Uns esquiadors a l'estació canillenca de Soldeu. Foto:

Quantes vegades hem dit o hem escoltat dir que som un país turístic, que vivim del turisme, de la neu, de les compres? Segurament, moltes. Sovint, però, aquesta transcendència que donem al comerç, a les estacions d'esquí, no queda reflectida ni en els nostres actes ni en les nostres decisions. El turisme és el primer motor econòmic del nostre país. Arriba a generar el 30% del producte interior brut. I aquest fet no ha estat fruit de la casualitat. El desenvolupament econòmic del país i la seva consolidació com a destinació turística al bell mig dels Pirineus ha estat producte del treball, de l'esforç i la dedicació que molts treballadors, empresaris, entitats i administracions han dut a terme. Tots estaven convençuts del potencial d'Andorra. És bo recordar-ho en un 27 de setembre, Dia Mundial del Turisme. És bo recordar en aquesta jornada que la nostra destinació continua sent un pol d'atracció turística. És cert, no té la mateixa importància ni rep el mateix volum de turistes que fa una dècada. Però continua sent un referent malgrat la crisi global i el final d'un cicle intern: Andorra ha arribat a la plena maduresa com a destinació i cal repensar-la. Reinventar-la. Però apostant-hi una vegada més. Sense dilacions.

La conjuntura actual ha fet, justament, que les administracions debatin avui sobre la conveniència de modificar el model de funcionament del país. De l'Estat. Els comuns i el Govern discuteixen sobre les competències dels uns i de l'altre. És ben veritat que les corporacions parroquials han assumit responsabilitats que, segurament, inicialment els quedaven lluny o ni tan sols no els pertocaven. Però calia fer-ho atenent les demandes dels ciutadans, dels empresaris. Calia vetllar pel benefici social i econòmic de la parròquia. I fent parròquia es construïa també el país. També en matèria turística.

Els comuns han invertit per fer realitat des de punts d'informació fins a icones com els camps de neu o Caldea. I han posat en marxa, individualment o en col.laboració amb el Govern, estratègies de comercialització per donar a conèixer des de projectes globals fins a productes propis. És legítim que els comuns hagin impulsat accions de diferenciació per buscar un major rendiment a la seva oferta. Les corporacions locals gestionen el seu territori. Han de vetllar per la vida de la parròquia. I és així com, ajudant els nostres conciutadans, els nostres empresaris, també hem contribuït a fer créixer el país. Tots fem Andorra.

En aquest sentit el que hauria d'estranyar és que els comuns poguessin quedar al marge de la política turística nacional. El problema del turisme no és un problema de competències. És competència de tots, també del sector privat. Així ha quedat reflectit en diferents plans de treball. De fet, van ser els privats mateix els que van reclamar poder estrènyer la cooperació amb les administracions públiques. Mal favor faríem, doncs, si ens anem passant la pilota els uns als altres. Lluny d'això el que cal és consens, professionalització, planificació, millorar la gestió i incrementar la coordinació.

Per això vam apostar per Andorra Turisme. Els comuns hi vam creure convençuts que calia dotar el país d'una nova forma de treballar vers el turisme. Que calia actuar per assolir una projecció més homogènia i més unificada de la marca Andorra. Que era necessari implicar-se fins i tot econòmicament en projectes i iniciatives que, si reverteixen positivament al país ho faran, també, positivament cap als ciutadans i els empresaris de les nostres parròquies. El moment no és fàcil. La situació és complexa. Però la inversió comença a donar els seus resultats. La davallada de visitants britànics, per exemple, s'ha aconseguit frenar. I cal mantenir una aposta arriscada però seriosa com ho demostren les xifres --aportació comunal de 315.000 euros al mercat de neu per obtenir un retorn a tot el país de 20 milions-- per, ara, iniciar la recuperació. Serà lenta, segur. Però ho serà menys si tots plegats hi creiem i ens ho creiem. I això no vol dir que ara tot es faci bé. Certament, ni abans es feia tot malament ni ara s'encerta sempre. Però les circumstàncies han canviat i el món del turisme, també. Per això, ara més que mai ens cal fixar un model de gestió turística que garanteixi el desenvolupament de la nostra destinació turística i de tots els sectors econòmics que, directament o indirecta, hi estan vinculats. Necessitem, doncs, un model més professional, més coordinat i que compti amb la implicació de tots.

Crec que la línia de treball actual és bona. Estic convençuda que ha arribat l'hora que ens creiem de veritat que som i volem ser una destinació turística de primer nivell. I que duem a terme una reflexió important i oberta sobre l'estratègia turística de país. El consens ha d'imperar en les inversions que es facin en matèria de turisme. Perquè en projectes d'interès mutu, la dinàmica, l'experiència, ens demostra que sempre és més eficient compartir que treballar individualment. Prendre decisions des del consens abans que adoptar-les de forma unilateral. Cal sumar en lloc de restar i multiplicar per no haver de dividir. És hora, doncs, que tots acceptem les responsabilitats i els compromisos que això implica. Perquè el turisme és responsabilitat de tots. Igual que el benefici, el desenvolupament econòmic i social, ha de ser de tots i per a tots.

Cònsol menor de Canillo

Per a més informació consulti l'edició en paper.