• L'Arxiu Nacional consagra una exposició virtual als fons familiars que s'hi conserven Mig centenar d'imatges datades entre els anys 30 i 60 ofereixen una perspectiva inèdita de la història recent del país

Intervenció Un metge cura els peus congelats d'un refugiat espanyol (1939). Foto: FONS DANIELA SIRÉS / ANA

Una mina de sensacions i un fascinant, magnètic periple visual pels anys del fred i dels penellons. Això és el que promet (i dóna) la primera entrega de Petits fons, grans fons, la nova exposició que l'Arxiu Nacional ha penjat a la sala virtual (http://exposicions.arxius.ad) amb una quarantena d'imatges majoritàriament inèdites procedents dels fons de Casa Muxó, Daniela Sirés i Marc Pantebre. Retrocedim fins a la primera meitat del segle XX, entre els primers anys 30 i els últims anys 50. Un món predominantment agrari i avui difícilment imaginable: matxos, vaques i eugues senyoregen uns camins deserts; la dalla dels prats i la verema anual a Besiers formen part de l'experiència laboral habitual dels homes i dones del país; nens de totes les edats comparteixen aula a l'escola de la Casa de la Vall, l'arribada del cotxe de línia de la Seu és un esdeveniment, i un mosso enganya la set amb un bon traguinyoli a la bóta de vi. Però no tot és pencar. També hi ha lloc per a la vida social: festes majors, caramelles i aplecs esquitxen el petit fer i desfer de cada dia. Tots aquests moments que normalment es queden en la intimitat domèstica i que difícilment treuen el nas a la posteritat són els que protagonitzen el gros dels fons familiars que es conserven a l'Arxiu, que amb prou feines superen el centenar de documents i que mostren una perspectiva radicalment diferent de la dels grans arxius professionals. Entre els tres que conformen aquest primer tast, el de Casa Muxó és, amb una vintena d'imatges, el més generós i el que més es deté en la vida quotidiana: atenció al sometent d'Ordino perfectament format a la plaça de la capital, i a la festa major del Serrat, amb acordionistes i tot.

Els peus del refugiat

Però les col.leccions particulars no es detenen només en la vida diària. Es fixen també, ni que sigui de passada, en els grans esdeveniments. El fons Daniela Sirés és en aquest aspecte paradigmàtic, i conté una de les majors sorpreses fotogràfiques dels últims temps: vet aquí un metge que, cigarreta als llavis, intervé els peus nafrats i probablement congelats d'un refugiat. Som al gener del 1939, així que el pacient sigui molt probablement un espanyol que fuig de la derrota republicana a la recent guerra civil. Pocs mesos després havia de començar una altra diàspora --aquesta en sentit sud-- a càrrec de refugiats jueus, francesos refractaris al Servei de Treball Obligatori i aviadors aliats abatuts sobre els cels de l'Europa ocupada per l'Alemanya nazi. Molt probablement, aquesta dramàtica escena es va repetir en moltíssimes ocasions, però fins ara no hi havíem assistit des de primeríssima fila. El fons Sirés abunda en retrats pintorescos --un conseller general amb la capa i el tricorni de les grans ocasions; una padrina que carrega en magnífic equilibri un voluminós fardell de llenya-- i també perspectives inèdites de fets prou coneguts: l'entrevista del coronel Baulad amb les tropes franquistes que acaben d'arribar a la frontera del Runer, al febrer del 1939. El fons Pantebre ofereix, per acabar, la clàssica vista de les eleccions del 1933, i una rara estampa de la població confraternitzant amb els gendarmes francesos, amb la capella de la Santa Creu de Canillo com a testimoni.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.