• El cap de Govern vol exhibir el CDI amb Espanya i esquivar el malestar que provocarà l'IRPF

Martí, acompanyat del seu fill, vota a Escaldes-Engordany a les passades eleccions generals Foto: SFG

Calendari en mà les eleccions per renovar el Consell General toquen a l'abril. Però en política dos més dos no són quatre i les decisions depenen sovint del moment idoni per a aquell que ha de prendre la determinació de dissoldre la cambra parlamentària, en aquest cas el cap de Govern, Toni Martí. I el líder taronja, ja se sap, no acostuma a deixar res a l'atzar i els que el coneixen saben que intenta no precipitar-se a l'hora d'optar per un camí polític que no li sigui advers.

Cercles propers al cap de Govern i analistes de la política andorra coincideixen en marcar el mes de gener –a finals– com el lloc al calendari en què els ciutadans estaran convocats a les urnes. No és matemàtica pura, i encara que el cap de Govern pensa que aquesta seria una data propicia per als seus càlculs de resultats, hi ha molts factors que la condicionen, com es la feina legislativa i, sobretot, que el pressupost estigui aprovat pel Consell General al desembre. L'article 51.2 de la Constitució és important: «Les eleccions s'han de celebrar entre els trenta i quaranta dies següents a la finalització del mandat dels consellers». Per tant, Martí hauria de convocar els comicis abans de Nadal.

El ministre de Finances, Jordi Cinca, ja ha avançat que vol entrar a tràmit el projecte de pressupost del 2015 a final de setembre, i per tant el treball en comissió arrenca a una bona velocitat. Pel mig es troba la Regla d'or i la reforma de les pensions dels funcionaris, que s'hauran d'enllestir ràpidament perquè la Comissió Legislativa de Finances pugui centrar-se en el pressupost.

càrrecs que marxen / Fins aquí, aquests són els principals obstacles que el cap de Govern ha de superar. A favor d'avançar les eleccions generals hi ha altres elements amb molta força, i Martí i els seus ministres més propers ho tenen sobre la taula. A més, a les entranyes de l'Administració central hi ha uns moviments que no passen desapercebuts: alguns càrrecs de confiança de ministres han demanat retornar al seu anterior lloc de treball per no perdre la plaça, conscients que quan el ministre cessi ells també ho hauran de fer.

I per què a final de gener? Martí podrà exhibir la basa d'un CDI amb Espanya signat per Mariano Rajoy a Andorra. Serà una visita oficial del primer president espanyol en exercici i alhora un recolzament públic del Conveni de no doble Imposició proposat pel Govern andorrà sense la temuda clàusula d'intercanvi d'informació automàtica. Martí també tindrà a la màniga el CDI amb França que François Hollande va portar com a regal en la seva visita com a copríncep.

I per què a final de gener? Pura estratègia. El cap de Govern sap que a finals d'aquest més seran molts els ciutadans que hauran vist com la CASS li descompta de la seva nòmina una part del sou, en concepte d'IRPF. L'impost de la renda és antipàtic, especialment en un país que poc a poc va adquirint la cultura de la tributació, però que és encara molt reticent a pagar. Martí ho sap perfectament, com també que és segur que quan toqui pagar l'IRPF hi haurà possibles votants que tindran en compte el Govern que els hi ha fet rascar-se les butxaques.

Si les eleccions generals se celebren abans del primer pagament de l'IRPF, l'escenari serà molt més distès i menys contrari a un partit com DA que en cap moment va proposar l'IRPF durant la campanya electoral.

Sense obviar que s'està gestant una candidatura que vol aglutinar a aquells que es declaren anti-IRPF, dins dels quals hi ha exaliats de la candidatura taronja que es va aglutinar per desplaçar el PS i Jaume Bartumeu del poder. Arribar a les urnes amb l'impost ja en plena aplicació no és una bona opció per a un DA desgastat per la crisi, la batalla amb els funcionaris i el poder d'uns partits parroquials que han imposat la seva lògica en determinats assumptes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.