• Nadal adverteix que els costos amagats de l'arribada de nous operadors tindrien un pes considerable

Uns tècnics instal·len cablejat de fibra òptica a la parròquia d'Andorra la Vella, a la zona de la Comella. Foto: EL PERIÒDIC

L'operador de telefonia nacional que l'any que ve tindrà estatut de societat anònima unipersonal sota la denominació d'Andorra Telecom, SAU, es prepara per afrontar el repte que emanarà de l'acord d'associació amb la Unió Europea (UE). El director de la parapública, Jordi Nadal, va explicar a aquest rotatiu que «ens estem preparant per a l'acord», i va puntualitzar que «personalment penso que l'acord d'associació amb la UE és l'opció més adequada per al país». Nadal va afegir que «des d'Andorra Telecom estem treballant en una comissió tal com va explicar el ministre d'Exteriors, Gilbert Saboya». I una de les qüestions que s'hi estudia, «és com afectarà al sector de les telecomunicacions, l'acord d'associació amb la UE», va puntualitzar. Nadal va avançar que «la UE té la voluntat de liberalitzar el sector de les telecomunicacions i això, entre altres factors, comportaria l'arribada d'altres operadors i la pèrdua del roaming que ens ha permès desenvolupar-nos».

No obstant això, es va mostrar confiat en el futur perquè «l'entrada de nous operadors és qüestionable». I va argumentar que «en altres petits països no ha estat un èxit. A alguns operadors els ha anat molt malament, altres han pogut sobreviure tendint a la concentració». I va posar com a exemple Gibraltar, «on es va optar per un monopoli perquè tot i que el sector s'hi va liberalitzar, ningú s'hi va interessar».

costos afegits / A més a més, també va defensar que cal mostrar-se prudent amb la liberalització del sector, perquè «liberalitzar també vol dir suportar costos addicionals, cosa que no sempre és fàcil». I és que la liberalització «requereix mecanismes de control, arbitres i arbitratge i això obliga els operadors a contractar tècnics i juristes», va explicar el director d'Andorra Telecom, precisant que «finalment, els mecanismes de control els acaben pagant els operadors i per tant, els usuaris del servei».

Si en països grans aquest cost amagat pot ser imperceptible en la factura de consum, en països petits pot ser molt més important. De fet, Nadal va especular que «podria suposar set euros addicionals a la factura del telèfon. És una xifra petita però important per a una factura de servei, no és el mateix pagar 7 euros que 70 cèntims. Per tant, la liberalització també té un cost important». Però, va reconèixer que la UE fomenta la competència en els sectors de les telecomunicacions i de l'energia amb l'objectiu de que els preus baixin, i alhora demana que s'estableixin mecanismes perquè un monopoli no abusi del seu posicionament. I va afegir que «es cert que caldrà fer entendre que no podem baixar una tarifa encara que ho facin els països veïns, perquè el que molta gent ignora és la qualitat que perseguim i que requereix molta inversió».

inversió / El director de la parapública va defensar que «els ratis d'inversió d'Andorra Telecom són dels millors d'Europa». I va afirmar que «el desplegament que hem fet de fibra òptica, no hi és enlloc més». Nadal va insistir en que «el Servei de Telecomunicacions d'Andorra o Andorra Telecom, han lluitat molt i lluiten pel servei universal», i va matisar que «als grans països del nostre entorn, hi ha una discriminació tremenda. No és el mateix viure en una gran ciutat que en un poblet, on no et poden garantir ni la cobertura de la televisió digital terrestre».

I va recordar que a «Andorra visquis on visquis tens el servei de fibra òptica de 100 Mb simètric, cosa que dóna un impuls a la innovació i fa evolucionar les telecomunicacions». Per a Nadal és evident que Andorra inverteix en les telecomunicacions com «no es fa enlloc més». La fibra arriba a tot el territori, i el servei no discrimina ningú. No obstant això, el preu d'alguns serveis que proposa l'operador de telefonia nacional són molt més elevats que els que prodiga la UE.

Nadal va admetre que «si hi ha branques de negoci on sortim ben parats, en d'altres no tant». Aquest és el cas de la telefonia mòbil, tot i que les tarifes hagin baixat un 7% de mitjana en els últims anys.

La fi del roaming / Altra incògnita que planteja l'acord d'associació amb la UE, és la pervivència del roaming que constitueix encara la primera font d'ingressos de l'operador públic. De prosperar la directiva de la UE que el vol fer desaparèixer el desembre de l'any que ve, Andorra Telecom també perdrà una part d'aquests ingressos, independentment que l'acord d'associació exigeixi aplicar les mateixes regles de joc a Andorra que a la UE, tal com va explicar Nadal. I és que «si els països veïns deixen d'aplicar tarifes de roaming , els operadors de telefonia també ens demanaran baixar preus. Cosa que ja està passant».

Per a més informació consulti l'edició en paper.