• Andorra rep un set al Rei Balduí contra una constel·lació d'estrelles i 45.000 bojos animant sense pausa

Marc Vales refusa de cap una pilota pressionat per Alderweireld (dorsal 2) i Vertonghen (5), ahir a l’Estadi Rei Baduí.AFP/JOHN THYS

Contra una constel·lació d'estrelles i 45.000 bojos animant sense pausa, és impossible evitar una golejada. Això és el que va viure ahir la tricolor a l'Estadi Rei Balduí. Una autèntica nit de tortura contra Bèlgica que va acabar amb 6-0.

Amb un onze novedós forçat principalment per la baixa d'un pilar com és Marc Pujol, Andorra començava una nit de patiment a un Estadi Rei Balduí que va registrar gairebé un plé, amb uns 45.000 espectadors. Jugadors com Maneiro o Jordi Rubio, sense motius per la suplència després de la bona tasca feta contra Gal·les, es van mantenir en un onze al qual tornava Márcio per fer de Pujol, en la línia ofensiva de tres Emili i Ilde tenien la difícil missió d'amargar la nit a una de les promeses emergents del futbol europeu com és Origi, i Vales i Ayala, com a parella de pivots per segon partit seguit, havien d'anul·lar els arquitectes del joc dels Red Devils, Chadli i en especial De Bruyne. Sense Hazard i Witsel –no convocats, el primer a última hora–, Lukaku i Fellaini –a la banqueta– , els pupils de Marc Wilmots van sortir endolladíssims i esperonats pels alts decibels que emetia l'afició. L'ambient feia por però no van ser més de tres o quatre minuts d'aclaparament amb més lladrucs que mossegades.

DOS PALS EN CINC MINUTS / El problema és que Andorra no sortia del seu mig del camp, ben pressionada quan recuperava, i al quart d'hora, sortit del no-res, Origi va rematar a la fusta al primer pal una centrada per baix de De Bruyne alhora que el públic, amb moltes ganes de festa i golejada, feia la onada. Tres minuts després, amb els mateixos protagonistes i en una jugada pràcticament calcada, la pilota va acabar al travesser. Al 21 més agonia... Maneiro va salvar el gol sota pals després d'una nova envestida belga per la dreta de la defensa tricolor, ocupada per Moisés, aquesta vegada amb Mertens com a protagonista. I al 24, de nou el petit Red Devil va tenir l'1-0 a les seves botes, però va xutar fora amb tot a favor.

Al final, el gol va caure. Un i tres, en una seqüència de sis minuts. El primer va arribar a la mitja hora, després d'un més que dubtós penal d'Ayala a Mertens que De Bruyne va marcar enganyant Pol. El segon, al 34 i del mateix jugador del Wolfsburg, que va tirar una diagonal i en rebre d'Origi, va batre Pol per baix i amb col·locació. Sense temps per empassar què estava passant, al 36 Ferran Pol es va menjar al primer pal una centrada per la banda dreta d'Andorra de Lombaerts i Origi, amb la canya, va empènyer a plaer.

Els jerarques Vales i Ilde van començar a cridar als seus, a esperonar, a recordar ordres... Calia animar el personal perquè la cosa pintava malament. El públic va tornar a fer l'onada com al principi del partit, però aquesta vegada de manera justificada, amb un 3-0 que no semblava ser suficient per als Red Devils.

Amb 3-0 es va acabar la primera part i la segona es va presentar amb un xut d'Ilde des de gairebé el mig del camp, en l'única vegada que Andorra va xutar a porteria al llarg dels 90 minuts.

Bèlgica estava més relaxada, tot i que sense voler gaudia d'ocasions clares com la del minut 53 d'Alderweireld, que va xutar fora després d'un rebuig al balcó de l'àrea gran.

Semblava que Wilmots demanava calma als seus quan va treure del camp al capità Kompany, pensant en el partit que Bèlgica té dilluns a Bòsnia, l’altra gran candidata al primer lloc del grup B, però el cert és que un minut més tard Andorra continuava patint al seu mig del camp i en una pilota que Origi va rebre a la frontal d’esquenes, el davanter del Liverpool es va girar i ras, al pal dret de Pol, va fer pujar el 4-0. I atenció perquè la tortura no acabava, perquè acte seguit entrava al camp Fellaini, tot un migcampista del Manchester United, i Lukaku que ahir van ser suplent. Potser per conservar-lo fresc per a dimarts, potser perquè Wilmots compta més amb altres. El que està clar és que aquest combinat té una constel·lació d’estrelles i ahir totes volien més i més. A petició del públic. Així que al minut 64 va arribar el 5-0, de Mertens després d’una centrada d’Alderweireld –aquesta vegada per la banda esquerra de Maneiro– que Pol va refusar malament en topar al travesser; i al 67 de nou va marcar el petit extrem del Nàpols per a l’enèsim embogiment de l’afició, que de nou va aixecar-se per fer l’onada, cantar i cridar. Per sort, Bèlgica va aixecar l’accelerador tot i que faltaven 23 minuts. Sinó el set en blanc es queda curt. .

Per a més informació consulti l'edició en paper.