Foto: TONY LARA

Eusebi Nomen és empresari i doctor en administració i direcció d'empreses per ESADE, però sobretot és un gran detractor del Govern Martí. Al seu entendre Andorra no està preparada ni per al desplegament del marc fiscal ni per signar un acord d'associació amb la Unió Europea (UE).

–Serà candidat a les properes eleccions legislatives?

–Si per candidat entenem cap de llista no en tinc cap intenció. Ara bé, faré el què calgui per una candidatura que defensi que la gent pugui votar per dir sí o no a l'IRPF, i sí o no a una sèrie de coses, sobre les quals el ciutadà no s'ha pogut pronunciar fins ara. S'ha enganyat l'elector. En campanya electoral, Toni Martí va negar sempre que instauraria un IRPF.

–El desplegament fiscal és per homologar-nos als nostres veïns?

–L'IRPF no és un tema d'homologació amb els nostres veïns. El que els altres països volen és intercanviar informació sobre les rendes dels residents fiscals, el que facis a casa teva amb els teus residents, d'això ningú et dirà res. Mònaco no té IRPF. Hi ha molts països a la UE que no el tenen. El desplegament del marc fiscal respon a una manca de projecte. En Toni Martí, no tenia projecte, el què ha fet és copiar el projecte de Jaume Bartumeu, eliminant així un contrincant per mantenir la cadira i la resta no li preocupa. El discurs de Bartumeu que és el mateix que el de Martí és forçar aquesta homologació o tornem a l'edat mitjana. Aquest és un discurs fals perquè hi ha molts països que tenen altres marcs fiscals i que van molt bé.

–Els francesos que viuen i treballen a Mònaco bé paguen l'IRPF a França.

–Aquest és un tema que afecta els francesos residents a Mònaco, però a la resta de persones no. I aquí haurem de pagar els andorrans mentre que els monegascs no paguen. Mònaco, que és l'únic petit Estat que ha fet un creixement fort en els últims anys, té un marc fiscal que no té res a veure amb el nostre. Malta també està creixent força i té un règim de residents no domiciliats que només paguen per les rendes obtingudes a Malta, i el seu sistema societari és molt més competitiu que el nostre per a societats de fora. Han de pagar menys impostos.

–Quin és el tipus que grava les societats a Malta?

–El nominal és del 30% però tenen unes exempcions tan elevades que acabes no pagant res. En el cas del que s'està parlant de les biotecnologies. A Malta tens un règim que permet que tots els royalties que cobris a l'estranger tinguin una exoneració del 100%. Els serveis que prestes a l'estranger també tenen una exoneració del 100% i si ets resident a Malta, els dividends que et paga la societat estan exempts de retenció.

– Malta està dins el mercat únic.

–I com que està dins la lliure circulació de serveis, no hi ha retenció a l'origen. Quan des de Malta una empresa presta un servei a una altra empresa d'Espanya o França, Anglaterra o Alemanya, cobra el servei sense retenció. Si cobra 100 euros, té una exempció de 100 euros sobre la tributació, no paga res. I quan reparteix els dividends amb un resident de fora li dóna els 100 euros.

–Costa atraure empreses ?

–Si un empresari busca una plataforma internacional per exportar serveis i optimitzar la seva pressió fiscal, entre posar-la en un país com Malta, on pot exportar els serveis amb una exoneració del 100% i que quan paga dividends fora no hi ha retenció; o posar-la a Andorra on exportar serveis no està exonerat i a més el país no té convenis de no doble imposició amb països europeus –només en té un amb França que tot i així, farà una retenció del 5% o del 10%– ho té clar, per això no venen.

–Potser tenir un acord d'associació no estarà tan malament?

–Un acord d'associació té una sèrie de coses favorables i una sèrie de cosa desfavorables. Hi ha petits Estats que s'han preparat per anar cap aquest camí. Si Luxemburg és petit, s'ha preparat. Liechtenstein s'ha anat preparant molt bé i el seu model econòmic ha anat migrant cap aquí. Però hi ha coses no tant favorables que l'informe de KPMG posa de relleu. M'ha sobtat molt la reacció de Bartumeu que ha estat el menyspreu, dient que es tracta d'un informe estiuenc, i també del ministre Jordi Cinca. Això em crea una certa incomoditat, perquè si l'únic argument és el menyspreu és que no tens argument.

–Quines coses no són favorables?

–Tornant a l'informe amb major o menor encert, el que posa sobre la taula és una sèrie de punts que no es poden ometre i que són que si Andorra fa una adhesió o un acord d'associació per accedir al mercat únic europeu, s'haurà d'homologar a l'IVA. L'informe també diu compte, perquè caldrà que Andorra homologui els impostos especials del tabac, del combustible de l'energia. Compte perquè també caldrà que tingui un acord duaner complert i no podra tenir exempció i perquè no podrà evitar l'intercanvi automàtic d'informació. I finalment, haurà d'entrar en totes les qüestions financeres de supervisió bancària.

