• Proposen interposar querelles criminals per engany electoral i desaparició de fons públics
• La retroactivitat de la llei del pla de pensions i les prejubilacions són l'origen del desacord

L'Assemblea de la Plataforma de Funcionaris, ahir a la nit, al Centre de Congressos d'Andorra la Vella Foto: ÀLEX LARA

Prop de 250 funcionaris van respondre ahir a la nit a la convocatòria de La Plataforma Sindical per debatre sobre les futures accions a emprendre per aturar l'entrada en vigor de la llei qualificada del pla de pensions de la funció pública. Després d'un breu resum de les negociacions que van mantenir els treballadors de l'Administració amb el Govern, al llarg de dos anys, un dels representats sindicals de la Plataforma, Gabriel Ubach, va concloure que «tenim la intenció de continuar la guerra a la Batllia» –fent al·lusió a l'últim recurs per vulneració de drets sindicals desestimat–, i va afegir que «hem de posar la marxa superior i decidir quines accions farem» per contrarestar les que «han fet els que van dir que nosaltres no farem res que no consensuem i no tocarem els drets dels funcionaris quan ens presentaven el programa electoral». Ubach va recordar que «l'aleshores candidat, Toni Martí ens va donar la seva paraula d'andorrà que no es tocarien ni les pensions ni les jubilacions». De fet, hores abans de començar la reunió, el portaveu de la Plataforma, Joan Torra, ja havia anunciat que «volem presentar una querella criminal contra Toni Martí i Jordi Cinca per engany electoral en virtut de l'article 328 del Codi Penal». I va afegir que «tot i que el procés sigui llarg tampoc no descartem portar la llei al Tribunal Constitucional, si s'aprova tal com està».

Més querelles / Una vegada iniciat el torn d'intervencions, un dels assistents va llançar la proposta «d'interposar una demanda penal perquè el Govern no ha fet la provisió del fons dels complements de jubilació, que no sabem si són 280 o 500 milions, i no haver d'esperar que els aporti en 20 anys, quan ningú ens assegura, ni la futura llei, que ho farà». Els funcionaris es van queixar del cas omís que els diferents Governs havien fet de la recomanació del Tribunal de Comptes que «des del 2010 demana fer la previsió». Ubach va explicar que «s'ha arribat a aquesta situació perquè el Govern ha anat pagant i mentre pagava no tenia l'obligació de tenir els diners en un compte». I va recordar que « el PS havia quantificat els diners del fons i havia donat solucions per aportar-los mentre que ara el Govern ens diu que els posarà quan vulgui».

més sospites / Els funcionaris es van continuar mostrant recelosos sobre el futur del fons i la provisió dels diners que «hem anat aportant tots, perquè si la Policia hi aportava el 2% del sou, la resta de funcionaris hi aportava l'1% i aquests diners no només eren per proveir la branca malaltia sinó també la de jubilació», va insistir Ubach. El representant sindicalista va reiterar que «són diners que són nostres, i el que pretén ara el Govern és que el fons es financiï sol perquè amb les aportacions del 3% dels funcionaris i el 3% del Govern, resulta que es recaptaran sis milions, i els compromisos amb els jubilats pugen a tres milions».

Els greuges / Per acabar, Ubach va recordar que «hem dit que sí a pràcticament tot, ens han baixat la jubilació del 70% al 60% de l'últim salari, però ningú és capaç de dir-me què cobraré, ni el mateix ministre de la Funció Pública», i va continuar explicant que «després de rebaixar el salari de les prejubilacions del 60% al 50%, ara ens diuen que les prejubilacions fora», per concloure que és intolerable que la llei «comporti elements de retroactivitat que anul·len els drets adquirits de moltes persones». Per últim, Ubach va argumentar que «la voluntat del Govern de rebaixar les expectatives dels treballadors del sector públic és per atacar després els treballadors del sector privat i la CASS».

Per a més informació consulti l'edició en paper.