• La partida creix per cobrir el 2% que migra de la branca general a la branca de jubilació
• Les prestacions de la Seguretat Social generen un dèficit anual de prop de 25 milions d'euros

El ministre de Finances, Jordi Cinca, pensatiu al Consell General Foto: TONY LARA

La nova llei de la CASS té un impacte directe en el pressupost de l'any vinent perquè caldrà dotar de manera significativa la branca general o de malaltia. El ministre de Finances, Jordi Cinca, estima que la dotació s'enfilarà fins als 40 milions d'euros, dels quals 15 o 20 milions cobriran el 2% de cotització que migrarà a la branca de jubilació. Aquesta partida s'afegirà al dèficit que ja té la branca general i que «va fluctuant perquè també depèn del que paguen les seguretats socials d'altres països, i perquè hi ha efectes de tresoreria i comptables que també ho poden fer variar» argumenta.

El ministre afegeix que «a nivell de la branca general el dèficit està al voltant dels 25 milions, i això es veurà incrementat fins als 40 o 40 milions i escaig, fruit de que hi ha un 2% que fins ara cotitzàvem a la branca general que passa a la branca de jubilació». Cinca adverteix però, que en un futur «si no incrementem la cotització, aquest moure diners es podria entendre com que s'està posant més pressió a la branca general perquè estàs generant més dèficit», per això matisa que cal entendre la mesura en el context que el Govern i la majoria parlamentària van explicar en el moment d'aprovar la Llei, el juliol passat.

«El gran problema de la CASS a curt termini és la branca general però a mig i llarg termini, és la branca de jubilació. Per tant, vam voler enviar un missatge clar de que el què ens preocupa i pot fer entrar en una crisi molt important la CASS i tot el sistema que tenim de benestar, és que no es puguin pagar les pensions», insisteix. El ministre entén que «és això el que hem de reforçar a mig i llarg termini. Tant és així, que estem disposats a fer front amb diner públic al que també ha de ser un bé comú que és la salut pública, posant-hi més diners via subvenció directa cada any,però alhora també hem de reforçar la branca de jubilació a mig i llarg termini».

Amb tot, conclou que «és una solució transitòria que ha d'acabar amb un augment de les cotitzacions perquè s'hi haurà de posar més diners». La dilació en la pujada de les cotitzacions l'explica pel fet que «portem set anys seguits de crisi, de baixades del PIB i a més hi ha la posada en marxa del nou marc fiscal; s'està demanant molts esforços a l'empresariat i a les famílies per dir-los pagueu més». I emplaça la revisió de les cotitzacions per més endavant, «quan l'economia torni a remuntar i es torni a crear riquesa, serà el moment de plantejar els números clars i demanar que es cotitzi més».

Dilatar el decreixement / Cinca augura que destinant un 2% més a la branca de jubilació, el termini temut i anunciat del decreixement del fons a partir del 2016 es dilatarà fins al 2018.

En contrapartida però, les pensions de jubilació més elevades que poden arribar als 4.500 euros mensuals no se'ls posarà sostre fins al 2024, quan les pensions de jubilació no podran superar els 3.000 euros mensuals. El ministre admet que el Govern havia intentat que el fons de jubilació fos més solidari, però la majoria no ho va entendre així. «No canvia gran cosa. És veritat que el projecte de llei era una mica més valent en aquest sentit i al final, via esmenes es va aturar» explica Cinca, i defensa el que pot semblar contradictori a la majoria de cotitzants, dient que «també s'ha d'entendre el perquè. Al final hi ha la idea de que hi ha persones que durant molts anys han cotitzat per tenir aquesta prestació i com els hi dius que ara els la hi canvies?» I afegeix que «quan fas números això acaba afectant molt poca gent. El problema de les jubilacions serà exponencialment greu d'aquí a 15 anys, no ara. Perquè és quan tindrem el gruix de nous jubilats. Al final suposo que es va arribar a la conclusió de que es podia fer».

