• A l'hora de pagar la factura d'un proveïdor el preu de la transferència supera fàcilment els 50 euros

Foto: TONY LARA

Els petits comerciants han trobat una solució, si més no temporal –això esperen– al problema de pagar per pagar. És a dir pagar per fer efectius els pagaments als seu proveïdors. La solució no és altra que la de desplaçar-se a la Seu d'Urgell per ingressar directament el pagament al compte del proveïdor, a la sucursal del seu banc. Aquesta és la solució per als més petits, el 90% de les empreses andorranes, que tenen un perfil de menys de cinc empleats i a vegades són únicament familiars. Es tracta de negocis que porten un o dos membres de la mateixa família. Per a la majoria de comerços que tenen aquest mateix perfil, haver de satisfer entre 50 i 80 euros cada vegada que fan efectiu el pagament d'una factura a un proveïdor té conseqüències en el seus comptes d'explotació.

Unes conseqüències que no són anodines perquè contribueixen a reduir el diferencial de preu dels productes que venen i no cal dir, els marges comercials. En principi els bancs del país que operen, com no podria ser d'altra manera, com a bancs de països tercers a la UE, cobren l'swift –el sistema de transferència dels diners–que és de 35 euros al qual hi afegeixen una comissió que pot ser més o menys important segons el client. Unes condicions que no tenen els intercanvis comercials dins la UE que no suporten cap d'aquestes càrregues. «I si n'hi ha són molt petites», va puntualitzar ahir el vicepresident de la FACA, Antoni Miralles. I va argumentar que «a aquest problema també s'hi afegeix la manca de confiança dels bancs que sovint no fan crèdit als proveïdors, el sistema de pagament per lletres gairebé no s'utilitza perquè les entitats no les descompten, i el resultat és que el proveïdor demana que se'l pagui o amb confirmings o amb pagarés, que ve a ser el mateix que la transferència, a nivell de càrrecs per als comerciants d'Andorra». Una situació que és més delicada per a les petites empreses que no tenen capacitat per poder negociar o per tenir avals bancaris. Miralles va puntualitzar que «els bancs tenen uns barems en funció del que treballes». Les dificultats en els sistemes de pagament «hi són perquè som un país tercer i som especials, no estem en el mateix esquema dels bancs de la Unió Europea, on els pagaments entre empreses es fan sense càrrecs».

Acord d'associació amb la UE / Un dels avantatges que pot tenir un acord d'associació amb la UE per als empresaris andorrans és que barreres com aquesta desapareguin. És a dir, que «en virtut de l'acord les empreses andorranes puguin satisfer els pagaments a les empreses del mercat únic europeu, sense ser penalitzades com ara», va explicar Miralles. De fet, les empreses de la UE que negocien amb altres empreses, fora del mercat únic, també estan subjectes al mateix sistema de transferències que apliquen si fa o no fa, els bancs andorrans. Miralles va concloure que entre això i les comissions per les targetes de crèdit, els impostos i els tràmits duaners, l'únic que «queda és el diferencial de les taxes que és d'un 20% però si comences a restar els costos ocults és molt menys».

Per a més informació consulti l'edició en paper.