El Dr. Francesc Aroles en el seu despatx que ocupa a l'Hospital de Meritxell com a director assistencial del SAAS Foto:TONY LARA

DIRECTOR ASSISTENCIAL DEL SAAS

El Dr. Francesc Aroles és metge anestesista i des de l'1 de setembre de l'any passat ocupa el càrrec de Director assistencial del SAAS, coordinant totes les àrees d'aquest àmbit a nivell mèdic i d'infermeria. Entre els seus objectius, el poder acabar d'implementar el nou model sanitari andorrà que, hores d'ara, encara falta per desenvolupar. I en les seves prioritats hi figura el poder posar en marxa l'assistència socio sanitària domiciliària als malats crònics complexos.

–Fa un any que va deixar la direcció mèdica de l'Hospital de la Seu per ocupar el càrrec de director assistencial de l'Hospital de Meritxell. Ha notat molt el canvi?

–Sobretot pel que fa al model sanitari. L'andorrà ja el coneixia perquè vaig treballar aquí durant vuit anys i, per tant, això va facilitar bastant la meva arribada i la feina que estic desenvolupant. Cal tenir present que el model del Principat deriva del francès dels anys 60 i el català és absolutament diferent. El sistema francès ha anat evolucionant durant els últims 10 o 15 anys mentre que a Andorra els canvis han estat una mica més lents.

–Entre els seus objectius destaca la implementació de les denominades rutes assistencials. En què consisteixen?

–Les rutes assistencials, tal i com es coneixen en el sistema sanitari català, estan formades per la unió de dos formes de treballar: la de la primària i la de l'hospitalària. Així el malalt pot percebre una realitat única d'assistència sanitària. Aquest model a Andorra no existeix i nosaltres el que volem es començar-ho a treballar. Ara mateix des del Ministeri de Salut i Benestar s'està preparant la xarxa de diabetis que serà una prova pilot de com es relaciona la primària i l'hospitalària en un mateix pacient. Això permetrà que l'usuari detecti les millores sanitàries.

–I, tots aquests avenços formen part del Model Andorrà d'Atenció Sanitària, MASS, que s'ha engegat en els darrers mesos. No?

–Així és. Ens estem encaminat i estructurant cap a aquest nou model que està en vies de desenvolupament i al qual ens dirigim. Un bon exemple és la recent reestructuració de les direccions del SAAS en un sentit més transversal i que implica començar a treballar d'un altra manera.

–A efectes pràctics els usuaris, què hem d'entendre per transversalitat?

–La idea és que el pacient tingui una lectura transversal en el sentit que tots els metges siguin de primària o especialistes sàpiguen el que fan uns i els altres. Ara sí que es dóna aquesta informació però a base que els informes mèdics passin d'aquí cap allà.

Per exemple, el que volem és que s'aprovi la història digital única d'Andorra. El que es vol és que qualsevol facultatiu tingui accés a totes les proves de laboratori, radiografia, a les interconsultes entre els diferents especialistes o a les visites que fan els metges de capçalera, entre d'altres. L'objectiu és que el malalt amb un únic document tingui registrada tota la seva història sanitària i assistencial en general. En aquests moments estem implementat l'estructura necessària per fer-ho possible i que, d'entrada, requereix, d'unes llicències per a cada usuari.

–S'han fixat algun termini per a la seva posada en marxa?

–Podríem estar parlant de principis de l'any vinent per intentar implementar-ho. D'entrada es tracta d'una història digital dintre del SAAS. Una aplicació que anirà acompanyada d'una formació prèvia per part del personal i que podria realitzar-se abans que finalitzi l'any.

–Fa temps que es va dir que l'antiga residència del Solà d'Enclar es podria convertir en un centre per a malalts amb trastorns mentals. Per a quan?

–Encara no hi ha res sobre la taula. S'havia especulat que podria acollir aquest tipus de malalts o també destinar-se a d'altres necessitats del Govern. Abans que això preferiria que al país tingués un Pla de Salut Mental. Actualment el que fem és estructurar millor el que tenim en aquest àmbit. Recentment, per exemple, hem inaugurat quatre llits per a infants i joves al mateix hospital.

– Alguns metges andorrans es queixen de no poder treballar en el sistema públic i privat com passa amb els espanyols. No és així?

–Em consten algunes queixes però el sistema públic-privat no depèn de nosaltres. Per treballar a l'hospital tenim uns requisits. Les condicions són clares i és que un facultatiu assalariat pot treballar a la vegada com assalariat dintre del SAAS i com a liberal fora del SAAS. Nosaltres complim, en aquest sentit, el reglament que tenim i hem de ser molt estrictes.

– Una de les apostes del Ministeri de Salut i Benestar té relació amb tot el que té a veure amb l'àmbit socio sanitari en un país on, fins ara, el sistema és més aviat residencial. En aquest sentit, s'introduiran alguns canvis?

–Ara per ara estem treballant per a la millora del sistema per als malalts que són crònics complexos. A diferència del model català, l'andorrà és, efectivament, més residencial. En d'altres paraules, el pacient ingressa en una residència com la del Cedre i es troba com en un hotel però amb tota l'assistència que li cal. Un model assistencial que és per a tota la vida. En d'altres països hi ha un nivell entremig que consisteix en fer convalescència de curta i llarga estada. Una vegada realitzada pel pacient la recuperació la pot continuar o no en el seu propi domicili assistit per un equip de professionals que es trasllada periòdicament per fer-ne el seguiment si és necessari.

– Per tant, s'entén que caldria la creació d'equips específics d'atenció domiciliària, ¿no?

–Clar, serien en el que en el model sanitari espanyol es coneixen com equips PADES d'assistència socio sanitària domiciliària i que estan formats per metges, infermeres, treballadors socials i d'altres professionals. Actualment a Andorra l'assistència domiciliària es porta a terme només des de la primària.

–Quin valor afegit donen aquests equips d'atenció domiciliària?

–Està demostrat que si aquests malats crònics complexos es tracten bé a domicili, tenen menys reingressos hospitalaris. Això significa una disminució de costos de tot el sistema amb el qual tothom es beneficia.

–Finalment, considera que l'implementació del nou model sanitari ha de comportar un increment de la plantilla?

–Sí, ja ho van dir des del primer moment que va entrar la nova direcció. Si bé no calen més metges especialistes sí que augmentaran els llocs de treball en d'altres àmbits. De fet, el Cedre compta hores d'ara amb més personal sanitari.

S'ha d'aconseguir unir la forma de treballar de la primària i de l'hospitalària perquè el malalt percebi una realitat única

La implementació del sistema de convalescència de curta i llarga durada reduiria els costos del sistema

Per a més informació consulti l'edició en paper.