• 21 dies al Senegal canvia percepcions, prioritats i maneres d'entendre la vida

Una formació a autòctons d'un poblat de la comunitat rural de Dialakoto Foto: FALLOU

Van marxar 21 dies a l'abril, com a integrants del projecte sanitari de Fallou. Van tornar a Andorra i ja tenien ganes de marxar de nou. «Quan tornes tot és horrorós, no entens com pots tenir tot el que tens, tanta paret, tanta llum, un telèfon mòbil, aire condicionat». Allà la vida va a un ritme molt diferent. «Hi ha relax, hi ha tranquil·litat», explica Garcia. No saben el que és l'estrès, els crits. Tot es fa de manera pausada i amb molt de somriure als llavis.

Aquestes rialles és de les coses que més va sobtar als dos cooperants. «La felicitat dels infants, que no tenen res de res però juguen amb qualsevol cosa, són nens molt feliços», resumeix Saura. També està molt arrelat el sentiment de comunitat, és «molt bèstia». La cooperant i infermera destaca «la germandat entre els pobles, allà no deixen que ningú es mori de gana, tots són germans i es cuiden entre ells».

No es moren de gana, malgrat viure en unes condicions complicades. Són 100% rurals, viuen del que els donen el bestiar i les terres (cacauets, mangos, blat de moro....), i si aquestes els generen excedents, ho venen a d'altres comunitats a canvi del que ells cultiven.

Les condicions higièniques i sanitàries disten molt de les que haurien de ser. Durant la seva estada, diàriament, Saura i Garcia es desplaçaven a les comunitats de la regió per fer exploracions mèdiques a la seva població, així com formacions higièniques, posturals i alimentàries. Quan no hi havia dispensari, treballaven al mateix terra, a l'ombra per intentar sobreviure a temperatures superiors als 48 graus.

D'entre les malalties més comunes que van haver de tractar, moltes bronquitis, «perquè vam anar en època seca i hi ha molta pols», paràsits intestinals (perquè veuen d'aigües no depurades), hiperqueratosis (els nens tenen els peus molt grans perquè caminen descalços), i anèmies, sobretot entre aquelles poblacions que ni cacen ni pesquen. També van treballar en un programa contra la tinya, un fong que apareix sobretot en ungles i cabells. Se'ls explicava la necessitat de rentar-se el cap diàriament, de dur una higiene correcte, i ja al cap d'uns dies «el resultat i les millores van ser espectaculars», assegura Saura. Van aconseguir reduir la tinya un 50%. Vist l'èxit, cara properes expedicions s'ha decidit crear un departament exclusiu per tractar aquesta problemàtica.

Una altra patologia comuna és la hipertensió, que s'aconsegueix tractar gràcies al que la pròpia terra del Senegal els ofereix. A falta de pastilles, d'una dieta variada, la millor recepta són les infusions d'hibiscus, una planta que allà abunda. L'efectivitat és alta entre els que se'n fan diàriament.

Fallou va signar l'any passat un conveni amb l'únic hospital de la zona, de manera que poden hi derivar pacients i allà els atenen de manera gratuïta. Com el cas que recorda Garcia d'un infant «amb una desnutrició bestial», possiblement perquè «no tolerava bé la llet materna». El nadó va millorar, però els dos cooperants tenen el dubte ara de si un cop donat d'alta de l'hospital haurà sobreviscut. Els pares tenen com a únic recurs la llet materna per alimentar-lo, allà llets en pols i de fórmula no les tenen a l'abast.

Per intentar que la tasca de Falou no es vegi truncada un cop passen els 21 dies d'expedició, durant aquesta també és realitza formació sanitària als ASC's (agents de salut de la zona). «Després són ells els que es queden i vetllen per la salut dels ciutadans del seu poble», planteja Saura.

Aquests són algunes del les vivències i sentiments que Garcia i Saura es van endur de la seva estada al Senegal. Records inesborrables que els marcaran per sempre com a persones. Van voler tornar a marxar aquest estiu, tenien fins i tot els bitllets, però un cas d'Ebola al Senegal els ho va impedir. Només va ser un cas, però ara creuen els dits perquè no se'n declarin de nous fins el proper abril, que és la data que tenen marcada per tornar a marxar (confiant no ser els únics d'Andorra). Aquesta és la condició que s'ha posat Fallou per tirar endavant l'expedició. De moment la de l'octubre es va haver de cancel·lar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.