• Seixanta membres de la colla van participar en aquesta jornada històrica

A dalt: alguns dels membres de la colla dels Castellers d'Andorra que van baixar a Tarragona. A baix a l'esquerra: els andorrans fent pinya amb els Xiquets del Serrallo. A baix a la dreta: 4 de 9 amb folre dels Xiquets de Tarragona Foto: CASTELLERS D?ANDORRA

«Una experiència increïble, tot un luxe compartir plaça amb la resta de colles, compartint emocions de forma tan intensa, amb ganes de tornar a repetir» o «poder veure com funciona per dins una colla gran, fer pinya amb ells i els teus amics d'Andorra en construccions tan espectaculars ha estat molt gran. Un record per sempre». El Pablo Casado i la Maria Alaminos són dos dels 60 membres de la colla dels Castellers d'Andorra que van passar el cap de setmana a la Tàrraco Arena, la gran cita castellera biennal. I no una qualsevol, una de les que han fet història, amb tres espectaculars tres de deu amb folre i manilles carregats.

Els Castellers d'Andorra van estar en la competició castellera per excel·lència no com a concursants, sinó fent pinya amb tres colles: el dissabte, amb els Xiquets del Serrallo i els Marrecs de Salt – dos membres de la tècnica andorrana n'havien estat membres –, i el diumenge amb els Xiquets de Tarragona, que van aconseguir la quarta posició. L'objectiu era conèixer el món dels concursos, aprendre dels millors i impregnar-se cada vegada més de castells.

El president i cap de colla, Juli Peña, era la dotzena vegada que trepitjava la Tàrraco Arena. L'última vegada el 2004 amb els Marrecs de Salt... clar que llavors era diferent, 10 hores seguides només el diumenge. Ara la jornada es parteix, cosa que s'agraeix. Dissabte les colles que van de la trentena a la tretzena posició, diumenge les més grans amb els castells de gamma extra.

Grans moments van ser l'entrada a la plaça, tots amb «pell de gallina» quan la cercavila travessa el túnel i apareix la imponent Tàrraco Arena, sobretot el diumenge, amb les grades i la plaça plenes a vessar, o veure el primer castell de deu en directe. També van passar nervis fins a tenir «mal de panxa», diu Dani Marquez, però «ajudar a les colles et donava molt bon rollo». I és que els nervis són normals quan la colla que ajudes està fent el primer castell: «et preguntes si estàs ben col·locat, si ho estàs fent bé, si sortirà bé»... explica el cap de colla.

Dissabte, amb Marrecs i Serrallo, els andorrans van viure «frec a frec» dins una colla petita, se'n van sentir part i van «compartir la intensitat». Amb els Xiquets de Tarragona, van poder viure el propi castell, amb el folre i les manilles sobre les espatlles: «sents com et passen per damunt, el pes del castell» i «sents l'emoció de fer pinya al costat d'una colla molt important, que fa castells de gamma extra, i tu hi ets». En resum: «la sensació que el que estàs vivint, és únic». Amb els de Tarragona, els andorrans van viure a la pinya castells tan espectaculars com el tres de nou amb folre – carregat i descarregat– però també les patacades: «la torre de nou amb folre va caure dos cops, i la segona va ser forta». En aquest sentit, els Castellers d'Andorra han aprés que són els «segons eterns de silenci, després de la caiguda, quan tens tot de gent a sobre» i el més important, «han comprovat en primera persona que els castells cauen i que si estàs ben col·locat, les possibilitats de fer-se mal es redueixen un 10%».

Què més van aprendre els nostres castellers? doncs van comprovar de primera mà que és un concurs, la companyonia però també la rivalitat; en aquest sentit estaven una mica condicionats: amb els Xiquets de Tarargona si podien aplaudir Vilafranca, però en canvi no estava gaire ben vist que aplaudissin la Jove de Tarragona... Vaja, que van aprendre que és «el concurs» amb majúscules, el més important del món casteller. Es tracta d'unes jornades que «enforteixen el sentiment casteller», ja que mires les construccions de les colles i dius «jo vull arribar a fer aquest algun dia». El cap de setmana no només ha servit per conèixer altres colles – van sopar amb Serrallo i dormir al local dels de Tarragona – també ha servit per enfortir vincles entre els membres de la ‘família castellera andorrana' i el fet casteller «està arrelant». Per cert, pel que fa a les tres colles amb les que van fer pinya, podrien ser les que vinguessin per al bateig, després de la Setmana Santa.

I pel que fa al concurs... «espectacular i amb l'esperança que algun dia hi puguem participar com a colla castellera!», tal i com diu la Mònica Duran. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.