PUBLICITAT

David Pujol: «El gran projecte cinematogràfic andorrà està per fer»

  • El director insta a les institucions i als empresaris del país a invertir en projectes audiovisuals
LAIA F. MAROT
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
El director andorrà David Pujol, al Festival de Sitges el 2001 Foto: EL PERIÒDIC

Amb un premi internacional sota el braç pel documental Dalí-Pitxot. Al·legoria de la memòria. i l'èxit de les projeccions pel 40è aniversari del Teatre-Museu Dalí, el director andorrà David Pujol està en un bon moment de la seva carrera.

Aquest any estrena també productora, Doc Doc Films, i té molts projectes. Entre ells, un què té molt a veure amb el Principat: «una de les meves grans il·lusions seria rodar una pel·lícula a Andorra»; però no una qualsevol: «una pel·lícula de suspens, de misteri, en un balneari friccionat i ubicat a les muntanyes d'Andorra». Pujol està convençut que «el decorat d'Andorra és potentíssim» i «no és per un concepte patriòtic», el director andorrà creu que «els països tenen els seus propis escenaris, la Costa Brava el té – i jo l'estic explotant molt» i el Principat «té un potencial escenogràfic meravellós, per qualsevol tipus de pel·lícula, i a mi m'agradaria explotar-ho».

Andorra és «un terreny verge» i «el gran projecte cinematogràfic andorrà està per fer, no s'ha fet, i s'ha de fer». Pujol està ara treballant per poder rodar una pel·lícula a Cadaqués, però més endavant té ganes de canviar d'escenari, i fer una pel·lícula al seu país: «tinc una necessitat vital de saltar del Mediterrani als Pirineus. Quan ja portes un temps treballant una vessant, jo tinc la necessitat de canviar d'escenari, és quasi sa fer-ho, i l'escenari lògic per mi són els Pirineus», després, en vindria un tercer «la ciutat, que podria ser perfectament Barcelona». Aquesta triologia d'escenaris és la que li agradaria a Pujol «que formés la meva filmografia. És un projecte que tinc molt clar i molt ben construït... al final els tres escenaris són els tres eixos on jo m'he mogut tota la vida».

LA INDÚSTRIA AUDIOVISUAL/Pujol té clar que «ha d'acabar existint» aquest projecte. I ell, està «desitjant» agafar l'embranzida suficient «com per poder generar la confiança necessària amb els inversors» i que em puguin finançar pel·lícules, no només a la Costa Brava, sinó també a Andorra. .

I pel que fa a aquest projecte, els inversors «no necessàriament han de venir de fora». El director andorrà creu que aquest país té prou moviment empresarial i econòmic per poder finançar un projecte cinematogràfic, «o com a mínim, inversors que poguessin col·laborar amb Espanya o França per cofinançar projectes».

La industria de l'audiovisual mou molts diners, «només es tracta de tenir bon ull i fer les coses amb seny. Dóna moltes alegries quan surt bé perquè hi ha un component de promoció important». Pujol va explicar que «s'inverteix en molts tipus de negoci considerats convencionals», en canvi, no en audiovisual, i si gent com Ferran Adrià o la Fundació Gala- Salvador Dalí, «que no tenen cap necessitat de promocionar-se», utilitzen l'audiovisual per presentar-se al món, «la pregunta és: Per què Andorra no ho fa?». De fet, va ser el mateix Adrià qui va dir «si no t'audiovisualitzes, no ets ningú en el món». Si et vols comunicar amb la resta del món, i vols expressar el que ets i el que fas, i si vols que la gent et conegui, «el trencament audiovisual és bàsic. Això sí, com tot, s'ha de fer bé. Presentar-te molt bé».

Pujol està segur que hi haurà projectes cinematogràfics a Andorra pel seu escenari, per tant, «si un banc andorrà o institució busquen noves fórmules de promocionar-se a través del món audiovisual, ho poden fer», i el món audiovisual es pot treure un benefici industrial enorme.

El director andorrà va concloure que «jo tinc coneixements cinematogràfics i puc fer una pel·lícula igual de bona a Cadaqués que a les muntanyes d'Andorra» i si no hi ha inversors andorrans, «acabaré fent invertir productors de fora». Ara bé, «també és important fer reflexionar la gent d'Andorra i fer-los-hi entendre que la inversió audiovisual pot sorgir del propi país. I estic desitjant que això passi i seré el feliç, perquè tinc la necessitat de fer-ho».



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT