• Els principals senyals d'alarma són la manca d'atenció i de concentració a casa i a l'escola
• Entre 1 i 3 nens en cada classe presenten el quadre que s'inicia entre els 4 i 5 anys

Una nena acompanyada per la seva mare a la sortida d'una escola situada a la parròquia d'Andorra la Vella. Foto: ÀLEX LARA

La prevalença del Trastorn de dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) a Andorra és molt similar a la resta del món, on està entre un 3 i un 7%, tant en països desenvolupats com en els que estan en vies de desenvolupament. És un trastorn que es dóna més entre els homes, en una relació de tres a nou nens per cada nena afectada. Es tracta d'un trastorn que es coneix cada vegada millor, i que és un dels problemes psiquiàtrics més freqüents en el nen i l'adolescent. Hi ha més pediatres i professors que identifiquen millor el TDAH. Els professors estan més conscienciats que aquests nens que molesten a classe, s'aixequen, es porten malament ... potser tenen un problema de salut. I igual passa amb els pediatres, que reconeixen abans aquest quadre.

El nen que es mou molt, distorsiona a classe, dóna problemes a casa i a l'escola arriba més aviat a la consulta dels professionals. Les estadístiques realitzades a través de diferents estudis confirmen que entre el col·lectiu escolar hauria a cada classe entre 1 i 3 nens que presentaria aquesta patologia.

No obstant això, segueix havent-hi retard en el diagnòstic del dèficit d'atenció, sobretot en les nenes. Es tracta de noies que han anat aprovant amb notes molt justes durant l'Educació Primària, però que arriben a Secundària i, en estar menys protegides pels professors, cauen en el fracàs escolar. El trastorn es diagnostica tard, al contrari del que succeeix amb la hiperactivitat, que es detecta abans.

La psicòloga Marta Compte va explicar que «no necessàriament la TDAH va acompanyada d'hiperactivitat». En tots els casos la patologia presenta «un dèficit d'atenció i de concentració». Si es parla d'un quadre amb hiperactivitat «es tractaria d'un nen o nena amb un motor que té molta energia que no para fins que el nen no se'n va a dormir».

SENYALS D'ALARMA/ Hi ha dos senyals d'alarma que un nen pot tenir un TDAH. D'una banda hi ha la baixada de rendiment escolar i, de l'altra, els problemes de comportament, però no en un sol context sinó en diversos, com l'escola i la família. Abans dels tres anys no es pot diagnosticar de manera fiable. L'edat mitjana d'inici del trastorn acostuma estar en els quatre o cinc anys, “quan es manifesta l'autonomia física i la conducta no està tan regulada i en les consultes és molt freqüent veure a molts nens d'entre 7 i 10 anys.

En l'edat escolar, els nens amb aquesta patologia es mostren agressius, tenen dificultats per acceptar les normes, interrompen constantment, es mostren incapaços de realitzar encàrrecs a la casa, mantenen una conducta incorrecta a classe, parlen impulsivament, es distreuen amb molta facilitat, porten els deures incomplets i amb errors, no acaben les seves tasques o les activitats que es demanen, entre d'altres.

PATOLOGIA QüESTIONADA/ Hi ha diferents corrents psiquiàtriques i pediàtriques que no creuen en el diagnòstic de TDAH, tot i l'evidència que aporten nombrosos estudis epidemiològics amplis i rigorosos. Sostenen que es tracta d'un problema educatiu o emocional on els pares tenen molt a veure.

Per aquest motiu, molts progenitors se senten qüestionats davant el diagnòstic i el tractament pel seu entorn, cosa que no passa amb altres patologies. Tot i això el trastorn té una existència clínica demostrada des de fa més de cent anys i es diagnostica en base a una entrevista clínica.

Per a més informació consulti l'edició en paper.