–El sector financer està preocupat?

– A cada sector li preocupa lo seu. De tots aquests elements que s'han posat sobre la taula i que se'ns han negat des del Govern, pot ser que en la negociació amb la Unió Europea ens lliurem d'un, de dos, o de tres, el què és segur és que no ens lliurarem de tots. Pot ser que algun dels sectors forts com el comerç, la banca o el turisme, viuran un canvi que els afectarà molt, perquè no hem fet els deures. Si hem d'anar cap aquest camí cal informar la gent i donar temps, perquè l'objectiu de Martí és arribar a un acord abans d'anar a les eleccions i signar-lo per a una implementació ràpida, que és el mateix objectiu que té Bartumeu.

–El CDI amb França pot trigar molt temps a entrar en vigor?

–El que triguem a tenir l'intercanvi d'informació fiscal automàtic. Això de que és inevitable no és veritat. El fet que Andorra hagi signat el tractat de l'OCDE no és el problema, el problema és que Martí s'ha compromès amb la UE a fer intercanvi automàtic de dades amb tots els països de la UE, això és del què em queixo. Això s'hi va comprometre el cap de Govern amb el comissari Algirdas Semeta en les dues visites que va fer a Andorra amb el seu equip. A la documentació oficial de la UE hi figura que Andorra a finals d'aquest any, poden ser els primers mesos del 2015, establirà un acord d'intercanvi de dades començant amb les dades del 2016. Per tant, només queda un any per reformar tot el model econòmic del país.

–Considera que no estem preparats per al nou model econòmic?

–El que no pot ser és que el Govern ho amagui. El darrer document del Semeta, de l'estiu passat, ho explica clarament. I quan li parles d'això al ministre Cinca, es refereix a l'OCDE i no és això. El que és més greu és que aquest acord de la UE s'agafa sota l'estàndard de l'OCDE. Això vol dir que l'intercanvi automàtic de dades que es farà i que Martí s'ha compromès a fer, afecta el tema dels interessos, dels dividends, però també els guanys de capital en accions i els saldos de comptes, i aplicar-lo a les persones físiques i a les jurídiques, fundacions incloses. Està Andorra preparada per això? Estem a l'octubre i encara no tenim el sistema informàtic per aplicar l'IRPF. És pura incompetència dels que manen. No té cap altra definició.

–El Govern improvisa?

–No saben el què fan. Perquè improvisar és actuar sense haver-ho planificat. Si tens una clientela que una part important és turisme financer, que és el que té poder adquisitiu i saps que tot això canviarà, potser hauries de reformar el teu negoci. I si t'ho diuen amb dos o tres anys a l'avança ho pots fer, però si t'ho diuen d'avui per demà, només pots plegar.

–Hi ha una Andorra que s'ha adaptat a la crisi i una altra que no?

–Avui de problemes en té tothom, perquè això no raja i s'han fet una sèrie d'errors greus. Uns ho pateixen molt més que d'altres. Ara mateix, aquestes grans distorsions, no sé si es pot anomenar així per no molestar ningú, no porten enlloc. Per exemple, el ministre Camps ens explica que el retorn del Cirque du Soleil és de 13,4 milions. Si ens està dient que van venir 60.000 visitants a veure el Cirque du Soleil, vol dir que cada visitant va deixar 266 euros a Andorra. És a dir que, de mitjana, totes i cadascuna de les clàssiques parelles amb dos fills van deixar més de mil euros alhora que gaudien d'una sessió del Cirque du Soleil.

–No estem ben informats.

– A Andorra se li està fent un canvi que condicionarà el futur al llarg de generacions, aquest canvi no es pot fer sense que el ciutadà hagi estat ben informat i hagi pogut decidir. I s'està fent tot el contrari. L'IRPF entrarà en vigor sense que el ciutadà hagi pogut decidir, els acords amb Europa que comporten un canvi de model que també requereix un temps llarg per canviar-lo, el ciutadà hi hauria de poder dir la seva. Potser és sí però no ara, potser és sí però deixem 10 anys per canviar. El que dic com altres persones és que farem el que calgui perquè hi pugui haver una candidatura amb un decàleg molt clar, i que un cop aplicat el decàleg, cap a casa.

–El canvi que s'albira és comparable a l'anunciat pel procés constituent, el 1992?

–I tant que sí! La Constitució va ser un canvi de model d'Estat i ara ens trobem davant un canvi de model econòmic i de model social.

Per a més informació consulti l'edició en paper.