El president de l'Associació de Comerciants de Prada Ramon i Maria Pla, Joan Babot Foto: àlex lara

PRESIDENT DE L'ACPR

El president de l'Associació de Comerciants de Prada Ramon i Maria Pla (ACPR), Joan Babot, convida els associats a mostrar més corporativisme empresarial per fer front a la situació d'estancament econòmic, perquè creu que el més important és continuar treballant per millorar l'oferta i adaptar-la a la demanda que té el país, bàsicament la dels turistes i visitants espanyols i francesos. També defensa les campanyes d'Andorra Turisme com l'Andorra Shopping Night o l'espectacle del Cirque du Soleil, matisant que cal temps per valorar-ne el retorn. L'última de les accions que ha engegat amb els associats del carrer Maria Pla és la conversió d'aquesta zona en un nou centre d'interès comercial i cultural sota la marca Fener boulevard. Amb tot, no oblida la resta d'associats dels quals també defensa les queixes.

– Quines són les queixes més reiterades pels comerciants de Prada Ramon i Maria Pla, potser les bosses de brossa que pul·lulen al vespre per l'avinguda Riberaygua?

– Sí, les queixes més reiterades pels comerciants de Prada Ramon i Maria Pla, es refereixen a la neteja i a la il·luminació. Passes una tarda vespre per l'avinguda Riberaygua i tot són bosses de brossa. Però, la resposta del comú és que passen a netejar sovint i que la il·luminació és la correcta.

– A banda d'aquests problemes els comerciants s'impliquen per la defensa dels seus interessos?

– A Andorra els comerciants sempre han anat una mica per lliure, són molt individualistes. I a la que arriba algú que vol formar part de la junta o vol fer qualsevol acció pensen que ve a demanar diners, i no és això. Ara bé, tots es queixen de que les coses no van bé. El fet de constituir-nos en associacions parteix del comú. El comú no vol tenir 50 comerços i 50 interlocutors, el comú vol tenir un interlocutor. Per això, la proposta del comú va ser crear una sèrie d'associacions per recollir l'opinió de tots a través d'una o dues persones. Aquesta és la idea bàsica d'una associació de comerciants poder tenir un interlocutor amb el comú que és qui mou els fils a l'hora de parlar d'horaris, de convertir un carrer en zona de vianants o no, a l'hora d'arreglar els carrers o d'il·luminar-los.

– Les associacions de comerciants també poden ser un interlocutor del Govern, no?

– També, però bàsicament en el dia a dia, les associacions se centren en l'administració més propera i que s'ocupa de tot el que mencionava abans. Fins ara tot el què hem tractat amb el Govern ha estat la presentació i l'anàlisi de les campanyes de promoció turística. Campanyes com el Shopping Night o el Cirque du Soleil, que amb molt bon criteri, ens comuniquen.

– Són campanyes que funcionen?

– A uns els va millor una campanya concreta i als altres, una altra. Les campanyes del Cirque du Soleil han fet venir turistes i els hotelers estan molt contents. En la caixa del comerciant és més difícil d'apreciar, malauradament. Val a dir que tampoc es pot apreciar al final de la primera campanya, cal establir una tradició i aleshores valorar-ho. Als anys noranta teníem el Festival de Jazz a Escaldes, el primer any ningú sabia què era, però de mica en mica, es va anar instal·lant i va quallar. Es necessiten anys per poder valorar campanyes d'aquest tipus.

– Ara llancen una campanya al carrer Maria Pla, en què consisteix?

– La campanya del carrer Maria Pla, el Fener boulevard, és per diferenciar-nos dels altres eixos comercials com pot ser Vivand. L'avinguda Carlemany també ha creat un nom per promocionar l'espai comercial. Volem fer el mateix, que la gent identifiqui el Fener boulevard amb un marc concret, un espai físic que volem desenvolupar per crear una imatge de marca.

– I com crearan aquesta marca?

– Doncs establint sinergies entre els comerços de Maria Pla que s'identificaran amb un nom, una zona i un tipus de comerç. És una iniciativa privada on hi participen a parts iguals els propietaris i els comerciants del carrer, el que busquem és que vingui més gent i que compri. Finalment, tot s'ha de traduir amb un augment de les vendes.

– Tots els comerciants del carrer han adherit a la campanya?

– Gairebé tots, però penso que quan iniciem les animacions com la braderie o la fira del vi novell, els que encara no hi són, s'hi adheriran.

– El fet que hi passegi més gent, significa que es ven més?

– Si parlem de gent, és veritat que en un dissabte d'afluència veus molta gent pel carrer, però això tampoc vol dir forçosament més vendes. Segons les últimes xifres de la Cambra de Comerç semblaria ser que els indicadors –no és que siguin bons– no són tan dolents perquè no retrocedeixen. Ara bé, portem un retard significatiu.

– L'objectiu és tornar a les xifres dels anys anteriors a la crisi?

– Crec que la gent no pensa on hauria d'anar sinó com salvar els mobles del què té. La gent està buscant la manera d'adaptar-se a la nova situació, millorant els comerços i adaptant-se a la demanda del país.

– Quina és aquesta demanda?

– La demanda del país està integrada per turistes i visitants espanyols i francesos. Tant Espanya com França tenen unes xifres d'aturats molt importants. Per tant, ens hi hem d'adaptar. Tornar a nivells d'abans de la crisi no és la prioritat. Els comerciants miren el què van fer l'any passat i pensen a veure si aquest any fem el mateix, perquè portem una sèrie d'anys que estem venen menys que l'any anterior.

– Caldria reivindicar un alleujament de costos amagats, com ara els tipus de les targes de crèdit que disten molt dels d' Espanya?

– El que analitzen els comerciants i sembla poca cosa, és el que gasten en llum. Molts ja han fet el canvi al led i s'han estalviat una despesa molt important, fins al punt que recuperen la inversió en un o dos anys. A part d'això, la despesa més important és el lloguer i els sous. I les estadístiques apunten que els llocs de treball han disminuït i que hi ha 8.000 assalariats menys. Això vol dir que els comerços funcionen amb menys personal i igualment la mitjana de sous ha baixat. També estic convençut que tots els comerciants han tornat a negociar els lloguers.

– No tots els propietaris negocien.

– Crec que en general al propietari no li interessa tenir locals tancats, sinó que vol tenir les botigues obertes amb un llogater que sigui solvent. Si algun comerç tanca és perquè potser no s'ha fet bé el compte d'explotació, i el càlcul de previsió de vendes no és realista. És veritat que hi ha una certa rotació, però jo no l'atribuiria a la voluntat dels propietaris de voler tenir un cert nivell d'ingressos. La majoria volen tenir la botiga oberta.

– Tornant a les targetes no estaria bé demanar els mateixos percentatges que a la Unió Europea?

– Tot ajuda, he posat l'exemple de la llum, però ben entès hi poden haver moltes més coses. Les comissions bancàries segurament que també, però topem amb l'ABA que és una agrupació de bancs, i la negociació dels costos ja siguin d'interessos de targetes bancàries o de pòlissa, la fa cada particular. No sé fins a quin punt una associació o una federació d'associacions podria negociar una baixada del tipus de les targetes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.