• El cap de Govern reconeix que regular el dret de vaga és urgent per assegurar els serveis mínims
• També assegura que l'Executiu serà vigilant que es respecti la llibertat de la ciutadania

El cap de Govern, Toni Martí, al seu despatx de l'edifici administratiu del Prat de la Creu Foto:TONY LARA

Davant la convocatòria de vaga general acordada ahir per la Plataforma Sindical, el cap de Govern, Antoni Martí, va afegir que el Govern no pot fer altra cosa que acceptar les decisions dels funcionaris a l'empara dels drets sindicals reconeguts per la Constitució, però també va recordar que el text constitucional demana assegurar uns serveis mínims. «Respecto la decisió de vaga, però els demano que pensin en els drets dels altres ciutadans i també en els drets dels visitants que aporten molt a l'economia del país».

No obstant això, Martí va reconèixer que el fet de no haver regulat el dret de vaga per acotar-ne els serveis mínims és una dificultat afegida que haurà d'afrontar el Govern i va reiterar que «crear el marc legal per regular el dret de vaga és urgent». Martí va argumentar que «la constitució reconeix els drets de manifestació i de vaga i explícita que la seva regulació haurà de fixar els mínims que cal cobrir», i va afegir que «és evident que hi ha carències pel que fa a una vaga general, que afectaria a tots els sectors d'activitat i el sector públic, una altra cosa és una vaga de funcionaris, tenen drets però també deures, i em pregunto en què beneficiarà una vaga a la imatge d'Andorra i als drets dels altres treballadors». I va concloure que «el Govern hi estarà molt atent». Martí es referia a la vaga de zel que vol convocar el Sindicat de Funcionaris de Duanes quan s'hagi definit com queda la llei.

Provisió del fons / Martí va lamentar que els treballadors de la Funció Pública no tinguin en compte que «aquest és l'únic Govern que proveirà els fons dels complements de jubilació, per primera vegada, per pagar les jubilacions i per començar a cobrir les que vindran, són 5,6 milions per cobrir els compromisos existents i 6 milions més per provisió». I va afegir que «és cert que tot això s'hauria d'haver fet molt abans, però aquest Govern ho farà. El pressupost de l'any que ve ja preveu una partida d'11,6 milions, perquè la llei s'aprovarà però sobretot entrarà en aplicació quan l'exercici ja estigui començat, i per tant, no cobrirà tot l'any, en canvi per als anys posteriors, l'aportació serà de 8 euros a més dels que sumin les jubilacions». En quant a les queixes dels funcionaris de que el Govern aprofita el pla de pensions per modificar de manera encoberta la Llei de la Funció Pública, Martí va dir que «és cert que necessita ser modificada per millorar la mobilitat dels treballadors de l'Administració o regular la mitja jornada laboral, però això no res té a veure amb els complements de jubilació». El cap de Govern va reiterar que «hi ha la voluntat política de que els funcionaris continuïn sent funcionaris, però no es faran noves contractacions, no es poden dir coses que no són».

En quant als diners que els funcionaris han aportat fins ara al fons de jubilació, sobretot la Policia, Martí va tornar a explicar com ja ho havia fet el ministre Cinca, que l'aportació del 2% era molt insuficient per cobrir la pensió que rebien, que per poder-la rebre sense posar-la en perill haurien d'haver cotitzat un 27%». I va argumentar que «no es poden comparar les garanties de tots els funcionaris, perquè per exemple els funcionaris dels comuns no entren en el pla de pensions, ni tampoc tenien les mateixes garanties la resta de cossos de la Funció Pública, el que intenta fer aquest Govern és donar garanties a tots».

L'engany /Martí va afegir que «en qualsevol cas, el Govern no va engegar aquesta reforma per enganyar-los», i va matisar que «enganyar-los hauria estat no fer res i esperar el moment en que no s'hagués pogut pagar». El cap de Govern va insistir en que «aquesta és la reforma que l'Estat pot assumir posant una partida molt important, que pagaran no només els funcionaris, sinó tots els ciutadans del país, per proveir els fons dels complements de pensió de la Funció Pública». Davant a la possibilitat esgrimida per alguns d'interposar una querella criminal per engany electoral, Martí va afegir que «si ells ho consideren oportú estem en un Estat de dret i tenen tota la llibertat per fer-ho, tant el ministre Cinca com el cap de Govern, ens defensarem, de totes maneres agraeixo les paraules de Jaume Bartumeu en el que afecta la corresponsabilitat de les parts».H

Per a més informació consulti l'edició en paper.