• El grup publicarà el novè disc aquest Nadal sota el títol ?La Seca, la Meca, i les valls d'Andorra'

El grup Pont d'Arcalís en una actuació al Principat a càrrec del Centre de Cultura Catalana el 2005 Foto: TONY LARA

«No només havia de posar una lletra contemporània, sinó que havia de seguir l'estil de com es feien les cançons abans». Aquest és l'encàrrec que El Pont d'Arcalís va fer a l'escriptor andorrà Albert Villaró, i que s'ha acabat plasmant en tots els temes del seu últim disc. D'aquesta manera, sense trair a la cançó d'arrel, les lletres expliquen realitats tan quotidianes com les dificultats que es troben els andorrans per aparcar o per travessar aquest petit país de punta a punta, tal i com va explicar Tito Pelàez, un dels integrants de la banda.

Les cançons tradicionals andorranes són l'epicentre del nou disc d'El Pont d'Arcalís, La Seca, la Meca i les valls d'Andorra (DiscMedi), que presentaran en primícia el dissabte 11 d'octubre a la Fira Mediterrània, tal i com va informar ahir l'ACN, però que no es publicarà fins a finals d'any.

El nou treball s'ha basat en el repertori tradicional andorrà per adaptar-lo als nous temps. El Pont d'Arcalís, a més, arriba amb nous integrants, com és el cas de l'acordionista Cati Plana, que substitueix Artur Blasco -un dels fundadors de la banda-, i també el bateria mataroní Joan López, en substitució de Quim Soler.

Pelàez va explicar que per forjar el nou disc s'han basat en tres aspectes. D'una banda, han buscat el repertori tradicional andorrà. De l'altra, «vam encarregar a l'Albert Villaró que a la melodia tradicional hi posés una lletra contemporània, que parlés de les coses que passen ara». I, finalment, el nou repertori s'ha cuinat a l'Escola Folk del Pirineu d'Arsèguel, «allà on tots nosaltres treballem normalment».

Segons va explicar Jordi Fàbrega, a Andorra «no s'ha trencat el fil de la música i la cultura popular, com sí que ha passat a les comarques de muntanya de casa nostra. Allà sempre hi ha hagut la tradició de conservar algunes danses i cants i això s'ha mantingut fins ara».

A la música tradicional, El Pont d'Arcalís li dóna la seva visió, «però està clar que tot plegat pertany a una manera d'entendre la festa, la cançó de muntanya i la música d'arrel». De fet, Fàbrega ha expressat que «Andorra no deixa de ser l'estil de parlar de muntanya i el Pirineu i la història del nostre grup és posar al dia una sèrie de tonades que es cantaven i encara es canten a la zona del Pirineu». Es tracta del primer cop que el grup centra un dels seus discos en la música d'Andorra.

De què parlen les cançons?/Les lletres de les noves cançons del Pont d'Arcalís relaten històries quotidianes de la vida al petit país dels Pirineus. «Si hi ha una cançó que parla dels fadrinets, l'Albert li ha donat la volta i ara es diu fadrinets i fadrinetes, o si hi ha problemes amb els llocs d'aparcament a Andorra, també està plasmat a les cançons», va explicar Fàbrega.

A més, el disc també inclou el tema El Peirot d'Andorra, una variant de les tradicionals Cobles del Peirot, que Artur Blasco –exintegrant del grup–, ha anat recopilant per masos i pobles.

Una expressió andorrana/ Jordi Maria Macaya va explicar que el títol del disc La Seca, La Meca i les valls d'Andorra respon a una expressió andorrana que vol dir haver estat a molts llocs i anar d'una punta a l'altra d'Andorra.

Es tracta d'una dita molt antiga que ja es pot trobar en algun document andorrà del segle XV.

Més presència als mitjans / Fàbrega va reivindicar que la música d'arrel hauria de tenir més representació als mitjans de comunicació. Segons ell, «és excepcional que soni aquest tipus de música a les ràdios, televisions o premsa tradicional». Per això, considera que la Fira Mediterrània de Manresa és una bona plataforma de difusió, ja que el festival «aconsegueix la complicitat dels mitjans i a nosaltres ens permet donar-nos a conèixer». El Pont d'Arcalís són uns habituals de la Fira Mediterrània i, tot i que asseguren que «no notem una resposta immediata de contractacions», sí que noten una resposta indirecta.

Per a més informació consulti l'edició en paper.