• 'El darrer gran clàssic', Josep Maria Casals i Ariet, va fotografiar la fira del bestiar amb la tècnica de bromoli transportat

Fira del bestiar a la Plaça del Consell General d'Encamp (Plaça de la Mosquera). Foto: MNAC/ JOSEP MARIA CASALS

Una petita joia fotogràfica d'Andorra s'amaga entre les obres del Museu Nacional de Catalunya (MNAC). Una imatge d'Encamp dels anys 30 (datada entre 1930 i 1932), probablement de la fira de bestiar que es feia l'endemà de Meritxell, el 9 de setembre. Una fotografia especial, feta amb la tècnica del bromoli transportat, gràcies a la qual les imatges transmeten una atmosfera irreal, d'aspecte proper als gravats. L'autor, el mestre d'aquesta tècnica i el fotògraf anomenat ‘El darrer gran clàssic', el català Josep Maria Casals i Ariet.

Durant molts anys els fotògrafs paisatgistes van voler imitar la pintura, segurament perquè això els donava més categoria d'artista. Els fotògrafs que volien semblar pintors se'ls va conèixer com a pictorialistes. Un moviment que es va acabar als anys 20, però a Catalunya es va allargar fins als 60. Josep Maria Casals i Ariet (Viladrau, Osona, 1901- Barcelona, 1986) va ser, precisament, el representant del pictorialisme tardà, juntament amb Claudi Carbonell, Joan Porqueras, Narcís Ricart i Joaquim Pla Janini, entre d'altres.

La Fundació La Caixa va realitzar una exposició retrospectiva de la seva obra el 1994, i el 2003 algunes de les seves obres es van presentar a l'exposició titulada La mirada de Verdaguer. Casals fotografiava paisatges de l'interior de Catalunya i l'alta muntanya, i, sense que en tinguéssim constància, també va fotografiar Andorra, tal i com demostra aquesta fotografia que forma part del fons que Gabriela Casals Roig, filla de l'artista, va cedir en dipòsit al MNAC el 2006.

Una fira de bestiar ‘bucòlica'

Casals evocava de forma poètica i bucòlica allò que veia a través de les seves fotografies, utilitzant regles de composició clàssiques i un tractament de la llum exemplar. La fotografia de la Plaça del Consell General d'Encamp – l'antiga plaça de la Mosquera – n'és una mostra.

El fotògraf català la va realitzar des de l'Hotel Oros i la seva perspectiva li va permetre captar l'essència de la fira. Robert Lizarte, de l'Àrea de Museus del Comú d'Encamp, va explicar que es pot reconèixer que es tracta d'una fira perquè hi apareixen dos firaires, un, la figura solitària en primer pla, i l'altre, al centre, barrejat amb el bestiar. Ho sap perquè portaven un tipus de camises més llargues. I és més, podria tractar-se concretament de la fira del bestiar que es feia l'endemà de Meritxell, el 9 de setembre, per la vestimenta dels homes de la plaça.

La imatge mostra, a l'esquerra, les façanes de Cal Parrot – amb nens jugant a la porta –, Cal Macià i Cal Xampaina. En front, al portal de la sastreria, Cal Sastrico, i al costat, el pont de Cal Sastrico. Finalment, en front a la dreta, l'antic Comú d'Encamp, on es pot veure el cartell dels bans – les crides, edictes o anuncis fets pel Comú – i a dalt de la finestra superior, el cartell on hi posa, tot i que es llegeix amb dificultat: Comú de la Parròquia d'Encamp.

Lizarte va confirmar que podria tractar-se d'una fotografia feta a principis dels anys 30. Per una banda, perquè ja hi ha cablejat de la xarxa elèctrica, que a Encamp havia arribat el 1922. Per l'altra, va ser abans dels aiguats de 1937, ja que quan van tenir lloc, el pont de Cal Sastrico es va haver d'enderrocar per tal que poguessin entrar els camions per reconstruir la zona. Actualment, el camí que cobria el pont, és el carrer major d'Encamp.

Josep Maria Casals i Ariet, representant del pictorialisme tardà i mestre de la complicada tècnica del bromoli transportat va venir a Andorra. No sabem exactament quan ni perquè. Però sabem que com a mínim una fotografia del país ha estat feta amb aquesta tècnica, i que la fira del bestiar d'Encamp, com si d'un quadre es tractés, forma part de les obres del MNAC.

Per a més informació consulti l'edició en paper.