• Salut reforçarà via reglament els controls per evitar al bacteri en fonts o sortidors d'aigua calenta

Foto:

L'Àrea de Seguretat alimentària i Entorn, integrada dins el departament de Salut, fa uns anys ja que planteja la necessitat d'endurir els controls per evitar el contagi en humans del bacteri de la legionel·la. Un bacteri que es troba habitualment a les aigües superficials de llacs, rius i estanys, i que pot colonitzar als sistemes d'abastament dels nuclis urbans. De fet, ja durant la legislatura de Jaume Bartumeu, ara farà quatre anys, tenien a punt una legislació al respecte. Però el canvi brusc de Govern va posar el projecte en un calaix. Ara la intenció és recuperar-ho i fins i tot que es pugui entrar al Consell General abans que finalitzi la legislatura. Els tècnics tenen pocs mesos de marge.

La legionel·la torna a ser un tema d'actualitat i que preocupa a la ciutadania arran de la mort a Catalunya de 10 persones aquestes darreres setmanes, per uns brots detectats a Sabadell i Ripollet. L'episodi infecciós ha afectat a més d'una quarantena de persones.

¿Què pot fer Andorra per evitar situacions similars dins les seves fronteres? El cap d'àrea de Seguretat alimentària i Entorn, Jesús Galindo, assegura que ja hi ha legislació vigent que controla les torres de refrigeració, que seria el contagi més habitual de legionel·la (el recent brot a Catalunya ve d'aquí). Ens referim al Reglament del 2002 «pel qual s'estableixen les condicions tecnicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi aplicables als aparells i als equips de transferència de massa d'aigua en corrent d'aire amb producció d'aerosols». Aquest reglament va venir motivat pel primer i únic brot de legionel·la que ha patit Andorra, explica Galindo, el mateix any 2002. Un brot que va afectar a deu persones. Cal tenir en compte que entre el «80 i el 90%» dels casos de legionel·la que es detecten han tingut com a origen una torre de refrigeració.

Partint d'aquesta normativa, i des de llavors, «s'està fent un control fantàstic a les 7-8 torres de refrigeració que hi ha al país». En aquest sentit, Galindo assegura que la població pot estar tranquil·la.

Aquell any 2012 s'aprovava un segon Reglament de control per reduir el risc de legionel·losi. Afectava concretament les piscines. Parlem del Reglament relatiu als criteris tecnicosanitaris de les piscines d'ús col·lectiu. Exposa unes estrictes normes de control i de manteniment de les piscines, amb «analítiques que s'han de presentar cada semestre», informa Galindo.

A banda de les piscines, s'hi inclou també zones d'spa i jacuzzis, entre d'altres. Afecta, per tant, a una de les grans zones turístiques del país: Caldea i Inúu. Galindo assegura que les dues superfícies realitzen controls molt estrictes en aquest sentit, que van fins i tot més enllà del que dictamina la normativa.

Cal més reglaments

Però el perillós bacteri de la legionel·losi pot arribar mitjançant d'altres canals. El risc «és baix», assegura Galindo, però Andorra necessita una normativa al respecte. Parlem de retorns d'aigua calenta sanitària, fonts ornamentals i termals, regs, etc. I aquí és on treballa l'Àrea de Seguretat alimentària i Entorn. Després de l'intent frustrat en època de Bartumeu, ara lluiten perquè entri la normativa abans que finalitzi la legislatura.

Però el problema és que encara no s'ha definit quin model es vol seguir. Si l'espanyol, més intervencionista, o el francès, que se centra més en la prevenció.

En qualsevol cas, i un cop aquesta entrés en vigor, obligaria a moltes instal·lacions del país a realitzar obres per poder adaptar-se a la normativa, i per tant, implicaria «una inversió important», reconeix Galindo. Sobretot parlem d'instal·lacions antigues (zones termals d'hotels), ja que les més actuals ja inclouen controls i per tant complirien amb la normativa.

Amb tot, es tracta «d'un reglament complex» que també afectarà a comuns i fins i tot a centres escolars. Per tant s'ha de tenir molt clar cap on es vol tirar. De moment sembla que Salut es decantaria més pel model francès, de prevenció. Tiri per on es tiri, el que tenen clar és que regularan un temps ampli d'adaptació, pensant en aquelles instal·lacions que hauran de fer obres importants, exposa Galindo.

La legionel·la es multiplica en aigües en temperatures d'entre 20 i 45 graus i és perillós quan aquesta interacciona amb l'aigua. En cap cas, però, és un bacteri que es pugui agafar per ingestió de l'aigua. Només per aspiració d'aquesta.

Per a més informació consulti l'edició en paper.