner israelià, la centrada de Rubio va anar cap a Lima, que a terra demanava penal, i en la continuació era Iván Lorenzo qui controlava, omillor dit ho lluitava, perquè rebés el penal de Natcho que l'àrbitre, sota el deliri local, va xiular.

Ilde Lima, igual que contra Gal·les fa un mes, minut 15, mirant la pilota i bufant, rebia les mirades d'un estadi expectant, i directe: a la dreta del porter, enganyant-lo, i la igualada (1-1). La cridòria va ser de les que impressionen: l'equip allà on les tanques publicitàries celebrant el segon gol de l'equip en els tres partits que es porten disputats d'aquesta fase de classificació, tots dos de penal, d'acord, però una alegria per a una afició que reclama almenys una dosi d'emoció.

I compte, que en va haver-hi un bon grapat a partir d'aquest gol, perquè tot i que Israel va voler atacar, va ser Andorra qui va pegar de nou quan una centrada de Marcio Vieira va trobar un Lima que arribava en carrera, controlant però topant-se amb la sortida del porter Marciano. Va ser una gran ocasió a la qual s'hi va afegir Cristian just en la següent jugada amb una xilena llunyana des de la frontal.

Corrien els 20 minuts de partit i hi havien passat ja massa coses pel que acostuma la selecció, així que la festa a la graderia hi era. Israel, que no jugava a res –o potser esperava la seva ocasió per matar el rival–, ho va intentar amb Meshumar posant a prova Pol, que va respondre bé, però era Andorra qui manava agafant fins i tot segones opcions en atac. En el 24, fins i tot Iván Lorenzo va tenir una altra ocasió, però la seva rematada la va refusar la defensa, fàcil i sense grans ensurts.

A partir d'aquí, però, Andorra va afluixar el ritme, i una inoperant Israel fins i tot era capaç de crear perill. Primer Vales va haver d'estirar-se per rebutjar una pilota clara de gol, i ja en el 40 Meshumar marcava, però en fora de joc ben anul·lat per l'àrbitre. Era el típic avís, tan típic, que al final va caure l'1-2. Va ser just després que Lima es retirés lesionat (bíceps femoral, s'haurà de fer proves) i entrés Ayala. Damari novament marcava... un 1-2 que va ser difícil d'assimilar, tot i que s'havia d'aguantar, fos com fos, el que quedava de primera part. Encara Biton va posar a prova novament un Pol encertat, però el seu xut ras i potent va ser aturat pel porter.

El descans va arribar, doncs, en un bon moment. Ilde Lima es retirava als vestidors amb els seus companys, amb cara de preocupació perquè els problemes al femoral l'acompanyen, i perquè la seva baixa es nota massa durant 45 minuts –els segons i fonamentals 45 minuts–, quan l'equip més necessita la força i carisma del central. Però la represa va posar en relleu un altre partit. Israel amb la pilota, Andorra tancada amb més por a la sortida que, amb el cansament acumulat, sembla més suïcida, i llavors era ja l'Andorra que busca aguantar. En el minut 50, però, Ben Haim controlava i regatejava dins de l'àrea per la dreta, sense que ningú l'obligués a sortir d'allà, i això provocava que el perill continués fins que Meshumar va agafar el guant i va provar novament Pol, sense sort per a l'israelià. Un minut després, era Damari qui rematava tot sol dins de l'àrea petita al lateral de la xarxa, amb Pol venut, i en el 55 va arribar l'ocasió més clara dels visitants, quan una bona combinació pel centre va superar la línia defensiva local i Zahavi es va quedar tot sol davant d'un Pol que, atent, va sortir com una bala per evitar el tercer gol.

Llavors el matx va entrar en una calma tensa. Israel continuava sense oferir res, només un joc sense més criteri que encomanar-se a les accions de Ben Haim, Meshumar o Damari, els millors del seu equip, i al final, amb una cansada defensa andorrana lluitant amb el que li quedava de forces, va ser aquest últim el que va aconseguir el seu hat-trick personal, 1-3 en el 81, a la mitja volta quan es va trobar amb una pilota que en girar-se va enviar fàcil al fons de la xarxa. El matx estava tancat, però encara hi va haver temps perquè Pol, en el 93, demostrés perquè s'ha guanyat ser el porter titular, amb dues aturades de mèrit. El problema va venir quan després de la segona acció l'àrbitre va veure penal del porter, i aquí va caure el quart (Hemed). Més gols dels que calien.

Per a més informació consulti l'edició en paper.