• El baríton debutarà a París en l'escenari de l'Opéra Comique a l'abril

Ainoa Arteta assajant amb Marc Canturri al Centre de congressos de la capital el 2012 Foto: ÀLEX LARA

Avui, després de dotze anys, torna al Gran Teatre del Liceu l'òpera La Traviata de Giuseppe Verdi, i com a Marchese D'Obigny, el baríton andorrà Marc Caturri. «Ja es tenia ganes d'escoltar-la de nou. La Traviata, juntament amb Carmen i Aïda, és de les òperes més representades en tot el món, i era curiós que al Liceu fes tants anys que no es representava», va afirmar Canturri. Aquesta producció, sota la direcció musical d'Evelino Pidò i la direcció d'escena de David McVicar, es representarà durant 11 dies (14,15,17,18,20,21,23,24,26,28 i 29 d'octubre) i tornarà al juliol del 2015 vuit dies més (8,9,11,12,14,15,17 i 18).

L'estrena «s'espera molt maca, perquè desprès de dotze anys s'ha escollit una producció molt treballada, molt elegant i molt teatral, molt complerta», explica Canturri. Més teatral en el sentit de «la manera en que treballa la direcció dels actors amb els personatges, amb el cor i amb els ballarins; està tot molt integrat», de fet, segons el baríton andorrà és com hauria de ser sempre, «però hi ha produccions que no ho són tant». Així doncs, «és d'agrair la manera de treballar de David McVicar, que treballa molt bé i m'ha donat una experiència molt interessant».

Canturri, a més, es sent molt bé amb el seu Marchese D'Obigny, «un personatge molt agraït d'interpretar». Segons va explicar el baríton andorrà, la direcció d'actors no els hi ha imposat un personatge que sigui llunyà als cantants, sinó al contrari, «han buscat un personatge que estigui integrat a tu, de la manera que ets», és a dir, «han buscat la naturalitat dins el personatge».

‘LA TRAVIATA'/ Aquesta és una obra de Verdi atípica dins de la seva producció. A diferència d'Aida i Nabucco, destaca per l'enfoc realista: la història de la Violetta, al llit de mort, evocant com a flashback la seva vida de cortesana. Un atac directe a la hipocresia d'una societat que va qüestionar la relació del compositor italià amb Giuseppina Strepponi. Una exaltació de la vida i de les virtuts humanes, com la generositat, la compassió i el sacrifici pels altres, que es veuen frustrades pel judici implacable d'una societat classista.

En aquesta adaptació de la novel·la d'Alexandre Dumas (fill) La dama de les camèlies, Verdi va emprar elements subversius per a l'època (referències a la sífilis i la tuberculosi) que, units al seu enfoc moral, van fer que l'obra es rebés molt malament durant l'estrena. Segons informa el teatre del Liceu, ara, «la producció magistral de David McVicar, amb la seva habitual posada en escena teatral i alt voltatge dramàtic, permet una relectura contemporània. Un melodrama grandiós, amb ambientació de l'època».

UN ANY D'ÈXITS/ Canturri portava un any sense trepitjat el Liceu, un escenari que «sempre ha estat la referència per a mi, com un altar gairebé», un escenari «al què impressiona sortir-hi i estic molt content de poder-hi estar».

I de fet, aquest any Canturri hi tornarà, no només per a la representació de la producció de La Traviata al juliol, també amb l'òpera Carmen de Georges Bizet a l'abril, «una producció que ja conec perquè la vaig fer al 2010». Una proposta del Calixto Bieito «que és completament diferent a La Traviata, però també molt aplaudida arreu del món. Un projecte molt engrescador».

I encara més. Canturri aquest any també s'estrena a la capital francesa, «on ja havia cantat en recital, però no fent òpera» i amb «la gran sort de poder debutar en un teatre de París com és l'Opéra Comique. Un teatre en el què es van estrenar precisament òperes com Carmen». A més, amb un paper protagonista, Narcisse de Brissac (Les mousquetaires au couvent), al qual ja va interpretar amb la producció del desembre passat a Lousana. Un personatge en el que Canturri es troba molt a gust «tot i ser molt exigent, tant a nivell vocal com actoral».

A Marc Caturri doncs, tot i moure's en un món «difícil, sobretot després del vendaval de la crisi, però un món que contra vents i marees es manté», se li presenta un bon any, «tant de bo n'hi hagi molts així».

Per a més informació consulti l'edició en paper.