• La Galeria Riberaygua organitza l'exposició ?Sense títol', per «obres que sí que en tenen»

L'artista Perico Pastor ahir a la Galeria Riberaygua a la mostra Foto: àlex lara

Dones que criden, dones que es toquen, dones arribant al clímax, dones que posen despullades, o mares sensuals... dels homes, només la presència, com a pintors de les muses, com a participants d'una carícia o de l'acte sexual. L'exposició que ofereix la Galeria Riberaygua de l'artista urgellenc, Perico Pastor, té com a element central la dona. Carme Tinturé ha estat qui ha escollit les obres, amb la figura femenina com a centre i ressaltant «l'exercici de quotidianitat» de la mirada de artista, en la qual la sensualitat està «tant en l'amant com en la mare de família, totes són eròtiques, no hi ha separació», tal i com va afirmar Pastor, i com demostra una de les obres: la mare amb el nen amb braços i només una sabatilla, «és tan sexy com les dones que surten a sopar»... i per això se li obra barnús insinuant...

Per Tinturé, Pastor és el gran dibuixant que amb uns traços «pot dir tantes coses»; per Pastor, ell és un «gran mandrós» perquè utilitza només el pinzell: «al qual un cop t'acostumes, i et fas seu, flueix com Fred Astaire i Ginger Rogers, i que amb molt poca cosa explica molt».

L'artista urgellenc va explicar que li agraden molt les dones, però no només les dones, sinó la gent en general: «l'expressió, el gestos, la manera de parlar-se...».

Pastor va revelar que en les seves exposicions, però sobretot en les vistes a l'estudi, «he constat que mai, mai, cap dona s'ha ofès o escandalitzat pels meus quadres», ja que, de fet, «no m'acosto diferent a una figura humana que a un bodegó o un paisatge» ....i com deia Matisse: «Jo faig quadres, no dones».

Curiositats també n'hi ha, com la parodia del ‘pintor i la model' – tema tan explotat per Picasso– que forma part dels Perico - Fortuny que l'artista va fer per encàrrec, i al qual admira: «la seva mira da innocent, sense morbositat».

Perico Pastor, però, considera com a exposició «més eròtica» la que va fer a Lleida el 1982, sota el títol Dones i Pecats. De les quals la més cara valia 3.000 pessetes i no en va vendre cap, i de la que la policia va considerar que era una mostra més pròpia d'una Sala X.

‘L'art no és elitista'

L'artista també va parlar ahir de la seva faceta més periodística o de relació amb la premsa. Tot va començar abans de marxar als Estats Units, quan les il·lustracions que havia fet a la revista Lecturas li van servir de targeta de presentació al New York Times. Una revista que per Pastor ha canviat molt – de fet «avui en dia fins i tot el Financial Times sembla el 10 minutos»–. També va parlar de la seva experiència de dos anys a la revista Marie Claire. «A la Elle francesa hi havia una secció en la qual es parlava d'exposicions, i em va semblar una bona idea barrejar ‘trapitos', peluqueria i cultura», perquè per Pastor, la cultura pot estar a tot arreu. Va ser llavors quan va proposar a la Marie Claire fer una columna semblant. Perquè l'art, «no és elitista».

Actualment Pastor col·labora amb La Vanguardia fent la portada del suplement Dinero, que, per aquells que no ho sàpiguen, a través del web és animada. Cada divendres Pastor es grava realitzant el dibuix que el diumenge sortirà en paper.

Per a més informació consulti l'edició en paper.