• Presenten recurs per aturar la comissió rogatòria de Ruz i una demanda per una suposada vulneració del secret bancari

La procuradora del gabinet Rascagneres entrant a la Batllia amb el plec a la mà, de la querella i el recurs de la família Pujol Ferrussola, ahir Foto: ANA/NEREA MORENO

La defensa de la família de Jordi Pujol, a través d'una procuradora, va presentar ahir a la tarda, cinc minuts abans del tancament de les portes de la Batllia, la querella per una suposada vulneració del secret bancari i el recurs contra la comissió rogatòria que va presentar el jutge de l'Audiència Nacional espanyola, Pablo Ruz, per conèixer els comptes que la família té a Andorra. La procuradora no va voler fer cap declaració a la premsa, tot i la insistència de l'ampli desplegament de mitjans de comunicació –andorrans, catalans i espanyols– a la Batllia. Tampoc va anar acompanyada de l'advocat andorrà, Jean-Michel Rascagneres, que exerceix en representació de Jordi Pujol Ferrusola. La querella presentada és contra persona desconeguda, i vol esbrinar el suposat autor de les filtracions dels comptes de la família Pujol, tot i que també fa referència a la banca com a responsable subsidiària per haver de garantir el secret bancari. En quant al recurs contra la comissió rogatòria de Ruz, aquest es basa en que la investigació es va intensificar arran d'un document suposadament robat i per tant s'hauria de descartar. Segons Andorra Televisió la defensa fa referència a la jurisprudència de França en el cas Falciani, un informàtic italofrancès que va copiar fitxers de la filial del banc suís HSBC. El recurs també al·lega que el jutge no justifica la sol·licitud amb cap element concret que demostri que hi ha hagut suborns o tràfics d'influències, sinó que es pretén fer un «escanejat global» de totes les activitats de Pujol Ferrussola i que la petició té la finalitat política de malmetre el procés sobiranista. Cal recordar que el cas Falciani es va resoldre amb la seva col·laboració amb les autoritats fiscals d'Espanya, França i Estats Units. El 8 maig de l'any passat, Falciani va quedar definitivament en llibertat, després d'haver estat detingut primer a França i després a Espanya. L'Audiència Nacional espanyola va decidir no extradir Falciani a Suïssa on encara continua en busca i captura, perquè a Espanya no existeix el secret financer com a figura legal i perquè va considerar que el secret comercial no pot usar-se per amagar activitats il·lícites. El tribunal va considerar «que la informació que va facilitar es refereix a activitats sospitoses d'il·legalitat i d'infracció penal greument irregulars». Respecte a l'acusació suïssa que Falciani va intentar vendre les dades, l'Audiència Nacional també va afirmar que «aquest fet, apareix una mica confús» i que «sí tenen objectivitat episodis concrets de posada a disposició d'informació i la col·laboració eficaç amb altres Estats, en els quals s'evidencia una determinada actitud per part de Falciani, en la qual no es pot apreciar mòbils econòmics o espuris».

antecedents / A Andorra, el passat 14 de juliol, el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit, sense efectes suspensius, un recurs d'empara contra l'aute dictat el passat 24 de febrer «en relació a les comissions rogatòries internacionals per a l'obtenció d'informació bancària, i contra l'aute del passat 7 de maig, ambdós dictats per la Batllia d'Instrucció», per una presumpta vulneració del dret a un procés degut, i una presumpta vulneració del dret a la intimitat. Els dos andorrans que van presentar el recurs també van demanar al TC que suspengués amb caràcter d'urgència la tramitació de les comissions rogatòries internacionals i que li atorgués l'empara sol·licitada i la lesió de drets fonamentals, i que annul·lés totes les diligències judicials mentre durés la causa constitucional. Però les diligències continuen perquè el TC va acceptar el recurs sense efectes suspensius. I és que com és sabut en l'entorn judicial, és molt difícil que la justícia andorrana posi traves a les diligències internacionals i a més el secret bancari està sotmès als tractats internacionals, que no són altres que els acords d'intercanvi d'informació fiscal que Andorra ha signat amb una trentena de països. El recurs interposat pels dos andorrans al TC, lògicament devia culminar una sèrie de passos previs als altres tribunals, demandes i recursos que es van denegar, per intentar aturar les rogatòries. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.