PUBLICITAT

La paradoxa de la Cooperativa Sabors i Aromes

  • La Junta presenta la dimissió per manca de suport però assegura que estan millor que mai
CLARA GARNICA
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
La pàgina inicial de la nova pàgina web de la cooperativa. Foto: EL PERIÒDIC

La Cooperativa Sabors i Aromes d'Andorra està molt a prop de la dissolució. La seva junta va presentar a finals de juliol la dimissió en bloc, al·legant falta de suport de les institucions públiques i falta d'implicació per part dels socis participants. Si durant les properes setmanes (com a molt tard el mes de setembre), no es troba cap soci que assumeixi la necessària ampliació de capital, o si no es troba un possible inversor fora dels actuals participants, «haurem de declarar-nos en fallida», afirma el ja expresident de la junta, Albert Casal.

Però, a la vegada, i com a gran paradoxa, la Cooperativa Sabors i Aromes comença a gaudir de bona salut econòmica, i s'albira un panorama menys ofegat que mesos enrere. Per una banda, perquè aquesta temporada ja té assegurada la col·locació dels 60.000 quilos de trumfa plantada al consumidor particular (arribar a la restauració ja és tasca més difícil). I per altra, pel fet d'haver-se convertit en societat d'explotació agrícola, que els hauria de permetre rebre una subvenció pública de 50.000 euros. Amb aquesta ajuda la cooperativa podria seguir funcionant durant un any i mig més. Si el Govern la denega (de moment estan a l'espera), la cooperativa «s'hi querellarà».

Aquestes dues possibles bones notícies, «més subvenció i més facturació», sumades a la reducció de les despeses de la cooperativa en un 30% respecte a l'exercici anterior, permet afirmar que la cooperativa «està bé, amb pèrdues però molt millor que quan la vam agafar», afirma Casal. Fins i tot s'acaba de llançar una pàgina web (saborsiaromesdandorra.com) per potenciar la distribució i venda de productes.

No obstant, el projecte segueix a la deriva. La cooperativa només remuntarà si es torna a respirar implicació. La junta es va veure obligada a dimitir després que a l'assemblea convocada el 17 de juliol per anar a l'ampliació de capital només hi assistissin tres dels 63 socis de la societat. Una situació que va sorprendre a l'actual junta, que culpabilitza aquesta absència al Govern. Tal i com planteja Casal, «des de l'Executiu no volen passar el missatge que la companyia pot funcionar, i el soci ha entès que és un projecte que no interessa».

Amb el desinterès del Govern, Casal es refereix a la denegació, una vegada i una altra, dels projectes presentats per Sabors i Aromes per reflotar la societat. «Fins a 20 propostes els hem presentat des del passat mes de maig, i no ens han respòs a cap», ni de manera favorable, ni desfavorable. Propostes algunes relacionades amb subvencions directes per realitzar activitats concretes, però també d'altres que, sense la necessitat de posar diners directament, puguin incentivar la producció i la promoció dels productes de la cooperativa: trumfes, herbes aromàtiques i productes d'hort.

Per exemple, la cooperativa ha proposat al Govern la realització d'un programa televisiu de cuina amb receptes que incloguin productes pel país, o convertir les herbes aromàtiques en bosses d'olor per vendre-les com a souvenir per als turistes. Però l'Executiu, ni una paraula, fet que sorprèn als socis, tenint en compte que per tirar endavant Sabors i Aromes va necessitar-se una inversió inicial de 450.000 euros per part de l'Administració central, amb l'objectiu de valorar i definir quina era la trumfa de més qualitat al Principat.

Qui tampoc està disposat a col·laborar en aquest projecte, lamenta Casal, és la pròpia Associació de Pagesos i Ramaders, qui sempre té «l'agenda carregada» i no es vol reunir mai amb ells.

Un vaixell que perd aire

En resum, aquesta societat es mou en un mar de paradoxes i controvèrsies sense sentit que no li permet reflotar. Com planteja Casal, «ara estem flotant en un oceà amb una barca que perd aire, però amb la sort que no hi ha taurons al voltant, ja que no se'ns reclama el deute». I continua: «estem en un punt que podem arribar a veure un vaixell a l'horitzó, que ens podria salvar».

El punt a l'horitzó seria un possible inversor o soci que es quedés amb la cooperativa. Però van passant els dies, i no es visualitza. Ni tampoc sembla que el gran catamarà del Govern tingui la intenció de rescatar-los. Mentrestant funciona, però a l'espera «que es confirmi el pitjor del pitjor».



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT