• Els experts recomanen renovar la titulació dels metges i ampliar la dedicació dels facultatius a la feina

Una infermera preparant una vacuna de la grip, al Centre d'Atenció Primària de la Massana Foto: TONY LARA

Entre un 10 % i un 11% dels pacients que acudeixen als Centres d'Atenció Primària no estan rebent tota l'atenció que necessiten. Així ho va indicar ahir el doctor Winke G.W. Boerma, del Netherland Institute for Health Services Research (NIVEL), que va elaborar un estudi d'avaluació del sistema d'atenció primària a Andorra per encàrrec del Ministeri de Salut i amb el suport de l'oficina regional per a Europa de l'Organització Mundial de la Salut, (OMS).

De l'anàlisi, Boerma va destacar punts a millorar com ara la renovació de la titulació dels metges, el fet que els metges de família tinguin una titulació específica, la coordinació entre els centres de salut i els facultatius, les hores de feina dels metges, o el ventall de serveis a desenvolupar en atenció primària. L'estudi de NIVEL s'inscriu en el marc de la reforma del sistema de salut i per elaborar-lo es van fer reunions amb els professionals mèdics, es va observar el sistema i també es van fer enquestes als metges, els infermers i els pacients.

El doctor Boerma, que va dirigir l'estudi, també va explicar algunes de les millores que es podrien establir per al sistema d'atenció primària. Boerma va insistir en la importància de l'atenció primària en el sistema de salut actual i del futur, «per l'eficiència que aporta i perquè és des d'on millor es pot atacar la prevenció», que és una de les línies que recomana seguir per observar bons resultats en el camp de la medicina.

Així, en el cas andorrà Boerma va assenyalar alguns aspectes a millorar. Un dels camps és la poca equitat detectada en l'accés a la sanitat, ja que tot i que es va mostrar prudent, va afirmar que «al voltant del 10% o de l'11% de pacients podrien no estar rebent tota l'atenció que necessiten». I va afegir que «sovint aquests pacients són els que més necessiten aquesta atenció i els que tenen els ingressos més baixos». De fet, en les enquestes, aquests pacients van reconèixer haver retardat la visita al metge, o fins i tot no haver-hi anat, per qüestions econòmiques.

En aquest sentit, Boerma recomana que el Govern faci una reflexió, perquè «si està clar que l'atenció primària ha de ser la porta d'entrada a la sanitat, cal plantejar si s'ha de fer que les persones sense ingressos hi puguin accedir també per aquesta via». L'estudi també assenyala que en la majoria de països els metges han de renovar la seva titulació cada cinc anys, i que aquest no és el cas d'Andorra, i recomana adoptar aquesta mesura. També apunta que els metges de família han de tenir aquesta especialització, i que al Principat només la té una quarta part. Pel que fa a la coordinació entre els facultatius i el SAAS l'estudi detecta que cal millorar -la i que hi hauria d'haver una organització més clara.

A més, s'haurien de millorar les tècniques que es fan servir, per exemple, per als expedients dels pacients. També recomana treure més partit de la feina dels metges. L'estudi detecta que poden dedicar una mitjana de 25 minuts a cada pacient, i tot i que Boerma va reconèixer que «això pot agradar molt als malalts», però va matisar que «potser no és eficient». I va assenyalar que «els metges dediquen menys de 40 hores setmanals a la feina, temps que hauria d'augmentar, proposant incentius als metges».

Una de les qüestions que reafirma l'estudi és que a Andorra la majoria de pacients accedeixen a la sanitat «des del segon o tercer pis», és a dir, dirigint-se directament a l'especialista. En aquest sentit, Boerma va recordar la necessitat d'evitar-ho però també d'ampliar els serveis que es poden oferir des de l'atenció primària.

El director de Salut i Benestar, Josep Casals, que va ser present a la presentació de l'informe, va assenyalar que totes aquestes recomanacions ja van en la línia de la reforma que està preparant el Govern, que ara per ara, es troba en un moment de transició. Casals va justificar la lentitud de la reforma de la sanitat argumentant que «no es poden fer tots els canvis de manera brusca» i va defensar que « cap a l'any 2020 estaran enllestits». També va reiterar que «canvis com posar uns mínims d'hores de dedicació o demanar la renovació de les titulacions hi hauran d'estar recollits».

Per a més informació consulti l'edició en paper.