PUBLICITAT

Augmenten significativament els casos de càncer a Andorra

  • Els serveis d'oncologia van incrementar-se un 31% des del mes de gener fins al juliol passat
JOSEP ROMERO
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Passadís de la planta de traumatologia de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, a Escaldes-Engordany. Foto: ÀLEX LARA

Les malalties oncològiques han experimentat de forma preocupant un fort increment en els darrers mesos. Segons dades facilitades pel mateix Hospital Nostra Senyora de Meritxell, entre els mesos de gener i juliol d'aquest any els serveis específiques d'atenció a aquest tipus de pacient han augmentat un 31% en relació al mateix període del 2013. A aquesta xifra cal afegir l'increment d'un 9,5% d'aquest malalt atès a través de l'hospital de dia. Unes instal·lacions que es troben situades al mateix centre sanitari. Per tipologies, els càncers més freqüents entre la població andorrana són, com en el cas dels països que ens envolten, els de pulmó, mama, pròstata i colon.

ACTIVITAT ASSISTENCIAL GLOBAL/A nivell global pel que fa a l'activitat assistencial durant aquests set primers mesos del 2014, les altes hospitalàries es van reduir en un 2,1%. En concret al 2013 van ser de 3.884 mentre que en el que portem d'any es van registrar 3.804. En canvi, les consultes externes van pujar un 2,7% ( 41.240 al 2013 front les 42.403 del 2014).

També cal remarcar la pujada experimentada pels pacients atesos a l'hospital de dia, que van passar de 21.910 als 21.998 al 2014, el que representa un augment del 2,9%. Pel que fa a les altes ambulatòries van augmentar en un 13%. En aquesta línia, la direcció assistencial segueix treballant actualment en la confecció d'un pla funcional de procediment de cirurgia major ambulatòria, per tal «d'unificar les pràctiques ambulatòries que permetin millorar l'atenció del pacient», segons va assenyalar el director assistencial del Servei Andorrà d'Assistència Sanitària, Francesc Aroles.

Tots aquests percentatges confirmen la tendència del model sanitari andorrà d'intentar reduir en el possible les estades en l'hospital i un seguiment assistencial que no requereixi obligatòriament d'hospitalització nocturna. L'objectiu és aconseguir reduir recursos econòmics i de personal. I mica en mica d'aquesta manera s'està aconseguint reduir la mitjana de dies d'hospitalització dels usuaris.

D'altra banda, en relació a les llistes d'espera quirúrgiques són pràcticament inexistents al país tot i que alguns professionals mèdics parlin que poden arribar a ser de fins a tres mesos.

intervencions quirúrgiques/Pel que respecte a les intervencions quirúrgiques, hi hagut un descens del 2% en el que portem d'any en relació a l'any anterior. En el cas dels parts han baixat un 3%, el que confirma la progressiva baixada de la piràmide poblacional que es registra des de ja fa uns quants anys.

Un altre dels increments significatius es produeix en el nombre de persones ateses al Centre de Salut Mental que durant aquest període de temps va registrar una pujada del 4,2 %.Un 2,5% pel que fa als ingressos hospitalaris.

ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA/El total de visites als Centres de Salut pràcticament és el mateix, amb una lleugera inclinació a l'alça, amb un 0,6%. L'assistència domiciliària va augmentar en un 18,4% i els programes d'atenció en aquest àmbit en un 2,7%.

Al Pas de la Casa el nivell de pacients atesos es va reduir en un 7,1%, mentre que al centre sociosanitari del Cedre el número d'estades es va incrementar en un 2%, possiblement pels efectes de la fusió amb l'antiga residència del Solà d'Enclà.

URGÈNCIES/El servei d'urgències de l'hospital va atendre des del mes de gener fins al juny un 2,5 % menys de persones. Si bé, van disminuir en un 9% els casos menys urgents, és a dir, els que podrien ser resolts amb una simple visita al metge de capçalera (-2,2%) o aquells altres que poden anar acompanyats d'una radiografia o una exploració ( -7,5%), els més urgents van experimentar un increment de quasi un 30%.

En aquest últim grup s'hi troben els casos de pacients que necessiten ser reanimats per algun problema cardíac greu, derivats de fortes commocions cerebrals o de manca de coneixement important, entre d'altres. 


Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT