• El sector immobiliari creix a un ritme més lent que el que pronostiquen els indicadors econòmics
• Els preus han baixat fins a un 70% des del 2007, excepte l'?alt standing', que funciona molt bé

Vista aèria de diversos immobles a Andorra la Vella. Foto: TONY LARA

El sector immobiliari segueix estancat. Es denota un cert repunt de l'interès per mirar i demanar informació, però de moment només això. Lluny del que apunten els indicadors econòmics a les presentacions polítiques i de patronals, aquest sector de moment evoluciona a un ritme desigual al de l'anunciada recuperació. Sobretot en el cas de les parròquies altes. Com més aprop de pistes, més malament està la situació.

«Cada vegada que es pateix una crisi econòmica, la gent torna al centre. Quan hi ha bonança la gent marxa a fora buscant tranquil·litat i millora de qualitat de vida. Però en l'actualitat, amb menys sou, més despeses, la gent torna a les parròquies centrals», exposa Antònia Sevé, la presidenta de l'Associació d'Agents Immobiliaris (AGIA). Sevé justifica així les grans diferències actuals entre les parròquies centrals i la resta. Al centre hi ha «més demanda», i per tant, «els preus no han baixat tant». De fet, el metre quadrat més car el trobem a Andorra la Vella i a Escaldes.

Des que va començar la crisi, l'AGIA calcula que els preus han baixat de mitjana un 40%, malgrat que s'han tancat operacions a un preu un 70% per sota del que s'havia comprat inicialment. Aquests casos, exposa Sevé, són sobretot de gent de fora del país que ha hagut de vendre per necessitat, i li era igual perdre diners en relació al que havien pagat inicialment. Amb tot, i en relació a aquest 40% mitjà de caiguda, la presidenta dels agents immobiliaris planteja que possiblement, i tenint en compte que veníem d'anys de boom de compravendes, els preus també estaven un 40% inflats.

Pel que fa a la situació actual, Sevé la defineix com «estancada», un fet que no valora de manera negativa perquè «almenys vol dir que no hem baixat més». Des de l'últim semestre de l'any passat el mercat s'ha estabilitzat, i ha estat a partir del març d'aquest 2014 «que hem començat a notar més demanda». «A partir d'ara hi ha més opcions que comprin», afegeix.

Però, de moment, no es tanquen operacions concretes. Una situació que des de l'AGIA es calcula que es podria començar a viure d'aquí un any aproximadament. Els càlculs els fan a partir de l'evolució del mercat immobiliari català. Les darreres dades mostren un lleuger increment de preus, sobretot en el cas de Barcelona. «I nosaltres sempre anem un any per darrere», assegura Sevé.

L'esperança anglesa i francesa / La possible recuperació del sector passa per la millora de la situació econòmica dels andorrans, però també per l'activació de la compravenda per part d'estrangers. L'AGIA també confia beneficiar-se de l'obertura econòmica i de l'interès de forans d'instaurar-se al Principat. En qualsevol cas, sí que noten que l'interès d'anglesos i de francesos es manté. «A diferència del que molts pensen», assegura Sevé, «els russos estan molt lluny dels anglesos i francesos en compra d'habitatges a Espanya, i també aquí».

EL LUXE NO TÉ CRISI / Els qui sembla que no han patit la crisi, o almenys l'han vista passar molt de lluny, és el propietari amb grans rendes. Els immobles d'alt standing se segueixen venent molt bé, i ràpid. El luxe no passa de moda i fins i tot se n'està construint de més. «Es ven millor un xalet de quatre milions d'euros que un pis de 300.000. Són poques operacions però es fan de manera més fàcil», assegura la presidenta de l'AGIA. H

Per a més informació consulti l'edició en paper.