• Peruga, Rubio, Salvadó i Villaró parlen de la literatura al Principat i fan el ple a la Ciutat Comtal

Els quatre escriptors analitzen la literatura andorrana, dissabte Foto: E.A.M

Andorra té coses tan pròpies i sorprenents com el «¿Mort, qui t'ha mort?» –que preguntava el jutge al cadàver mentre el picava amb un bastó–, un «realisme màgic» que fascina, també a l'escriptor, periodista i polític català Vicenç Villatoro, el moderador de la taula rodona de dissabte al vespre en la qual van participar Joan Peruga, Iñaki Rubio, Albert Salvadó i Albert Villaró en motiu de la Setmana del Llibre en català.

La catedral de Barcelona presidia l'escenari , els quatre autors andorrans eren els protagonistes, i davant, un públic atent que va omplir l'aforament de la Plaça de la Paraula per dóna'ls-hi veu.

«Tots són llibres de literatura però s'assemblen com un ou a una castanya. Ara bé, el fet de ser andorrans, els lliga? Hi ha una andorranitat, encara que parlin de Kheops?» Villatoro va obrir el debat amb aquestes grans qüestions. Per Salvadó, es tan fàcil que aparegui l'andorranitat com obrir les primeres pàgines del seus llibres on posa: Albert Salvadó, nascut a Andorra la Vella. Fora bromes, l'escenari que «em funciona a mi és tot el món, i de fet, em costa posar un andorrà pel mig en les meves novel·les». L'autor assegura que «Andorra ha trencat fronteres i s'està expandint pel món, així doncs, jo també vaig en bon camí». Iñaki Rubio va afegir que «tant és el lloc, el que és important són les històries», tot i que «és cert que el personatge pirinenc té un tarannà que a vegades apareix».

Andorra es troba actualment en una època de «boom de la vivència literària, per què?». Peruga va parlar de l'excepcionalitat de la transformació viscuda pel país en pocs anys, «el passat, amb les seves llums i les seves ombres, està aquí mateix», i aquest «dóna suficient material perquè gent nova pugui apropar-s'hi de maneres diferents, ja sigui formalment o amb un enfocament més irònic». Per exemple, «jo li deia al David Gálvez, has de fer una novel·la sobre la Torre dels Russos, i ell em va respondre que la fes jo, perquè encara que ell també la fes, no tindria res a veure amb la meva». Villaró va subratllar la «tensió entre el passat i el present», el de l'Andorra rural i el « Hong Kong pirinenc» que és ara, i que fa que cada vegada més gent «necessiti explicar el país des de la literatura».

Villatoro va parlar del concepte «realisme màgic», i els autors d'una realitat diferent. Villaró va explicar que al tractar-se d'un lloc amb totes les estructures institucionals –ministres, consellers, ambaixadors...– «malgrat la seva base demogràfica escassa, provoquen disfuncions o miscastings», però a la vegada, «també és un territori molt interessant d'observar i d'escriure sobre ell, perquè és la manera de processar la realitat que tenim cada dia».

L'APARICIÓ DELS NOUS I LES NOVETATS/ Andorra, doncs, té les característiques per ser font de temes novel·lístics. Però no pot ser l'únic motiu del creixement del cercle literari i d'autors al país. N'hi un altre d'important que va desvetllar Villaró: a diferència de Barcelona, on hi ha «capelletes d'escriptors que s'apunyalen un als altres, a Andorra, per supervivència, això no es produeix. Tots som molt amics». Rubio, el més novell, va afegir que a Andorra no només és fàcil trobar-se amb els altres escriptors», sinó que els nous autors, malgrat que sembli que hagi de ser difícil, són molt ben rebuts i això ajuda a la gent a animar-se a escriure, i a tenir ganes de continuar».

Una mostra d'aquest suport entre ells i amb els nous, és la revista Portella. Peruga va explicar que precisament va ser creada amb l'objectiu de convertir-se en un fòrum de trobada de noves veus i noves propostes, «i ho estem aconseguint».

Barcelona també va ser dissabte la que va poder escoltar les primícies sobre els autors de casa: Rubio, amb el premi Joaquim Ruyra sota el braç, ha rebut l'«empenta» per embarcar-se en una nova aventura literària en la qual «potser m'atreveixo amb una cosa més llarga», i Villaró ja ha començat a escriure la seva nova novel·la. Tot està molt verd i ens haurem d'esperar per conèixer-ne més detalls.

La taula rodona tancava un dissabte 13 de setembre amb bona presència andorrana. Al matí, la interessant ruta literària de Joan Peruga pel centre de Barcelona: «he triat els millors llocs de la ciutat, així no us defraudaré», i no ho va fer. De la plaça del Pi a la Plaça Reial, acompanyats del «meu doctor», Pau Xavier d'Areny-Plandolit i Plandolit, i dels seus èxits i tragèdies per la capital. Peruga va mentir prou, i prou bé, perquè valgui la pena llegir la novel·la. Al migdia va ser el torn de la presentació dels dos reculls de relats curts de Villaró i Rubio, ‘La selva moral' i ‘Trencadís'. Les expectatives eren optimistes i les sensacions són que hi ha hagut gent i la Setmana del llibre en català ha anat bé. Aviat Cultura farà arribar les xifres de vendes, que acabaran de donar el veredicte. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.