• Els batlles cobren més a principi de carrera, per sobre la mitjana europea de 53.000 euros anuals

El ministre de Justícia, Xavier Espot, i el president del CSJ, Enric Casadevall, en la presentació de l'any judicial Foto: TONY LARA

Els salaris dels magistrats i dels procuradors, disten molt a finals de carrera segons l'informe publicat dijous passat per la Comissió europea per l'eficiència de la justícia del Consell d'Europa (Cepej). I és que mentre el salari net anual dels magistrats se situa en 37.633 euros –1,7 vegades el salari mig anual–, el salari anual net dels fiscals és de 99.283 euros – 4,4 vegades el salari mig anual. I això que el mateix informe recull que els salaris de batlles i fiscals són els mateixos a començament de carrera, 69.814 euros nets cosa que representa 3,1 vegades el salari mig anual.

En comparació amb la resta de països que participen a l'estudi fet entre els anys 2006 i 2012 –47 en total–, Andorra es desmarca una mica en aquest aspecte perquè els salaris dels jutges solen ser més elevats que els dels fiscals a molts països, sobretot els països nòrdics i anglosaxons, i Suïssa on registren el màxim salarial a final de carrera de 276.361 euros nets a l'any –5,2 vegades el salari mig–, mentre que els fiscals tot i cobrar més que a Andorra, només perceben 126.152 euros nets –2,8 vegades el salari mig. En canvi, a Espanya i a França el salari és igual per a uns i altres, ja sigui a començament o a final de carrera.

A Espanya cobren 66.690 euros nets –4,7 vegades el salari mig– i a França 93.762 euros nets –3,2 vegades el salari mig. A més, la mitjana dels 47 Estats participants a l'estudi situa la mitjana salarial en 52.780 euros nets per als jutges i en 45.919 euros nets per als fiscals. L'informe comparatiu de la Cepej assenyala que en relació al salari mig nacional brut, la remuneració dels jutges i dels fiscals al final de carrera és dues vegades més elevat que al començament –4,2 vegades per als jutges i 3,4 vegades per als fiscals.

Aquesta evolució mitjana es confirma a la majoria d'Estats però l'informe assenyala que en alguns països s'explica per la contractació de juristes experts.

Paritat / A l'Administració de Justícia andorrana el 54,2% de jutges són homes i el 45,6% són dones, i el país aprova en termes de paritat. L'informe diu que des d'un punt de vista general, es constata en la judicatura andorrana una quasi igualtat entre efectius dels dos sexes, amb una mitjana en el conjunt d'Estats participant a l'estudi del 51% d'homes i el 49% de dones. I és que la mitjana europea deixa molt que desitjar perquè els homes representen el 67% de la judicatura mentre que les dones només el 33%. En quant a l'accés als llocs de responsabilitat, les dades relatives a la repartició de la presidència de tribunals, entre homes i dones, mostren que s'està treballant per arribar a un equilibri que encara és fràgil al Principat.

No obstant això, el Cepej matisa que «tot i que Andorra només té dos presidents de tribunals, i per tant la taxa és superior al 90%, s'ha de relativitzar precisament per l'escàs nombre de tribunals i la mida del país».

Jutges i fiscals / El nombre de jutges titulars varia considerablement en funció d'un Estat a un altre, i en funció del sistema judicial explica el Cepej. La taxa d'Andorra és de 31,5 jutges per 100.000 habitants i és una de les més altes d'Europa, cosa que l'informe explica pel fet que alguns sistemes estan molt professionalitzats, però també per les seves característiques jurídiques.

L'informe recull que Andorra disposa de 24 jutges professionals que es reparteixen entre la primera i la segon instància a parts iguals. D'altra banda, el Cepej afirma que en tots els països europeus el fiscal exerceix un rol important en matèria d'afers penals. Andorra té una taxa de 5,2 fiscals per 100.000 habitants i els afers que arriben als tribunals a través la fiscalia van baixar sensiblement entre el 2006 i el 2012, situant-se per sota de la mitjana europea de 808 casos.

84 euros per habitant / En quant al pressupost de la Justícia el Cepej també calcula l'aportació per habitant. Així, cada habitant del Principat destina 84 euros al pressupost de la Justícia per un PIB per capità d'entre 20.000 i 40.000 euros anuals. Els suïssos són els que hi destinen més diners, 198 euros per habitant –el PIB per capità és superior als 40.000 euros anuals. Segueixen per importància Mònaco i Luxemburg amb contribucions de 165 i 147 euros per habitant, respectivament; i Holanda, Alemanya, Suècia i Noruega en una forquilla que va dels 147 als 104 euros per habitant.

Andorra s'alinea amb països com França, Itàlia, Portugal, el Regne-Unit o Finlàndia, per sobre dels 32 euros per habitant que hi destina Espanya.

Per a més informació consulti l'edició en paper.