• Les xifres de confiscacions s'igualen per primer cop tant d'entrada com de sortida del Principat
• Entre els defraudadors està l'empresari, d'entre 40 i 50 anys, alt directiu o professional liberal

La Guàrdia Civil atura a un vehicle pel pas fronterer espanyol de la Farga de Moles. Foto: TONY LARA

Ara que tots els mitjans de comunicació del país veí del sud van plens de titulars relacionats amb la confessió de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, sobre l'existència de diners de la família que no van ser declarats al fisc, la duana de la Farga de Moles és també punt de mira al ser un dels indrets forts d'evasió fiscal. I és que cada any creixen el nombre de confiscacions de diner negre. La novetat més significativa dels darrers mesos és que, per primera vegada, s'igualen les xifres de confiscacions pel que fa a la sortida i entrada per la duana de la Farga de Moles. Unes intervencions que anualment mouen al voltant d'uns tres milions d'euros que corresponen a unes 100 actuacions, segons dades facilitades per la mateixa Guàrdia Civil. Les xifres de confiscacions al pas fronterer lleidatà són similars a la mitjana de diner no declarat que es detecta en altres punts de l'Estat espanyol.

El perfil de la persona que pretén entrar diners al Principat és divers i el motiu també. Des del fins el petit empresari del totxo que ingressa els seus beneficis en comptes opacs d'Andorra, per exemple, fins el delinqüent que blanqueja el fruit de les seves activitats il·lícites. Es tracta en moltes ocasions d'empresaris amb una mitjana d'edat d'entre 40 i 50 anys, alts directius o professionals liberals, com advocats, que facturen en B. Fins i tot persones que no declaren la totalitat dels diners obtinguts amb la venda d'immobles i l'ingressen en comptes bancaris d'Andorra per disposar-ne quan vulguin. Diner negre que mai serà blanc. En suma, evasió fiscal.

El tinent Alberto Blanco, cap del Resguard de la Farga de Moles, va assenyala, en declaracions a l'agència EFE, que «molta gent veu encara Andorra com un paradís fiscal i tria alguna de les seves entitats bancàries per dipositar uns diners que obté a Espanya amb les seves activitats econòmiques, però que no declara al fisc». Fins i tot hi ha persones que no declaren la totalitat dels diners obtinguts amb la venda d'immobles i ho ingressen en comptes bancàries del Principat per disposar d'ell quan vulguin. Tot ben pensat per tal de poder evitar a l'agència tributària.

A falta de més gossos suficients ensinistrats en la detecció de diners, el «olfacte» dels guàrdies civils no falla.

SOSPITES/La reiteració de viatges pels passos fronterers en poc temps, el nerviosisme o contradiccions en les respostes dels conductors o passatgers, o el viatge de matinada d'un matrimoni d'aparença normal són motius de sospita que finalment han donat «positiu».

I en aquest afany de passar desapercebut per no aixecar sospites, els mètodes d'ocultació dels diners són fins i tot rudimentaris, com una simple bossa de plàstic als peus del conductor, el maletí tradicional, el doble fons de la maleta o la guantera del cotxe.

Els portadors dels diners -com més alta és la quantitat més sospitosa és la seva procedència- coneixen perfectament el límit legal que pot treure sense declarar, però hi ha qui no ha sumat als 10.000 euros permesos la «xavalla» d'entre 400 i 500 euros que poden portar a la cartera, ha sobrepassat la xifra i se'ls ha confiscat tot.

SUPERVIVÈNCIA/ La legislació permet a la Guàrdia Civil deixar fins a 1.000 euros de supervivència per a les despeses. La resta dels diners els lliurarà al Banc d'Espanya. Però el procés no acaba aquí i continuarà. El portador dels bitllets ha d'acreditar la seva procedència i a partir d'aquest moment comença una altra investigació. Del seu resultat final dependrà la sanció i la devolució o no dels diners. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.