• El MoraBanc guanya a la Penya en el primer partit oficial com equip ACB i avui li espera el Barça

Giorgios Bogris i Goran Suton mantenen una disputa per la posició en una acció del Fiatc-MoraBanc, ahir Foto: TONY LARA

El debut somiat és el que va viure ahir el BC MoraBanc al Palau d'Esports de la Seu, amb una victòria folgada (70-81) davant un clàssic com és el Fiatc Joventut. La Regal Lliga Catalana ACB no és que sigui la Lliga Endesa, però és el primer partit oficial de la temporada, és a dir, la consagració a la pista del retorn del conjunt andorrà a l'elit del bàsquet espanyola. També està a tres dies vista del debut en la competició domèstica al Martín Carpena de l'Unicaja, per tant es tracta d'una gran referència. Avui, com a premi, espera en la final (21.00 hores) el Barça, que va vèncer en l'altra semifinal a La Bruixa d'Or Manresa. Quina gran benvinguda a la millor lliga d'Europa.

Tot i que cada partit és un món, el d'ahir va poder reflectir l'evolució entrena Joan Peñarroya en els darrers quinze dies. Principalment en el resultat. En l'amistós del 15 de setembre passat van guanyar els badalonins per 107-98, després de dues pròrrogues. Ahir van guanyar els tricolors dominant de principi a fi.

LA PRIMERA, PER A BOGRIS / La primera cistella en partit oficial, per allò de ser la primera, va costar que entrés. Ho van provar Ivanov, Betinho i Bogris de mitja distància, sense èxit. La Penya va aprofitar per posar-se 0-5 fins que el pivot grec va dir prou i aquesta vegada davant de la cistella, va rebre una assistència de Sada per estrenar el caseller de punts del conjunt que dirigeix Joan Peñarroya.

Anar a remolc va ser un miratge perquè els tricolors, que van ser millors en gairebé totes les facetes. Sada va tenir molt a veure en això. La seva experiència va ser clau per enlairar-se. Jugar contra CSKA, Olympiakos i els millors equips d'Europa, haver militat al Barça i sigut internacional ajuda. Per això és el capità tot i portar quatre dies –com qui diu– al Principat i per això ahir va ser especialment protagonista en els compassos inicials, quan tothom es pregunta, després del ball de fitxatges estivals, si aquest equip es capaç de competir a la Lliga Endesa. I la direcció de Sada, oferint opcions de cistella fàcils i de prop de la cistella, va ajudar a gestionar millor la pressió.

PARCIAL CLAU DE 0-10 / I superat això, amb l'equip ja més centrat en fer punts que en pensar que el rival de davant és el Fiatc Joventut i no un Força Lleida, va arribar el primer parcial. Un 0-10 en quatre minuts, el mateix temps que els de Salva Maldonado es van quedar sense veure cistella, i que passava de perdre 9-6 a guanyar 9-16 (minut 2).

Savane va arreglar el marcador abans que expiressin els primer deu minuts però en el segon quart ja va ser inevitable. Schreiner i Roman Martínez van provar els seus canells de 6,75 a l'ACB i no van fallar. De fet el mexicà ho va fer per partida doble i consecutiva. Una bona manera de presentar-se, i una bona manera també de tornar a escapar-se (18-25, minut 4). La veritat és que va ser un quart rodó per als tricolors, que mantenien l'eficàcia en defensa tornant a deixar el rival en 14 punts però augmentant a més de vint la puntuació a favor. Sorprenent era veure al descans com el MoraBanc guanyava d'onze punts a tot un Joventut (28-39); i això que el rival dominava en el rebot.

En la represa, de nou sortint amb els titulars –Sada, Betinho, Navarro, Bogris i Ivanov-, els de Peñarroya van anar per feina de nou. Sobretot en el vessant ofensiu. Funcionava. Tothom endollava. Així que la punteria va tapar també les carències defensives, generades en gran part per la falta d'intensitat que acostuma a aparèixer quan el marcador és tan favorable. De 17 va arribar a manar el MoraBanc. De fet es va arribar al darrer periode amb un avantatge més gran (51-64). L'espectacle el van posar un Sada que va aixecar l'admiració del públic amb un parell d'entrades de base top, o els tres triples seguits d'un Green que a ACB també veu l'anella com una piscina.

De la banda contrària tan sols Suton lluitava per evitar la derrota dels seus. Els altres que havien de tirar del carro, els Savane, Mallet, Llovet o Miralles, no tenien el dia ni a la pintura ni en l'exterior. El MoraBanc haurà jugat cinc partits en cinc dies aquesta setmana, per tant va optar per baixar el ritme i equilibrar-lo en funció del marcador. La Penya va arribar a estar nou per sota quan quedaven poc més d'un minut per al final. Massa per tan poc temps.

Per a més informació consulti l'edició en paper.