El ministre defensa que l'important és el canvi de tendència i el fet que ja no es pugin comprar punts amb una finalitat especulativa. «El model de la CASS era molt beneficiós perquè la inversió obtenia una rendibilitat bestial. I és veritat que hi havia gent que comprava punts sabedora de que n'obtindria un rendiment si tenia la sort de viure d'acord amb l'esperança de vida que té el país o per sobre d'aquesta esperança de vida», explica. I reitera que «la rendibilitat que s'obtenia de la inversió era espectacular. Això avui ja no es pot fer, no es poden comprar punts d'aquesta manera i d'altra banda, s'ha començat a posar uns topalls perquè a partir de cert nivell de pensió, el nivell de rendibilitat baixi». A l'altra banda hi ha els cotitzants que cobren ben poca cosa. Cinca afirma que «el Govern els complementarà la pensió. El problema no és aquí. Senzillament, gràcies als diners que deixaran de cobrar els que haurien de cobrar per sobre d'un cert llindar, es reforçarà el model, perquè tots puguin continuar cobrant».

Les inversions /El ministre reitera que el 40% dels fons de la CASS hauran d'estar invertits en renda fixa i que en cap cas la inversió en renda variable no podrà sobrepassar el 45% al qual s'afegirà un 15% en altres actius, productes derivats i estructurats o immobles. La qual cosa situa la renda variable en un 60%. I reconeix que hi pot haver un risc, però matisa que «si anéssim a mínims, podries arribar a tenir 60% en productes de més volatilitat i el 40% en productes que no en tenen tanta, dipòsits que són bastant segurs i renda fixa».

No obstant això, adverteix que «en renda fixa també es poden perdre molts diners. Va caldre la crisi del 2008 per entendre que amb renda fixa es podien perdre molts diners. Senzillament, això és una manera de classificar els actius. No té tant a veure amb el risc com amb les característiques dels productes». Cinca explica que «en qualsevol fons de jubilació el primer és disposar del líquid en el moment que es té l'obligació de pagar les prestacions. De poc serveix tenir líquid si no has de pagar prestacions per tant, una de les coses importants que estableix la Llei, és que els gestors sempre han de tenir en compte això, tenir els diners suficients a caixa per anar pagant les pensions», i afegeix que «això que sembla una evidència no ho és tant. Si posem diners de la CASS en un producte que tots entenem que és segur, en un bo del Govern alemany, a 30 anys vista, no els podrem tocar en 30 anys. Per tant hem de fer el càlcul. Si agafem tots els diners de la CASS i els invertim així, com pagarem les pensions? Perquè els diners estaran immobilitzats». I conclou que «també és molt important que entenguem els conceptes de mínim i màxim. Estem acotant la inversió en renda variable al 45% no obliguem a invertir el 45%. És més, les inversions de la CASS en renda variable dels últims deu anys mai han passat del 25%. Cal entendre que si en un moment determinat cal fer un moviment, no es pot esperar un canvi de Llei perquè el procés és molt llarg i el mercat no t'espera».

En quant a la desinversió de l'època Ubach, la CASS encara té pendent algun serrell que no ha pogut acabar de vendre. «Queda algun reducte però és marginal. Estem parlant de pocs diners, 10 milions d'euros. Entenc que per a nosaltres són molts diners, no els guanyarem mai a la nostra vida. Ara en termes de la CASS té un impacte en el fons molt baix», argumenta Cinca.

Si amb 10 milions d'euros es poden pagar moltes pensions, el ministre reitera que «és cert, no vull minimitzar, cada euro és molt important», però matisa que el que es va perdre en aquell moment no representa vint anys més de vida del fons. «En lloc de tenir mil milions en tindríem 1.060. Si que es poden pagar moltes pensions, però les pensions no es mesuren amb el que podries pagar avui sinó d'aquí 30 o 40 anys. No pagaràs més ni menys. Les obligacions de la CASS a 30 o 40 anys vista són tres o quatre mil milions, no mil» afegeix. I conclou que «cal relativitzar, però en cap cas dic que allò estigués ben fet, ni molt menys». 

Per a més informació consulti l'edició en paper.